Quan la Mar va fer aquella foto al mercat de Fes, ni ella ni nosaltres sabíem fins quin punt marcaria les nostres vides. Suposo que va pensar que els raigs de sol filtrats a través del sostre de fusta donaven una iluminació molt peculiar a l’escena. Quan miro la foto recordo l’olor que feia el mercat, aquell cóctel de les mil i una espècies amb la pudor de les pells assecades al sol que venia del barri dels curtidors. També recordo, i encara em descollono, el petit Mohammed “le freak” que ens portava pels carrerons de la medina medieval mentre explicava la ruta amb l’idioma que li demanessis. 12 anys, 25 idiomes :)
Probablement després d’aquell viatge molts de nosaltres vam ampliar horitzons, vam sacsejar una mica la imaginació i ens vam atrevir a començar a somiar coses que abans consideràvem impossibles. Sens dubte però la Mar va ser qui va somiar més i millor, i un cop a Barcelona, va pendre una decisió molt inspirada: va enviar aquella fotografia a un concurs de viatges del Carnet Jove, i va guanyar el primer premi: Dues voltes al món.
Fes, Marroc,abril 2006 . Foto de Mar Costa http://www.marcostaphoto.com/
Dues voltes al món? Però es pot fer això? És possible? Ni tan sols ens havíem plantejat que una cosa així es podia fer… no coneixíem ningú que hagués fet res semblant… què fort. El cap ens va començar a donar voltes… Potser el pas més difícil i important per a fer realitat una il·lusió és ser capaç d’imaginar-la.
Quantes vegades deixem de fer realitat una il·lusió per no atrevir-nos a somiar-la?
Ara la Mar ens plantava davant dels morros una evidència: És possible.
Vam començar a ordenar les peces del trencaclosques. Algunes peces es colocaven soles, altres no aconseguíem encaixar-les i ens deixaven el neguit de la incertesa… la prudència per evitar el desengany. Evidentment, s'havien de donar moltes circumstàncies favorables en el mateix moment, i algunes nits anaves a dormir pensant que els astres podien no alinear-se mai... Però poc a poc la llista de requisits necessaris s'ha anat complint i els dubtes existencials han anat minvant a mesura que hem anat parlant amb altres viatgers i recopilant informació sobre com donar la volta al món amb una motxilla a l’esquena. Preparar el viatge en comú ha estat la primera part de l’aventura, una part que demana temps i paciència, i que a canvi et permet viatjar des del sofà un any abans d’agafar el primer avió… el pre-viatge ha estat fantàstic, potser tant com ho serà el viatge en sí mateix.
Ara el bitllet ja està pagat, i la data fixada, el 9 de Març. S’ha acabat el condicional i comença el futur simple. La veritat és que amb tota la feina que se'ns ha girat no hem dedicat massa temps a pensar en les conseqüències de fer aquest viatge. El què tenim molt clar són les conseqüències de no fer-lo: passar-nos la resta de la vida pensant que un dia vam tenir la sort i el privilegi de poder fer la volta al món, i vam deixar passar la oportunitat.
És l'hora de la volta, del gir, de la revolució ! d'enderrocar el règim de la rutina i gaudir de la llibertat !
Us enyorarem molt, esperem que les emocions del viatge i els vostres comentaris en aquest blog compensin en part la tristor de no tenir-vos a prop.
Els vostres amics, fills, germans, néts, nebots, cosins…i tiets!
Núria i Sergi
