Una volta és una revolució

Últim post

2011-04-30T07:15:00.000-07:00

Doncs sí… el dia havia d’arribar i ha arribat. Amb aquest post acaba aquest blog. Ja fa unes setmanes que imaginàvem com seria el dia d’arribar, què sentiriem al tornar a veure la familia, si es faria estrany tornar a estar entre els amics o si al trobar-los tindríem la sensació d’haver estat xerrant amb ells la nit anterior. Ens reconeixeran els nostres gats? Reconeixerem la nostra ciutat? Com

Un menjar únic, un únic menjar

2011-04-23T16:19:00.000-07:00

Dubto que algú s'hagi interessat en comptabilitzar quantes injeres devoren a diari els etiops, però si us dic que es l'únic que mengen 80 milions de persones 2-3 cops al dia, us podeu fer una idea dels números. Us preguntareu doncs: què és la injera? La injera és una enorme crêpe esponjosa amb un toc agri feta a partir d'un cereal exclusiu d'Etiopia anomenat tef. La farina d'aquest minúscul

Popurri etiop!

2011-04-20T10:00:00.000-07:00

Quina borratxera de posts!! Aixo ja s'acaba i encara tenim coses per explicar!! "Al loro" amb la ultima historieta d'aquest popurri etiop... com a minim us servira per guanyar un quesito del trivial... quan la vam descobrir no ens ho podiem creure. Per cert gracies a tots pels comentaris, al peu del cano fins l'ultim dia! i Forsa Barsa!! (en aquest cas no tenir c trencada fa mes mal que mai :)

Dink!

2011-04-19T08:39:00.000-07:00

Meravellos! Magnific! Excel.lent! Bonissim! DINK !! Aquesta es una de les poques paraules que coneixem de l'amaric i practicament la unica que vam utilitzar durant 4 dies per comunicar-nos amb els pagesos de l'altipla etiop. Tampoc ens en calien moltes mes, perque la vida rural dels etiops es tan senzilla i natural que s'explica per si sola; ara agafo el burro per anar al poble del costat, porto

Una experiencia religiosa

2011-04-13T08:56:00.000-07:00

La historia d'Etiopia es una llegenda que transcorre entre les tenebres de les seves tombes, deambula per les fosques cavernes de les seves esglesies i travessa els estrets passadissos dels seus monestirs. Es una historia que forma una mescla inseparable amb la religio, on les dades i els mites, el rigor i la fe, conviuen i es creuen teixint una trena que es remonta desde el naixement de Crist

Etiopia "is different"

2011-04-06T16:25:00.000-07:00

Etiopia s'associa a fam, sobretot despres de les fotografies de la crisi alimentaria de l'any 1984. Aquelles imatges van mostrar al mon una de les veritats mes dures que poden existir: persones morint de gana injustificadament. Si que es veritat que el Tigrai, la zona que va patir la crisi amb mes forsa, portava tres anys de sequia esperant una estacio de pluges que no arribava, pero tant

Un dia express per Istanbul... de gorra!

2011-04-03T10:26:00.000-07:00

Som uns amants del viatge independent... pero es que a vegades t'ho posen tant facil que es impossible resistir-se a la temptacio del "tour organitzat"... som uns pecadors!! Per volar de Sudafrica a Etiopia, el bitllet mes barat era el que operava Turkish airways amb escala a Istanbul (extrany pero cert). Com que l'escala era de 13h estavem rumiant si valia la pena pagar la visa, el transport,

Sudafrica esta embolicada... qui la desembolicara?

2011-03-31T05:04:00.000-07:00

Passejant per Cape Town, a mes de l'espectacularitat de l'enclavament de la ciutat, es impossible no percebre la importancia que encara te la raca en la societat sudafricana, i aixo que aquesta ciutat passa per ser la mes oberta i relaxada del pais. Poster perque encara es molt recent l'abolicio de l'apartheid i la celebracio de les primeres eleccions democratiques (1994), la raca encara marca

Aixo tambe es Africa! Waka, waka... eh, eh...

2011-03-28T08:33:00.000-07:00

Africa es un continent bastant caotic i anarquic, on cadascu s'espavila com pot. No hi ha ordre ni concert, no hi ha autoritat, no hi ha normes infranquejables ni res que es pugui donar per fet... per senzill i basic que sigui. A Africa tot funciona perfectament fins que s'espatlla, i quan s'espatlla et pots agafar ben fort perque ningu se sent responsable d'arreglar-ho, si es que hi ha algu

Entrant en contacte amb els namibians

2011-03-22T06:42:00.000-07:00

Alla estavem, davant la colossal matrona de la tribu, que valorava si el menjar que haviem portat era suficient com per deixar-nos tafanejar una mica pel poblat. Al seu voltant les noies mes joves pululaven mig en pilotes, amb un nen a cada teta, mentre sacsejaven mecanicament un recipient ple de llet fet de carbassa. Totes elles seguien estrictament els patrons estetics dels himba: pulseres

El fabulos (i accidentat) viatge a Sesfontein

2011-03-15T01:25:00.000-07:00

Despres de les dunes vermelles del sud de Namibia, els membres de la caravana dels desamparats vam decidir que conduiriem fins al nord-oest del pais, a les regions de Damaraland i Koakoveld. Aquesta part del pais es la menys desenvolupada de Namibia, i es on habiten (despres de ser expulsats pels alemanys durant la colonia) les tribus mes pintoresques i autentiques de tot el sud d'Africa, els

Safari "a lo gitano" :)

2011-03-09T08:47:00.000-08:00

Per disfrutar de les postes de sol que sortien a "Memorias de Africa", no es imprescindible fer-ho des d'un lodge situat al mig de la sabana, ni recolzat a la finestra del jeep color crema que atravessa les planicies daurades plagades d'antilops, lleons i girafes. Evidentment que aquesta es una bona opcio... potser la millor, pero si el pressupost apreta hi ha maneres alternatives, potser no tan

This is Africa!!

2011-03-05T01:19:00.000-08:00

Els qui portin el compte dels dies que han passat des que vam marxar, se'n hauran adonat que l'any s'esta esgotant i que segons els nostres plans inicials, ja es hora de tornar a casa. Efectivament, avui fa 361 dies que vam agafar el primer vol cap a Londres. Pero com ja vam avansar (sutilment, aixo si) des del primer dia, el final del nostre viatge es com un d'aquells llibres que llegiem de

Mar i muntanya

2011-03-04T10:07:00.000-08:00

Per fer un simil culinari, Xile seria com un espagueti de 3000 km atrapat entre l'Ocea Pacific i els Andes. Mar i muntanya. La cultura gastronomica del pais es un reflexe fidel de la seva geografia, de manera que per damunt de tot, els elements fonamentals de la dieta xilena son la carn i el peix. Els plats de carn recorden als del seu vei argenti, i ens son bastant familiars: des de tot tipus

Hi ha res millor que passejar mentre menges les mores dels marges del camí?

2011-02-28T06:30:00.000-08:00

La força de la natura, els seus elements bàsics. L’aire, l’aigua, la terra i el foc. Hi ha llocs on la naturalesa sembla adormida, com si passés per una llarga lletania que gairebé fa oblidar el seu poder. N’hi ha d’altres on la seva força es fa present a cada passa, i la petjada que deixen les seves enrabiades s’escampa per tot el territori. El sud de Xile és un d’aquests llocs. Muntanyes

“Parque Nacional Torres del Paine”, amb la tenda de campanya a l’esquena

2011-02-23T14:08:00.000-08:00

La major part de la Patagonia no té res d’especial, és més, és bastant lletja. Kilòmetres d’estepes, planes i seques, monòtones, avorrides, depriments, un dels trajectes més pesats que hem fet en bus. Això sí, molt de tant en tant, potser cada 500 km, el paisatge canvia bruscament, i dóna pas a algun dels paisatges més sorprenents del planeta. A la banda argentina, el “Parque Nacional Los

"Batallitas"

2011-02-17T15:36:00.000-08:00

“Batallitas”... històries... narracions èpiques... epopeyes! En general la paraula s’associa a un conte-història (el nivell de fabulació és variable, corre a càrrec del narrador :) que acostuma allargar-se mitja horeta més del què seria raonable... quin món i quin art tant fascinant és el de narrador de batallitas... quina frontera més fina separa la batallita insofrible on t’obriries les venes

Els 6 pecats argentins

2011-02-13T20:45:00.000-08:00

De tot Sud-Amèrica, Argentina és el país que més orgullós està del què és seu, al que més li agrada exportar les seves icones nacionals, donar-les a conèixer com a pròpies i deixar ben clar que, “allò tan fabulós”, porta el segell argentí. La llista és ben coneguda: en Maradona, en Che, la Evita, la Mafalda, el tango, el Perito Moreno .... i com no, en Messi. I d’aquesta teoria, tampoc se n’

El dia que la Núria va fer 30 anys

2011-02-06T14:10:00.000-08:00

Aquest any la generació del 81 anirem entrant al grup dels trentanyeros, uns més tard que els altres, però ningú se’n salvarà. Som peces de dominó col·locades en perfecte ranglera i la primera peça ja ha caigut... La Núria ha fet 30 tacos!!! Preparèm-nos la resta!! El dia a la Patagònia va començar amb un despertar a trenc d’alba on vam poder comprovar els efectes devastadors de complir 30 anys.

Iguazú vs. Perito

2011-01-28T02:49:00.000-08:00

S’han acabat els entremesos... ara comencen els plats forts! Hem creuat Argentina del cap als peus per presenciar dos dels espectacles naturals més impactants del país: les catarates d’Iguazú, a l’extrem nord, i el glaciar Perito Moreno, a l’extrem sud. En ambdós casos és difícil superar el poder de les fotografies a l’hora de descriure els indrets, així que no farem ni l’intent. Sí que és

Daaale flaaaca!!

2011-01-23T09:59:00.000-08:00

Daaale flaaaca, agarrá el pasaporte que xegamos a Argentina!! Ha estat posar un peu a Argentina i experimentar com una onada d'optimisme ens feia reviure l'esperit. En un viatge tant llarg com aquest és cada vegada més necessari comptar amb l'hospitalitat de la gent del pais per mantenir l'energia i les ganes de fer coses. Ens agrada veure cares somrients, gent entusiasmada per poder-nos

Més novetats 2011! per llepar-se els dits...

2011-01-20T18:43:00.000-08:00

Bona nit !! Teniem pendent un nou apartat des de feia temps i per fi l'hem enllestit. Està dirigit als amants de la taula o als curiosos de la cuina, es titula El nostre karakia. El trobareu sota el títol del blog com la resta d'apartats, és la última pestanya. Esperem que us agradi. Una forta abraçada !!

Novetats 2011 !

2011-01-19T12:34:00.000-08:00

Hola a tots ! Amb l'any nou toquen nous propòsits, així que ens hem posat les piles per enllestir la feina que teníem endarrerida en el blog. Us comentem un parell de novetats: - A l'apartat Fotos, ara rebatejat com Albums de fotos, ja hi hem incorporat Nova Zelanda, Illa de Pasqua i Colòmbia. - Canvi de ruta ! En un inici pensàvem baixar per Xile per arribar a la Patagònia però degut a

Bolivia... i els bolivians

2011-01-14T16:00:00.000-08:00

La meva mare m'ha explicat alguna vegada una història sobre la seva terra natal, Granada, que intenta reflexar el contrast entre la bellesa de la zona i el caràcter difícil dels seus habitants. Va més o menys així: Diu que quan Déu es va proposar crear la terra, es va reunir amb els seus arcàngels per decidir els dons i defectes que concediria a cada ciutat. Quan li va tocar a Granada, Déu va

Sergi en el pais de les meravelles

2011-01-10T13:25:00.000-08:00

Aquest matí mentre em dutxava el sostre s'ha evaporat i una llum blanca cegadora m'ha abduït... Quan he despertat, al meu voltant només he vist un mar de sal que dominava tots els horitzons... He caminat durant hores fins a trobar un escarbat gegant petrificat, i li he pujat al damunt per veure què divisava... A la llunyania he pogut veure uns flamencs, i m'hi he apropat per pregunta'ls-hi

El supermercat amazònic

2011-01-07T16:25:00.000-08:00

Com ja sabeu pel post anterior, la selva et pot treure la vida. Ara us volem explicar que també te la pot donar. Durant segles, desenes de comunitats indigenes s’han desenvolupat en la més profunda i llunyana selva amazònica amb un mínim o inclús nul contacte amb altres éssers humans. La jungla els ho proporciona tot: palmeres per construir els sostres de les cases, troncs per aconseguir estris

Han vingut els Reis!! Guanyadors concurs amazònic

2011-01-06T15:48:00.000-08:00

Quin èxit! Gràcies a tots per participar!! Hem vist que molts de vosaltres heu fet recerca cibernètica, cosa que ens encanta però a la vegada ens fa una mica de por perquè nosaltres no ho hem fet, ens hem refiat de les explicacions del nostre guia René, autòcton de la zona encara que tingui nom d'artista francès... Dit això, anem al tros. La solució és la següent: Maten o poden matar:

Concurs de Reis Amazònic! Participeu!

2011-01-01T12:07:00.000-08:00

A Colòmbia ens queia massa lluny, i al Perú era massa car, així que a Bolivia no podíem deixar passar l'oportunitat d'endinsar-nos a la selva amazònica, el bosc tropical més gran del món. La zona que vam triar és el Parque Nacional Madidi, un parc amb una biodiversitat impressionant situat al nord-oest del pais, i la conclusió és que ha valgut la pena esperar. Ja haviem caminat per la selva a

En la varietat està el gust

2010-12-26T16:53:00.000-08:00

Si Cristòfol Colom no hagués descobert Amèrica, no gaudiríem del nostre estimat pa amb tomàquet mentre mirem el futbol, no seuríem a una terrassa de la Barceloneta a fer unes patates braves, no acompanyaríem la carn amb una bona escalivada, i de petits no hauríem esmorzat Frosties ni de grans Special K. Diferents varietats de "choclo" o blat de moro. L'elogiada dieta mediterrània s'hauria

Machupichu, l'últim tresor dels inques

2010-12-23T18:20:00.000-08:00

Macchu Picchu és la meravella del món. Una de les coses que hem experimentat durant el viatge és que la impressió i el record que et queda d’un lloc depèn de molts factors: les expectatives que tenies, els diners que t’has gastat, el teu estat d’ànim en aquell moment, i un llarg etc. Potser per això quan comentes amb altres viatgers els llocs que més t’han agradat les opinions són dispars. Hi

Els inques: Genis? Tirans? Víctimes?

2010-12-20T16:39:00.000-08:00

Et dic una paraula i tu em dius sense pensar a quina altra paraula l'associes: Barça! Cinc... Madrid! Zero... Espanyol! Un..... Perú! Inca.... El meu amic imaginari és una persona amb enteniment, mentalment equilibrada i sense tares futbolístiques :) Associar Perú amb la civilització Inca és un pensament inmediat perquè la importància d'aquest imperi, el més gran de la història precolombina de

TITICACA!

2010-12-17T20:48:00.000-08:00

No hi ha res tant poderós i evocador com un nom: Ti-ti-ca-ca.... TI-TI-CA-CA.... TI-TI-CA-CA... TI-TI-CA-CA... Quan pronuncio el nom d'aquest llac no puc deixar d'imaginar-me un xamán inca amb els braços oberts, el cap inclinat mirant al sol i el cos cobert de peces d'or. Té els ulls injectats en sang i crida amb veu gutural, tan profunda com les aigües del llac. Bancs de conreu a la vora

Un Perú desigual

2010-12-10T21:47:00.000-08:00

La primera impressió que tens al passejar pels barris del centre de Lima és la d'estar en una ciutat dinàmica i pròspera. Els carrers estan nets, les façanes impecables, les infraestructures són solvents i quan t'entra gana tens una gran varietat de restaurants amb classe per triar. Perú un país pobre? Tonteries... Llavors un dia decideixes sortir de Lima per anar cap al sud del país. A mesura

Fruita siusplau!

2010-12-05T21:40:00.000-08:00

Obra del colombià Fernando Botero. La cuina colombiana no té res a veure amb aquesta simplicitat que pintava Botero, però et pot fer sentir com un dels seus obesos personatges quan acabes l'última cullerada. Les nostres àvies estarien ben contentes a Colòmbia !! recordarien amb nostàlgia aquelles coccions que duren tot el matí i les digestions que s'allarguen tota la tarda... tot ben

Sonet a Punta Gallinas

2010-11-30T21:33:00.000-08:00

El nostre viatge pel nord de Colòmbia, ens ha portat a un dels pobles més remots, màgics i desoladors que hem conegut fins al moment, Punta Gallinas. Aquest poble minúscul de la punta més septentrional de la peninsula de la Guajira, ple de cabres i contrabandistes, està habitat per una de les poques tribus indígenes que encara conserven les seves tradicions i llengua, els Wayuu. Ens va captivar

Esto es el Caribe mi amol!

2010-11-26T19:04:00.000-08:00

CARTAGENEEEEROOOOOOOOOOOOOS !! Viva Cartagenaaaaaaaaaa!!! Després d’aquest crit comença la música i ja no para en una setmana: salsa, rumba, rancheras, reggeaton, merengue i ballenato, sobretot ballenato. Hem de reconèixer que bastant sovint hem acabat sobrepassats pel ritme frenètic que marca l’acordió del ballenato... en un bus nocturn on se’t cau el cap de son aquesta música es pot convertir

Carreteres secundàries

2010-11-23T06:54:00.000-08:00

En l'afany de trobar rutes alternatives ens hem ficat en algun petit merder. En el cas de Colòmbia més que un merder va ser un fangal. Aconsellats per l'amiga de la perruquera que em tallava els cabells a Medellín, vam decidir arribar al poble de Mompós baixant pel riu de la Magdalena, una de les artèries que recorre les entranyes de l’interior de Colòmbia. Què millor que viatjar per riu en un

L'aroma d'un pais

2010-11-18T05:52:00.000-08:00

Mentre assaboríem el líquid dolç d’un fruit de cafè acabat de collir de l’arbre, en José Asdrúbal ens explicava una història interessant sobre l’origen de la beguda de cafè: "En un inicio el café sólo se comía porque el fruto tiene una miel dulzona en el interior. Un dia un pastor se lo dio a comer a sus cabras, y se sorprendió al ver que las cabras no durmieron en toda la noche. Entonces se

Chévere Colombia!

2010-11-11T17:07:00.000-08:00

Imagineu el dibuix que pinta una criatura quan li regales un paper en blanc i una caixa de plastidecor... primer fa el contorn bàsic d’una casa, al costat pinta l’arbre, de fons les muntanyes i a una cantonada el sol. Després tria els colors segons un criteri que només comprenen els nens: la casa blava, les finestres grogues, la porta vermella. Un verd ben estrident per l’arbre i per les

La impotància de dir-se Mario

2010-11-06T08:11:00.000-07:00

Aquí va un fragment de la conversa d’un turista xilè amb una cambrera de garito de platja autòctona de Rapa Nui, d’uns 60 anys, 200 kg de pes i una sola dent. Nosaltres escoltàvem desde la taula del costat amb els ulls com plats... -Hola soy Mario, tendría usted algo para comer? –L’home va acompanyat de la dona i dos criatures, nen i nena, d’uns 3 i 5 anys. -Tengo empanadas de atún. -

Una illa plena de misteris

2010-11-02T17:07:00.000-07:00

Ells es pensaven que eren els únics habitants de la Terra. Una civilització que va viure aïllada de la resta del món durant mil anys. Cinc mil habitants convivint en una minúscula illa volcànica perduda enmig de l’oceà pacífic. Al seu voltant, més de 3.000 km. d’aigua feien que qualsevol illenc aventurer que busqués companyia en aquell món tan hostil, quedés navegant a la deriva i no tornés mai a

La familia !!

2010-10-28T11:18:00.000-07:00