Després de l’1 de maig un partit de la oposició anomenat Partit Comunista del Nepal (Maoistes) va convocar una vaga general indefinida. Van passant els dies i les persianes de les botigues segueixen baixades, els xiringos del carrer no fan olor a espècies i els vehicles que dies abans ens atropellaven ara jeuen tristos als marges dels carrers. Quin avorriment!! No podem anar a enlloc! Tots els transports estan parats...mmm... tots els transports??! No!! Ens queden les cames!! Així que hem decidit fer un trek urbà i patejar-nos tot Kathmandu i els pobles del voltant a pota. Hem vist els temples de Pashupati, Bodhna, la ciutat de Patan i Bhaktapur mitjançant aquest maravellós i econòmic transport (algun dia hem acabat destrossats...). Als nepalesos els hi fa bastanta gràcia trobar-nos patejant la carretera i sempre se'ns uneix algú o altre (també ajuda que amb la vaga estan tots bastant ociosos...).
Durbar square, Bhaktapur, Nepal.
A part de caminar aquests dies de vaga també ens ha donat per escriure, així que us deixem 5 historietes que lluny de ser una radiografia de la societat nepalesa, potser donen alguna pista sobre el funcionament i la situació que viu el pais aquests ultims anys.
Jo vull ser Rei ?
Segons la versió oficial, el juny del 2001 l’hereu de la Corona nepalesa, el príncep Dipendra, entra al menjador del palau reial borratxo i col•locat amb una M16, una Glock 9 mm i una MP5 automàtica i es carrega el Rei, la Reina i la resta de prínceps i princeses. Després es suïcida.
A les poques hores la notícia es filtra al carrer i comença la confusió, no se sap exactament qui ha mort ni qui ha matat, i es comencen a construir teories de consipracions per assassinar al Rei que esquitxen a tothom: la CIA, els maoistes, el germà del Rei...
Els dies següents la ciutat és una olla a pressió, tots els grups de poder es culpen els uns els altres d’estar darrera de l’assassinat, la gent surt al carrer a manifestar-se i les forces de seguretat comencen a reprimir els manifestants amb violència. Al cap de dos dies s’anuncia oficialment que el rei ha mort i que germà del rei, el príncep Gyanendra, és el nou rei. Els cossos de la família reial seran incinerats l’endemà segons el ritus hinduista. La incineració es durà a terme sense prèvia autòpsia (fet ben extrany perquè tot i ser hinduistes al nepal fan autòpsia als cossos que han estat assassinats).
Davant la pressió social dels ciutadans, col•lectius, organitzacions internacionals i partits polítics nepalesos el nou Rei ordena la investigació dels fets a una comissió formada per dues persones: el Portaveu del govern i el cap del Tribunal Consitucional. Al cap de quinze dies es fa una roda de prensa per anunciar els resultats de la investigació. Quan el portaveu del govern acaba de llegir l’informe (que explica els fets que es comenten més amunt) fa un gest a un col•laborador i aquest li aproxima la M16, la Glock 9 mm i la MP5 automàtica que es van utilitzar el dia de la massacre. La prensa internacional li demana que posi per la foto: de perfil... més a la dreta... ara l’altre cantó... el portaveu tot orgullós no pot dissimular el somriure mentre sosté la M16 amb les dues mans... quan de sobte apunta als periodistes i crida fent conya: -Que disparo!!
Divino!!
Passejant per la plaça Durbar de Kathamandu, just quan aquesta s’uneix amb la plaça de Basantapur hi ha un edifici de maó vermell preciós. La teulada, les finestres i les portes són de fusta i estan treballades per donar forma a figures religioses del hinduisme. És el Kumari Bahal, la residència de la Kumari Levi, la més important de les deeses vivents del Nepal. Aquesta persona es considera encarnació de Durga, i s’escull entre les nenes de 5-12 anys de la regió de la Vall de Kathmandu. El procés de selecció consta de diverses proves metafísiques, semblants a les que serveixen per escollir el Dalai Lama, i un cop la deesa vivent ha estat identificada es trasllada al Kumari Bahal amb la seva família i es reclou allà fins que li ve la primera regla, moment en que es considera que ha passat a ser mortal. La Kumari Levi només pot sortir del Kumari Bahal per les celebracions (unes 6 vegades l’any), però habitualment se la pot veure saludant per la finestra si passejes per Durbar Square.
Desde fa una temporada la nena-deesa-encarnació-de-Durga no surt a saludar als turistes com a protesta per no haver-li concedit el 10% de la tarifa d’entrada al recinte de la plaça... tanta espiritualitat i misticisme són abrumadors!!
La història de la Rama
Al Nepal, en el temps que passa entre que demanes uns noodles i te’ls porten pots treure’t la oposició per jutge. A Bandipur, a mig camí entre Pokhara i Kathmandu, aquest temps d’espera ens va permetre conèixer la vida de la Rama, la noia de la neteja de l’hostal on dormiem. Ella parlava i el cambrer anava traduint a l’angles la seva història. La Rama té 24 anys i està divorciada, un estat civil legal però molt extrany al Nepal, ja que el govern ha legalitzat el divorci però el veins del poble no. Les dones que pretenen divorciar-se reben pressions de tot tipus per no fer-ho, per molt que el marit sigui un borratxo violent que les estova (com és el cas de la Rama). A més en una societat rural on les aparences s’han de mantenir per damunt de qualsevol altra cosa, casar-se amb una divorciada està considerat un dels pitjors matrimonis, per tant aquestes dones estan condemnades a estar solteres la resta de les seves vides. Per una dona occidental això no seria una condemna, pero per una dona hindú això suposa no tenir veu ni vot a la societat, ni poder econòmic, ja que aquests aspectes es canalitzen sempre a través de l’home. La dona és invisible. No és protagonista de res. No la trobes fent tertúlies al carrer, no se’t apropa per fer broma, ni tan sols per intentar timar-te. La dona rural la trobes portes endins de les cases i carregant garrafes de 5 litres a la font del poble.
La Rama ha tingut sort, ha trobat un hostal on li donen menjar, dormir i 1.500 NRs al mes (15 euros) per fer la neteja. Les seves dues filles de 10 i 11 anys viuen a Pokhara i Chitwan. La primera viu amb la seva sogra i l’altre en un internat sufragat per una parella d’alemanys. Quan la Rama parla d’elles plora.
Les solucions alternatives
Divendres 30 d’Abril a les 14.30, hores abans de les manifestacions del 1 de Maig, vam anar a extendre el visat nepalès a l’oficina del departament d’inmigració. Un tràmit fàcil perquè si t’han concedit el visat un cop extendre’l és pura rutina, pagues i llestos. La complicació ve perquè nosaltres estavem tramitant paral•lelament al de nepal, el visat del Tibet, que té tela, i el de Birmània, que haviem decidit fer-lo a l’ambaixada birmana de Kathmandu (a Bangkok, que és on inicialment pensàvem fer-lo, sembla que la cosa està calenta).
Vet aquí que entrem a l’oficina i el funcionari ens diu que l’expedició de visats és de 10.30 a 14, que no podem extendre el visat. Després de la dececpció inicial li diem que tornarem dilluns, i ell ens diu que dilluns estan de vaga. Doncs dimarts. També de vaga. Doncs quan? No ho sabem perquè és una vaga general indefinida. La vaga general la convoca el partit maoista, un partit de la oposició, i la oficina d’immigració la segueix?? Estupefacció. Al costat nostre un americà mira la paret blanca amb concentració, estic per mirar si el seu cul toca la cadira perquè té pinta d’haver arribat al 8è pas de la doctrina budista que porta a la il•luminació. -Are you here for the visa? –No, they have my passport. How long here? Two hours and a half... estavem a punt de forjar una bonica amistat quan el funcionari li fa una senyal i el tiu s’aixeca com un llamp i va cap al mostrador.
Tenim un problema. Si hem d’esperar a què s’acabi la vaga general indefinida no arribarem a temps de fer el visat del Tibet i si passem d’extendre el visat nepalès per fer el del Tibet passarem un dies il•legalment al país, cosa que pot ser no molt greu però que porta associada una multa considerable.
És el moment de fer la pregunta clau: I no hi ha cap altra manera de solucionar aquest tema? Com que no he vist la trilogia del Padrino suposo que l’entonació era millorable, pero va quedar prou clar que proposavem un petit soborn perquè el funcionari va dir una xifra: 60 dolars. Com que hem apres que en aquest pais tot és regatejable, li diem que és massa per nosaltres, i ell se’n va. Nosaltres fem veure que ens aixequem per marxar, i llavors el guardia de seguretat que seia al costat nostre ens diu que calma i escriu “40 dolars” en un paper. Ens sembla raonable. Ja tenim visat!!
Troooooompa...
Hi ha un Déu hinduista molt popular que es diu Ganesha i que té cos de persona i cap d’elefant. L’explicació del perquè de la testa paquiderma és molt senzilla i natural. Ganesha és el fill dels Déus Shiva i Parvati. Just després de concebir-lo a Shiva li va agafar una pájara existencialista i se’n va anar a meditar al Mount Kailash, la més sagrada de les muntanyes d’Àsia, deixant a Parvati amb el marron. Amb el tema de la meditació se li va fer una mica tard, de manera que quan va considerar que era moment de tornar a casa havien passat uns quants anys. Al arribar a casa es va trobar un bailet a la porta que li barrava el pas. En lloc de preguntar-li qui era i per quin motiu li impedia el pas Shiva va decidir tallar-li el cap d’un hachazo i entrar a casa a sopar. Quan Parvati va veure el què havia passat li va muntar un cristo de aqui te espero i li va dir que s’ho fes com volgués pero que li posés el cap una altra vegada. Shiva va anar al Déu de la creació, Brahma, i li va explicar el percal. Brahma li va dir que li portés el cap per fer un corta-pega, pero Shiva li va dir que no sabia on parava. Llavors Brahma li va dir que sortís al carrer i li talles al cap al primer esser viu que trobes per encasquetar-li al pobre Ganesha. Quin ésser viu va passar? Equiliquà...
Quan el nano va arribar a casa amb la trompa penjant a la mare li va agafar un atac de nervis... i li va dir a Shiva que Ganesha faria el ridícul amb aquiella pinta. Llavors Shiva li va prometre que Ganesha seria el Déu més estimat de tots, i es per això que els hindus tenen una especial devoció per ell, i és considerat el Déu de la bona sort.
Felicitats als qui heu arribat al final del post!! Heu passat a formar part de la exclusiva llista de “seguidors VIP”. Al tancament del blog rebreu un obsequi que encara està per determinar (la junta directiva s’està debatint entre un iot aparcat a la costa brava o una abraçada inmensa plena de carinyu... :)
