Jungle walk !

“Quan un elefant salvatge et persegueix has de córrer sense mirar enrere fins a acabar l’aire que tens als pulmons, escollir un arbre prou robust i enfilar-t´hi tan amunt com puguis per sortir del seu abast”

Al parc nacional de Chitwan s’hi entra creuant el riu Rapti, una frontera natural situada al nord que tanca un àrea protegida de 932 km2. En aquest parc s’hi poden trobar multitud d’espècies de flora i fauna, tot i que en els últims anys el nombre d’exemplars i espècies ha anat decreixent en la mesura que els conflictes del país augmentaven. En el període en què els maoistes i el govern-monarquia lluitaven per fer-se amb el poder, el parc va esdevenir un dels escenaris de batalla, deixant la protecció de les espècies en un segon pla. En l’últim parell d’anys sembla que el pais s’ha estabilitzat i això també ha repercutit en la millora de la salut del parc.

 

Són les tres de la tarda, damunt nostre crema un sol infernal. Caminem apartant unes canyes de bambú que ens doblen l’alçada... en Bharat va davant assegurant el camí, després anem nosaltres i darrera el seu pinche que si ens diuen que el va criar una lloba en les profunditats de la selva ens ho creiem...

De sobte en Bharat s’atura, ens fa un gest amb la mà i avança sigilosament... sembla que tindrem premi!! Nosaltres esperem que ens doni permís per avançar en el moment en que es gira acollonit i ens xiuxiueja “Run! Run!” i comença a córrer despavorit. El pinche se’n adona del nostre desconcert, ens agafa pel braç i comença a gambar amb un guiri a cada mà canyes a través. En els següents deu minuts els nostres peus no toquen el terra.

Un cop fora de perill ens ensenyen el motiu d’alarma. A la llunyania veiem una taca grisa, és un inmens elefant salvatge.

Pokhara trekkinglandia

En el camí de Sonauli a Pokhara, minuts després d’estampar el visat nepalès en el nostre passaport, veiem circular en sentit contrari centenars d’autobusos carregats d´homes onejant banderes vermelles amb la falç i el martell. La pregunta al conductor és obligada.... – It’s a festival... – el conductor ens considera imbècils o bé no té ganes d’abordar el tema. Al cap d’un parell d’hores continua la peregrinació comunista i insistim de nou... – They’re maoists, like terrorists-. Collonut, ara ens hem quedat molt més tranquils.

Aquesta entrada presagiava uns dies plens d’emocions i aventures, però al arribar a Pokhara les expectatives es van desinflar: una ciutat tranquila que dorm a la vora d’un llac encantador amb multitud de Resorts i Guest Houses en el seu perímetre. Les emboscades terroristes maoistes sembla que donen treva als turistes esportistes. Un fotimer d’estrangers vestint pantalons de trekking, anant en bicicleta, preparant-se per fer parapent o rafting passegen pels carrers, compren souvenirs, roba d’esport o s’asseuen a fer una birra o una pizza.Trekkinglandia.

Coneixedors del nostre estat físic vam decidir fer un trekking facilot, 7 dies rodejant els Annapurnes en una ruta coneguda com trekking de Jomsom. El trajecte consisteix en volar de Pokhara fins a Jomsom i des d’allà tornar a la ciutat del llac. Segons els experts és apte per tothom que estigui en una forma raonable (en possessió de les dues cames i sense problemes cardíacs greus).

Les fotografies del trekking expliquen molt millor que les paraules la varietat de paisatges que vam atravessar. Des del paisatge àrid de Muktinath, a 3800 metres d’altitud, fins als boscos florits de Ghorepani on els rododendres esclaten en vermells i roses a principis d’Abril. Els pomers de Marpha, les valls profundes en el cami fins a Tatopani envoltats per les muntanyes més altes del món, son imatges que ens quedaran a la retina per la seva bellesa, i també per la suor, bullofes i agulletes que ens van costar.

PD: Durant el trekking se’ns va ensorrar el mite del portador nepalès. Quan a un ésser humà que no arriba als 60kg li carregues a l’esquena 20 kg i li dius que pugi 1600 metres en un dia, es cansa. De fet acaba destrossat, per molt portador i molt nepales que sigui i per molta sang del sherpa Tenzing que corri per les seves venes.

Per qui tingui interès en fer el trek fem un resum de les etapes a continuació:

1er DIA: Pokhara-Jomsom (2.720m)-Jharkot (3.550m)
Es vola de Pokhara a Jomsom en avioneta i des d’allà 5h pujant fins a Jharkot. El paisatge és àrid i la visibilitat de les muntanyes de 8000 m que hi ha al voltant no és massa bona en aquesta època de l’any.

A l'esquerra, aeroport de Jomson
                            
A la dreta, el poble de Jharkot










2on DIA: Jharkot (3.550m)-Muktinath (3.800m)-Marpha (2.670m)
Ens llevem a les 5.30 del matí per pujar al temple de Muktinath, l’únic temple hinduista-budista de Nepal. Després tot baixada amb sol i molt vent fins al poble de les pomes, Marpha.

 A l'esquerra, peregrinacio al temple de Muktinath


 A la dreta, vista dels Himalayes

3er DIA: Marpha (2.670m)-Ghasa (2.010m)

Dia tranquil de 7h baixada, només pateixen els qui tenen bullofes. El paisatge és molt més verd i es va vorejant i creuant el riu.

4rt DIA: Ghasa (2.010m)-Tatopani (1.200m)

Novament 6h de baixada, i per rematar el dia uns banys termals (bullint!!) al costat del riu amb una birra a la mà.

5è DIA: Tatopani (1.200m)-Ghorepani (2.870m)

El dia més dur i a la vegada el més espectacular. La pujada de 8h de més de 1.600m entre aquests pobles és la millor caminada que hem fet mai. Les fotografies no fan justicia al què vam veure, però esperem que us feu una idea.

6è DIA: Ghorepani (2.870m)-Poon Hill (3.200m)-Hile (1.430m)
Ens llevem a les 4h del matí per anar a veure sortir el sol des del Poon Hill. Des del cim es veuen els Annapurnes, el Daulaghiri i el Nilguiri, muntanyes de més de 8.000 m. A continuació emprenem una baixada tant dura com la baixada del dia anterior, i menys agraïda en quant a paisatge. 3266 graons de baixada (graons nepalesos de pedra irregular malparida).

 

7è DIA: Hile (1.430m)-Nayapul (1.070m)-Pokhara

Dia relaxant, 3h de caminada (amb parada per fer un banyet al riu..) fins a agafar el bus public a Nayapul que ens porta a Pokhara.