La primera impressió que tens al passejar pels barris del centre de Lima és la d'estar en una ciutat dinàmica i pròspera. Els carrers estan nets, les façanes impecables, les infraestructures són solvents i quan t'entra gana tens una gran varietat de restaurants amb classe per triar. Perú un país pobre? Tonteries...
Llavors un dia decideixes sortir de Lima per anar cap al sud del país. A mesura que l'autobús s'allunya del centre te'n adones que la ciutat canvia. Els edificis alts, els restaurants xic i la gent guapa desapareixen per donar pas als edificis mig acabats i els carrers sense asfaltar.
I l'autobús continua. Quan abandona la primera corona de suburbis passa pel costat dels “cerros”. Els “cerros” són els turons que rodegen la ciutat, on la criminalitat és alta, l'accessibilitat és pèssima i els serveis bàsics molt deficients. Són zones no urbanitzades on la majoria de cases són d'autoconstrucció, i on els carrers han estat substituits per escales interminables que s'enfilen fins al cim del turó.
Els cerros a les afores de la capital, Lima, Perú.
I l'autobus continua. Passats els cerros sembla que la ciutat hagi acabat. La carretera panamericana s'endinsa en el desert d'Atacama, el més àrid del món, i el paisatge queda dominat per la pols i la desolació. Sembla que res ni ningú puguin viure en aquestes condicions. No hi ha plantes, no hi ha animals... però de sobte apareixen cases. Minúscules cases amb parets de terra i sostres d'uralita es multipliquen ocupant la inmensitat del desert. Els peruans anomenen aquests assentaments "pueblos jóvenes", però en realitat són chaboles plantades al mig del no res sense aigua ni llum ni esperança. Quin nivell de desesperació ha d'assolir un ésser humà per voler viure en un lloc com aquest? Quants milions de peruans viuen en aquests pobles?
Els “pueblos jóvenes” es succeeixen al llarg de la panamericana fins que arribes als indrets que formen part del circuit turístic del sud del país. Llavors Perú recupera la seva cara més esplèndida per mostrar-te les runes inques i pre-inques, les bodegues artesanals de pisco, les Islas Ballestas amb els seus milers d'ocells que gairebé tapen el sol, les misterioses línies de Nazca i l’impactant Cañon del Colca. Enlloc hem vist tantes meravelles concentrades en tant poc espai. A Perú es combinen en un equilibri perfecte els tresors arqueològics, els espectacles naturals i una infrastructura turística de primer ordre, que conformen el què per nosaltres és el destí turístic més potent que hem vist fins ara.
Mati de tast de pisco a la zona de Ica, Perú.
L'increïble fauna de les illes Ballesta, Perú.
La figura del Arbol (70 m) a les Linies de Nazca, Perú.
Rodejats d'alpacas i yamas camí al cañon del Colca, Perú.
Les precioses terrasses de la Vall del Colca, Perú.
Per cert... heu reconegut els nostres companys de viatge? Ha arribat el sèptim de caballeria! El Joan i la Magdalena, que només aterrar han estat rebatejats com Doña Magdalena i Señor Juansito, han vingut a compartir amb nosaltres un episodi d’aquest viatge. Han arribat amb les piles carregades, tonelades d'entusiasme...i un kilo de pernil ibèric! Hem de reconèixer que després de 9 mesos estem bastant predisposats a deixar-nos mimar pels pares :)
Marejats com una sopa després del vol sobre les linies de Nazca... però va valdre la pena !
La cuina colombiana no té res a veure amb aquesta simplicitat que pintava Botero, però et pot fer sentir com un dels seus obesos personatges quan acabes l'última cullerada. Les nostres àvies estarien ben contentes a Colòmbia !! recordarien amb nostàlgia aquelles coccions que duren tot el matí i les digestions que s'allarguen tota la tarda... tot ben espès i contudent, no fos cas que passesis gana.
El menú d'un dinar comú s'inicia amb una sopa densa on generalment no reconeixes els ingredients perque s'han desfet amb tantes hores de fer-ho bullir, com el clàssic sancocho (patata, yuca, ñame, plàtan, blat de moro, verdures, llegums, carn i espècies). Després arriba el plat principal on no hi pot faltar un tros de pollastre, carn o peix : carne desmechada, pollo sudado, sobrebarriga, carne asada, albóndigas, morcilla antioqueña ... no és pais per vegetarians. L'acompanyament del plat segueix amb la tònica i consisteix en arròs, frijoles o altres llegums i un bon patacón (plàtan verd fregit). Ni tan sols la beguda pot ser un simple got d'aigua ! glops de llimonada, sucs variats o el pitjor: agua panela (aigua amb sucre).
Tipic dinar colombià.
Entrehores pots omplir aquell budell que comença a quedar-se buit amb un fritanga com les empanadillas o les arepas (massa de farina de blat de moro fregida ). Tot ben lleugeret !
Arepa d'ou, clàssica varietat de la costa colombiana.
I per sobreviure a tot aquest atiborrament? Colòmbia té la més magnífica, exòtica, deliciosa, i colorida varietat de fruites fresques, tantes que algunes no sabíem ni que existien.
Si ens hem de mullar, la nostra recomanació seria la següent: una fruita, la granadilla; un suc en aigua, el lulo; un suc en llet, el maracuya. BONÍSSIMS!!
El nostre viatge pel nord de Colòmbia, ens ha portat a un dels pobles més remots, màgics i desoladors que hem conegut fins al moment, Punta Gallinas. Aquest poble minúscul de la punta més septentrional de la peninsula de la Guajira, ple de cabres i contrabandistes, està habitat per una de les poques tribus indígenes que encara conserven les seves tradicions i llengua, els Wayuu. Ens va captivar des del primer moment, i ens va semblar que la millor manera de plasmar aquesta fascinació és amb una poesia, un sonet. Amb quina lleugeresa vam decidir-ho! Ens ha costat suor i llàgrimes quadrar les síl·labes i les rimes, però al final ha acabat sortint...
SONET A PUNTA GALLINAS
Arden las piedras al sol caribeño marcando el contorno de la bahía, el sol descubre una tierra vacía, un barco hundido y un muelle pequeño.
Els que ens coneixeu ja ho sabeu, no som escriptors, ni periodistes, ni informàtics, ni fotògrafs, ni dissenyadors de pagines web. Per això, de forma senzilla, utilitzarem aquest blog per explicar les nostres vivències i anècdotes arreu del món i a la vegada poder estar en contacte amb vosaltres durant tot aquest any.
