Han vingut els Reis!! Guanyadors concurs amazònic

Quin èxit! Gràcies a tots per participar!! Hem vist que molts de vosaltres heu fet recerca cibernètica, cosa que ens encanta però a la vegada ens fa una mica de por perquè nosaltres no ho hem fet, ens hem refiat de les explicacions del nostre guia René, autòcton de la zona encara que tingui nom d'artista francès...

Dit això, anem al tros. La solució és la següent:

Maten o poden matar: 3,6,7,8,10,11

Són criatures inofensives: 1,2,4,5,9

El sistema de puntuació l'hem ajustat una mica respecte el què vam dir per fer-lo més just. Segons el què deia el primer post només contava el nº d'encerts, cosa que no tenia massa sentit perquè llavors la persona que posava que tots mataven era evidentment la guanyadora, amb 6 encerts (i 5 errors és clar). El sistema que hem decidit és que la puntuació final de cadascú és nº encerts menys nº d'errors.

I els guanyadors són.....

(redoble de tambores)

Maria Àngels Ramos Avilés... natural d'Andalusia i que resideix actualment al C/ Venècia a Barcelona, treballa a l'hospital de Sant Pau i afirma que la seva passió és la pintura. L'Àngels té 5 encerts i cap error. Mama et vas deixar els chanchos troperos!! Quan van en manada de 100 a 300 et mengen viu!!
L'Àngels s'endú a casa un magnífic collaret fet per nosaltres mateixos amb llavors i fruits de la selva amazònica (concretament és fet de chonta, wairuro i motaku).

Marc Guiu Comadevall... natural del C/ Joànic de Gràcia i que actualment resideix prop del mercat de Sant Antoni. El Marc treballa al Parc Científic de Barcelona i afirma que la seva passió és el bàsquet i últimament no para de córrer mil tipus de curses diferents. En Marc té 6 encerts i 1 error. Germanet ! el primer és un insecte inofensiu !
El Marc s'endú a casa uns impressionants estalvis individuals per a dues persones, fets de les fibres d'una palmera amazònica de la qual no vam apuntar el nom.

Sabem que aquest resultat desperterà suspicàcies entre els nostres amics, gent desconfiada que sovint dubten de la nostra integritat. Només us podem dir que qualsevol queixa o apel·lació es pot enviar a la següent adreça: Camino de las palmeras altas, segunda cabaña a la derecha, Rurrenabaque, Bolivia. Apartado de correos: sin apartado. Allà hi ha un home que es diu Pánfilo que rep les cartes i les llegeix amb molta atenció i carinyo (l'únic que passa és que a en Pánfilo li encanta la tonyina i a vegades deixa les cartes pringades d'oli, o sigui que potser es perd informació...).

Gràcies de nou a tots per la participació!!!! Ens ha fet molta il·lusió que s'animés tanta gent!!! Ens hem divertit molt llegint les respostes... Mama (Magdalena)!! vam riure moooolt, què vol dir que cap mata?! no duraries ni 20 segons enmig de la jungla, prova de fer-li moxaines a un caiman !

Berggren!!! Cuando volvamos a Bcn nos vamos a hacer unas birras al Raval!! Me ha hecho mucha ilusión saber de ti. Un abrazo!

Feliços Reis a tots!! Sou els millors!!

Concurs de Reis Amazònic! Participeu!

A Colòmbia ens queia massa lluny, i al Perú era massa car, així que a Bolivia no podíem deixar passar l'oportunitat d'endinsar-nos a la selva amazònica, el bosc tropical més gran del món. La zona que vam triar és el Parque Nacional Madidi, un parc amb una biodiversitat impressionant situat al nord-oest del pais, i la conclusió és que ha valgut la pena esperar. Ja haviem caminat per la selva a l'illa de Borneo, a Malaysia, però la veritat és que l'espessor de la flora i la varietat de la fauna amozòniques són incomparables.

Mentre caminàvem per la selva obrint-nos pas a cop de "machete", passant a escassos centímetres d'algunes de les criatures més mortíferes del planeta, vam pensar en vosaltres... i en el dia de Reis...

Perquè no organitzem algun tipus d'activitat interactiva amb la gent que llegeix el blog? Farem un concurs relacionat amb el viatge i el guanyador/a rebrà un record molt especial provinent de les terres amazòniques. Gran idea!!

Només faltava saber quin concurs, però no vam tardar massa a trobar-lo... es diu....

(redoble de tambores...)

MATA... O NO MATA?

Aquest fantàstic concurs que agradarà a petits i grans consisteix en identificar quins dels 11 animals que us mostrem a continuació és considerat mortífer pels indígenes de la selva amazònica boliviana. Tots els animals que veureu els hem trobat durant aquesta setmana per la selva, i la informació sobre si és o no mortífer l'ha suministrat el nostre guia, un autòcton de la zona. La majoria de fotografies les hem fet nosaltres mateixos, però en algun cas l'aparició de l'animaló ha estat tan fugaç que hem hagut de "robar" les fotos d'internet.

Dues aclaracions finals: Un animal és mortífer si et pot matar, encara que no sempre que ataqui resulti fatal.

El guanyador/a del concurs sera la primera persona que respongui correctament indicant quins animals són mortífers, i en cas que ningu encerti, el premi serà per qui més s'acosti. Heu de clicar "comentari", escriure els numeros que creieu que són mortals, i posar el vostre nom al final. El dia 7 de Gener publicarem un post anunciant el flamant guanyador...

Aqui van les estrelles de l'espectacle:




num. 1, insecte amazònic.

 

num 2, armadillo.

num 3, caimán.



num 4, culebra verda - liana

num 5, mono aranya.

num 6, chanchos "troperos".

num 7, insecte volador vibora cucu.

num 8, rusc d'abelles amagat sota una fulla.

num 9, capybara, el rosegador més gran del món.



num 10, piranya.



I per acabar, l'ultim animaló, el num. 11, us el mostrem en el següent vídeo... després de gravar-lo el guia ens va explicar que quan ataquen poden saltar més d'un metre... 

 

En la varietat està el gust

Si Cristòfol Colom no hagués descobert Amèrica, no gaudiríem del nostre estimat pa amb tomàquet mentre mirem el futbol, no seuríem a una terrassa de la Barceloneta a fer unes patates braves, no acompanyaríem la carn amb una bona escalivada, i de petits no hauríem esmorzat Frosties ni de grans Special K.

Diferents varietats de "choclo" o blat de moro.

L'elogiada dieta mediterrània s'hauria resumit al que realment és originariament : el blat, l'oliva, el raïm... i para de comptar. Quina sort descobrir Amèrica !!! per gaudir dels seus tomàquets, pebrots, mongetes, i per damunt de tot del rei i la reina del ball: el blat de moro i la patata.

Aquesta riquesa de productes es troba a tot Sud-Amèrica, però allà on millor ho preparen i millor s'utilitzen les tècniques culinàries és a Perú. De fet, Lima és la capital gastronòmica d'Amèrica Llatina.

Perque entengueu del que parlem i se us faci la boca aigua, us descriurem algun dels plats o begudes més típics i coneguts del Perú:

- La chicha morada, és una beguda alcohòlica obtinguda de la fermentació del balt de moro de color morat... si, si morat .. i morats és com els inques acabaven després de litres i litres d'aquesta dolça beguda.

- El pisco sour, aquí vam ser nosaltres qui va fer l'aportació del raïm cap a les Ameriques. Es tracta d'un combinat de pisco (licor destil·lat del raïm), llima, sucre i clara d'ou. Hi ha una gran disputa entre peruans i xilens per adjudicar-se l'autoria de la recepta, però sigui d'on sigui està bonissim !.

. El mate de coca, es consumeix a l'altiplà i sobretot dirigit al turista que no vol començar a rossegar fulles de coca com si fos un remugant. L'efecte que té alleujant el mal d'altura potser és més psicològic que real.

- El gran, el magnífic, el desitjat per la majoria.... el ceviche !!, peix cru amanit amb llimona, vegetals i espècies més o menys picants. El solen acompanyar amb blat de moro i enciam. No deixeu de provar-lo.

- La sopa criolla, una sopeta molt agradable i gens picant feta de verdures, ou, trossets de carn i pasta fina. Ideal per les nits fredes de l'altiplà.

- El cui al forn, es tracta d'un bufó i petitó cunillet d'indies rostit sencer al forn. A la foto només apreciareu 1/4 de cunillet perque és un plat deliciós i com a tal costa un ull de la cara. Això si, es menja amb els dits.



En fi, en podríem citar molts més, però així us feu una idea d'aquesta magnífica diversitat. Realment ha estat tot un plaer seure a taula a Perú. L'única espina que m'ha quedat clavada és no haver pogut fer un ràpid curs de cuina per apendre alguns d'aquests plats, així que hauré d'esperar a Barcelona on hi tinc el meu ex-compay de feina peruà, que és un chef excelent ... Jorgelio ! Sácale el polvo al recetario ! Y prepara el delantal !!!