31 d’agost 2010

Luxe polinesi

El colmo del luxe no és sopar llagosta, sinó rebutjar-la. Quan portes dos dies seguits menjant llagosta et comença a venir de gust un bon bistec...


L’entrada al regnat de Tonga ha estat per la porta gran; platges de sorra blanca, aigües transparents, selva tropical, peixos de colors i un bungalow a tocar de la platja amb una hamaca penjada entre dues palmeres. Click! Una foto del paradís.


Fent kayak a la sandybeach, Hapaai, Tonga.


Un obava tree gegant, 'Eua, Tonga.

Hem fet snorkel pel corall de davant del bungalow, hem anat en kayak fins una illa deshabitada, i hem agafat un moreno que no té res a envejar al dels “vigilantes de la playa”. Hem passat 5 dies absolutament aïllats de la realitat del país, no hem xerrat amb cap autòcton ni hem fet cap activitat cultural, només ens hem estirat a la platja i hem deixat passar les hores, i hem de reconèixer què li hem trobat la gràcia al tema...

Peixos de colors! Hapaai, Tonga.

Surt el sol: esmorzem, al zènit: dinem, el sol es pon: sopem. Deixar que el gran astre marqui l’ordre del dia és una bona manera de disfrutar del ritme polinesi.

24 d’agost 2010

Balenes!

Després de quatre hores navegant per l'Oceà Pacífic buscant balenes, ja teniem coll avall que ens hauriem de resignar a tornar al resort sense haver-ne vist masses. Un dia de barca estupendo, un sol pletòric i la brisa marina. Tres dies abans haviem tingut l'oportunitat de veure balenes desde la barca d'un pescador de la illa de 'Eua, més al sud. Quatre balenes van nedar al voltant de la barca ensenyant el llom, l'aleta, la cua... una experiència fantàstica, no cal més. Qui no es conforma és perquè no vol.

El llom és el primer que es veu de la balena, 'Eua, Tonga.

Cada any aquests mamífers de 15-20 metres i 20-30 tonelades fan un viatge des de l'Antàrtida fins a les illes del Pacífic, buscant aigües càlides i un entorn favorable pel creixement de les cries.
Són animals tranquils, potser perque són conscients que no hi ha animal més gros a l'oceà. Quan se'ls apropa una barca generalment mostren desinterès i es retiren uns metres, però a vegades, i sobretot si hi ha una cria en el grup, senten curiositat i s'apropen. Passa poc, però passa... a vegades...

El suís que ens acompanya a la barca (diga-li katamaran de luxe) ens explica que de les 10 vegades que ha sortit a la mar només dues ha pogut interactuar amb elles... vale Núria... anem fent-nos a la idea que les veurem de lluny i prou... com a 'Eua.

El capità anuncia que es fa tard i que hem de marxar, lamenta la falta de balenes i encén el motor. Emprenem el viatge de retorn. Al cap de mitja hora veu alguna cosa. Una mare i una cria. Estan descansant, o alletant, la qüestió és que estan quietes a pocs metres de la superfície. "The day is not over until it's over..." diu el capità... el partido dura 90 minutos, seria el símil futbolístic. Ens indica que ens posem les ulleres i els peus de pato depressa. Estem llestos. Saltem a l'aigua. La balena passa per sota mateix de la barca i podem veure-la un instant. INMENSA!! La impressió és tant gran que no hem processat la imatge. Li has vist els ulls? On estava el morro? Tornem a pujar a la barca quan la balena s'allunya uns metres. La seguim i ens aturem a una distància prudencial, no volem que el soroll de motor la molesti, que ens vegi com una amenaça per la cria. Sembla que l'estratègia té efecte perquè comença a nedar cap a la barca. "It's coming!" crits d'emoció, ulleres, peus de pato i a l'aigua. Nedem uns metres cap a ella, ens espera inmòvil mentre la cria dona voltes amunt i avall. Quan estem a deu metres parem i posem el cap sota l'aigua.


Compartint l'oceà amb una Humpback Whale, Ha'paai, Tonga.




Mentre nosaltres flipàvem en Glenn, el capità, va tenir temps de fer aquesta foto. Això és el què vam veure, Ha'paai, Tonga.

No es pot explicar el què veiem, només es pot veure. És màgic. Enimg de l'oceà, a escassos metres de l'animal més inmens del planeta. De tant en tant sentim el so de l'aigua a pressió que expulsa la balena quan respira, després el silenci. Ens apropem uns metres més... estem tant a prop d'ella que quan es dóna la volta hem d'apartar-nos uns metres per no topar amb la seva cua gegant. El llom i l'aleta dorsal que haviem vist a 'Eua era només la punta de l'iceberg, les balenes són animals ENORMES. La cria salta i treiem el cap a la superfície per veure el seu perfil a contra-sol. "Beautiful..." li dic al capità... i ell només somriu. Ens diu que ens movem uns metres perquè estem massa a prop. Als pocs segons la mare gira cua i s'allunya. Ja en té prou, hem perdut l'interès que li despertàvem, i és moment de tornar a la barca.

Després de l'èxtasi inicial i els comentaris d'emoció tothom calla... segurament estant fent el mateix que nosaltres, intentar gravar aquests 5 min a la memòria perquè no s'escapin mai...

19 d’agost 2010

Explorant Austràlia

Quan el primer vaixell carregat de presoners britànics va arribar a les costes d'Austràlia, l'any 1788, ningú va sortir a rebre'ls. Es calcula que en aquell moment hi havia uns 300.000 aborigens a l'illa (equivalent a tenir els habitants de Badalona repartits per un territori 15 vegades més gran que Espanya...).

No hi havia ningú; només platges, deserts i muntanyes. Els britànics, més que envaïr l'illa, es van dedicar a ocupar l'espai buit, un espai tan inmens que en aquests 200 anys encara no han tingut temps d'omplir-lo. Només cal allunyar-se dos-cents kilòmetres de les grans ciutats per trobar-se amb paisatges verges per on fa molt temps que no passa ningú, si és que algú hi ha passat mai.


Grose Valley. Blue Mountains, Austràlia.

Nosaltres vam anar cap a les Blue Mountains, un parc nacional situat a hora i mitja de Sydney, i ens vam sentir per moments com els primers convictes que van trepitjar el continent. La inmensitat davant nostre, animals extranys, cangurs creuant per davant del cotxe (per si no hi havia prou dificultats amb el tema de conduïr per l'esquerra!). La possibilitat d'explorar el territori enmig del no-res al costat d'una de les ciutats més modernes i cosmopolites del món. Hi ha res més exòtic?

Camí de les Blue mountains vam aturar-nos al zoo més increïble que mai hem visitat... amb el plus de què abans d'entrar-hi no sabiem que era tant increible. Gran part dels animals es movien lliures pel zoo, en contacte directe amb les persones. Això inclou cangurs, koales, emus, wallabies, animals de granja i cocodr... eeeeeeeeeiiiii... el cocodril estava tancat :)


Featherdale Wildlife Park, Austràlia.


Curiosa és la demografia del continent, a grans trets: australians-europeus ocupant les classes altes i vivint la dolce vita, són els qui et trobes sortint de les cases victorianes de Paddington, comprant a les botigues de Surry Hills o fent surf a la Bondi Beach. Formant la classe mitjana-baixa milions d'immigrants asiàtics: xinesos, vietnamites, malayos... treballant com mules per guanyar-se la ciutadania australiana. Al final de la cadena, ocupant les classes més baixes hi ha els aborígens, una petita minoria amb els ingressos més modestos, nivells eductatius més bàsics i tasses de criminalitat més altes... el més curiós és que a diferència del què va passar amb altres colònies, els aborigens australians no van firmar mai una rendició oficial que reconegués que la seva terra pertanyia als britànics, de manera que podrien llevar-se un matí qualsevol, presentar-se davant del primer ministre i preguntar-li:

Estem encantats amb la vostra visita, però... quan teniu pensat marxar??