Varanasi ooommmmm...

A Varanasi hem sigut quatre!! La Marina i el Jordi s’han apuntat a l’aventura i hem fet plegats desde Varanasi fins al Nepal. Trobar-te amics anant de viatge és collonut en general però trobar-nos-els a l’Índia ha estat un respir que hem agrait moltissim.


A Varanasi hem pogut veure i viure tots els contrastos de l’India. Espiritualitat, caos urbanístic i superexplotació turística formen un cóctel xocant que dia a dia se’t va ficant a les venes.

El riu Ganges es l’arteria principal de Varanasi, no només en el aspecte religiós, sinó també en els quotidians. És on llencen les cendres dels homes morts, on va a desembocar el sistema de clavegueram de la ciutat, on floten restes d’animals en descomposició, on es renten les dents, on es banyen amb sabó, on juguen, on renten la roba, on preguen i per on deambulen barques carregades de turistes amb la boca oberta. Nosaltres no vam ser l’excepció.

Per evadir-nos del ritme frenètic de la ciutat i perquè fer ioga a l’Índia és supercool i nosaltres som supercool, vam anar a fer una sessió d’una hora amb el mestre Yogui que tenia panxa de “Bubu” de tan menjar emparedados de crema de cacahuete. La sessió va ser molt divertida i sorprenentment dura... Era yoga militar!! Després dels primers dotze “saludos al sol” gairebé no recordàvem com ens deiem ni com haviem arribat allà... us deixem amb una fotografia presa uns segons abans que comencessim a levitar....

Inhaleu.... Exhaleu....

Agra i el Taj Majal

Quan parlavem de la ruta per India ens agradava la idea de fer una ruta alternativa i més d’una vegada haviem considerat passar d’Agra... una ciutat molt trillada turísticament, amb un reclam universalment conegut que haviem vist en milions d’imatges i sobre el qual haviem sentit tots els elogis i metàfores possibles. El Taj Mahal tenia pinta de ser un d’aquells llocs superfamosos que acaben per no satisfer les expectatives. Finalment vam decidir incloure’l per la proximitat amb Delhi i per no passar-nos de llestos amb el rollo alternatiu... i ha estat un veritable encert.

El Taj Mahal és completament diferent als grans monuments que veus per l’Índia. És senzill com una gota d’aigua. És un edifici de formes bàsiques, familiars per tothom, prou gran per impressionar i prou petit per descobrir-lo en el primer cop d’ull i no haver de rodejar-lo i admirar-lo a trossos. D’una elegancia atemporal i gens ferragós. És aquell bombó deliciós que t’hi cap just a la boca sense haver-lo de mossegar.

Les diferencies del Taj amb la majoria de l’arquitectura india que haviem vist es podrien explicar amb motius objectius: el Taj pertany a l’art islàmic mogol, no hinduista-jainista, no és un temple sinó una tomba i no es troba incrustat en mig del caos de la ciutat india sinó en un recinte ajardinat a la ribera del riu Yamuna. Pero per damunt de tot el què el diferencia és que la seva raó de ser no respon a la religió, sinó a l’amor que Sha Yahan sentia per Mumtaz Mahal, i d’alguna manera aquest sentiment inspira totes les formes que dibuixa cada pedra de marbre blanc.

Chili, cúrcuma, coriandre i comí: desxifrant la cuina india

El Rajastan és una regió de contrastos, i això també inclou la seva cuina. Els plats principals son ferotgement picants i especiats, els pans per si sols insípids, i els postres tant dolços que freguen l'empalagós.

Com a bons comensals volíem resoldre els misteris de la cuina india: perquè tot els plats tenen un gust tant semblant ?  perquè "not spicy, please !" mai és del tot no spicy, què hi posen ?... La resposta la vam trobar a la ciutat d'Udaipur, gràcies a unes classes de cuina que ens van entusiasmar !!. La Shashi, una mestressa de casa encantadora, va ser la nostra professora durant 4 hores a la cuina de casa seva. Plat a plat, recepta a recepta, vam anar descobrint alguns dels secrets que desconeixíem, i vam acabar la vetllada amb un festin menjant els plats que havíem elaborat nosaltres mateixos. Fantàstic !

Pels amants de la gastronomia i interessats, a continuació us fem cinc cèntims del que hem tastat i après:

PANS, no es deixen fermentar i l'amasat és bastant ràpid així que són plans, sense gaires aromes i es couen en superfícies planes molt calentes. Sovint hi afegeixen mantega, formatge o all, entre d'altres, per fer-los més gustosos,

-Chapati (o Roti): rodonet, el més sencill de la família i el més estimat pels indis, constitueix el seu dia a dia.

-Parantha: triangular, durant l'amasat s'intercala ghee (mantega clarificada) i s'obté una massa que s'assembla a la nostra pasta de full.

-Naan: ovalat i una mica més esponjos i dens.

 

  

A dalt a la dreta un Chapati coent-se, a l'esquerre el Sergi amasant, i a baix al centre un Naan amb formatge i tomaquet 

VEGETALS, LLEGUMS i ARROSSOS, són els ingredients que constitueixen els plats principals de la cuina india ja que es tracta en gran part de cuina vegetariana. Generalment, tots aquests plats tenen aquell gust que us comentàvem, això és degut al convinat d'espècies anomenat Masala. Tant se val si cuinen aloo (patates), palak (espinacs), brinjal (albergínia), ker (fines mongetes verdes), mattar (pèsols), basmati (arròs), dhal (llenties) o chana (cigrons), les múltiples combinacions entre ells sempre contindran molt chili vermell en pols, curcuma, all, coriandre i comí.

Arròs biryani

Una opció diferent, sovint presentada com a snack o per a una celebració familiar, són els Pakoras. Patates, cebes i altres verdures s’arrebossen en una mescla de farina de cigró i especies, i són fregides en oli vegetal ... així doncs, una tempura a la indú.

THALIS, el nom d’aquest plat prové de la safata metàlica en que se serveix. Dins la safata hi ha diferents pans que es mullen en les diferents salses picants, curries picants, iogurts que també acaben sent picants. És un plat molt típic de la India ja que sacia molt i val poc. A nosaltres mai ens ha acabat de fer el pes (la boca bull !!), a excepció d’un que sí hem disfrutat a Varanasi perque era una versió recomenada bastant occidentalitzada.

LÀCTICS i DOLÇOS, la llet consitueix un element important en la preparació de formatges, begudes i part dels dolços.

-Masala chai: beguda que es sol pendre per esmorzar i a la tarda. Es tracta d’una boníssima infusió de llet amb té negre i espècies com el cardamom, el pebre negre i el gengibre.
-Curd: a la llet sencera se li afegeix llimona i en poques hores s’obté aquest quall o iogurt.
-Panner: formatge fresc obtingut sense fermentar del curd. Molt utilitzat tallat a trossets en plats de verdura... com si no hi fos perque resulta ser bastant insípid.
-Lassi: batut refrescant de curd amb sucre, fruites o fins i tot salat. La nostra salvació per esmorzar, per berenar o de postres... sobretot el de plàtan.
-Raita: en sóc una fan !!! es tracta d’una sopa freda com el gaspatxo però de curd amb verduretes crues tallades dins.
-Gulam jamun: esponjosess boletes de massa de llet, fregides i remullades en almíbar.
-Kulfi: gelat obtingut de llet reduida. A una celebració familiar que vam assistir vam poder tastar el kulfi de festuc (és a dir pistaxuuu) i vaig decidir parar al tercer bol que sino encara hi seríem !.

A dalt un bonissim Lassi de platan i a sota el curd