Primer feia gràcia... després hem patit !! MARXEM !!

Ens hem llevat de bon matí amb una pila de coses per enllestir. Quan hem sortit de casa plovisquejava, quan hem sortit del metro plovia. En acabar els tràmits al banc ja queien els primers delicats i blanquets flocs de neu, que morien abans de tocar el terra. Quan hem entrat a la farmàcia de la Núria per acomiadar-nos era evident que estava nevant !! quina alegria, quina il·lusió, mira que macuuuuu... Al sortir de la parada del Congrés, en el camí cap a casa, ja ens hem fotut de fred i tant bon punt hem arribat, hem corregut a buscar la càmera per perpetuar el moment. Quan la neu ja quallava formant aquells bucòlics paissatges ens hem començat a mirar amb incredulitat... que nevi així a Barcelona ? això para en 5 minuts oi ?. La neu ja cobria tots els balcons, els carrers i els cotxes i el vent llençava milers d'inmensos i terrorífics flocs cap a totes les direccions !! ai mareta que som una república bananera i no estem preparats per aquestes situacions d'emergència ! ai mareta que les notícies diuen que han tallat moltes carreteres i tenim tot el païs en alerta ! ai mareta que demà no ens enlairem cap a Londres i no comencem la nostra volta al món!!!

Demà us expliquem com ha anat.

Una muntanya de preparatius

La muntanya de preparatius acaba sent una muntanya rusa: moments de calma en que et sembla que ho tens tot controlat i moments de nervis i adrenalina en penses que marxaràs amb la meitat de coses resoltes.

Vam penjar una llarga llista de deures a la nevera que recordava a les fotos d'aquella gent que fan dieta, com un martiri psicològic cada cop que obres la porta durant setmanes i setmanes... Us fem cinc cèntims de la "dieta" :

• BITLLET D'AVIÓ: un cop definida la ruta, per fi arriba el dia en que has de comprar el famós bitllet oneworld (són molts euruuuuusss !!). Tot i haver parlat amb el banc, en el moment de pagar vam tenir complicacions amb els límits de les targetes.
• VISATS: hem gestionat només el de l'India (quin pollastre ! té molta tela) i la resta els resoldrem pel camí.
• COMPTE CORRENT I TARGETES: nosaltres ens hem fet un compte a Kutxa perque si tens menys de 30 anys hi ha l'opció d'extreure diners arreu del món per 1 euro de comisió. També cal decidir quantes i quin tipus de targetes ens endurem .
• MONEDA: demanar uns quants dolars o euros per emergències ( el temps dirà si ens hem quedat curts o llargs).
• VACUNES: sort que ja en teníem moltes de posades d'altres viatges, però tot i així ens ha anat pels pèls !! resulta que la ràbia i la encefalitis japonesa tenen varies dosis i es necessita com a mínim un mes entre la primera i l'última dosi.
• BOTIQUÍ: revisar els medicaments que pots aprofitar de casa, i comprar una pila de capses de Malarone i spray antimosquits.
• ASSEGURANÇA MÈDICA: resolta molt eficaçment gràcies a l'Antonio de TEAN. Finalment hem contractat Fiatc, prou bé de preu i una bona cobertura. Tant de bo no haguem de comprovar quant bona és.
• MOTXILLA: bufff, complicadissim. Roba d'estiu, d'hivern, roba interior, sac de dormir (el gran dilema, hivern o estiu ??), tovallola, sabates, necesser, etc, etc, etc.
• TECNOLOGIA: netbook, camara (no és reflex perque no hi entenem i pesa un ou ! la nostra és la estupenda G11 de Canon), mòbil que ens serveix de mp3, els seus corresponents carregadors, targetes de memòria i complements varis.
• BLOG: ens va costar posar-lo a punt, però ara ja el tenim aquí !
• GUIES i INFORMACIÓ DELS PAÏSOS: portem amb nosaltres una revista de Londres i una guia del Rajasthan (India). Degut al pes no podem endur-nos res més així que hem hagut de recollir la informació de les guies de les biblioteques de Barcelona.... es deuen pensar que trafiquem amb les lonelys !!. L'Anna i en Jordi (gràcies per la fondue !!), i el Marc i la Mireia ens han ajudat a recollir informació i a resoldre moltes qüestions.
• CARNET DE CONDUIR INTERNACIONAL:  la jefatura ha agilitzat molt els tràmits i amb tot el papeleo a punt, el tens a la mà amb 1 hora. Per cert els que us vau treure el carnet l'any 2000 penseu en la renovació, nosaltres vam tenir un sorpreson !.
• CARNET D'ALBERGUISTA INTERNACIONAL:  fàcil, fàcil ! Pagues 5 eurus i no necessites ni foto que amb 3 minuts el tens fet. Després potser no ens serveix de gaire.
• Contactar amb COUCHSURFING i WWOOF.
• SKYPES: colocar-lo a tots els ordenadors de casa els pares, com n'estant de contents ,així podran veure que cada cop estem més formosos !!
• Deixar la FEINA i el més difícil els magnífics companys !!!
• Practicar les tècniques de supervivència que ens proposa el Javi ! gracias Javi i Maria ahora podremos aprovechar al máximo las 3500 variedades de papas peruanas !! ya te contaremos cual arde mejor... Us deixem amb el vídeo,

És l'hora dels adéus... i vam montar una festassa !

Volem donar-vos les gràcies a cada un de vosaltres per fer-nos viure una nit inoblidable !! Marxarem amb un record fantàstic de la última farra a Barcelona. Quan tornem, ho repetim de nou amb tots vosaltres més els qui no hi vau poder ser i els qui ens vam deixar en el tinter.

                                                                       Preparats...

Llestos...

Ja !!!

Agraïments molt especials : als pares Guiu per l'inmensa col·laboració, al Marc Iniesta per la tremenda música, al Gerard i la Laia per la polaroid (que no vam poder utilitzar perque ningú ven pel·lícula, ho sentim), a l'Oriol i l'Alba per l'estupendo kit salvavides, al grup Súnion&friends pel preciós video que ens va emocionar, sou collunuts !! i per últim als amics de farmàcia pel seu video multicultu :) Aquest si que el pengem perque creiem que tenim el deure moral de donar a conéixer les vostres dots interpretatives i vocals; una vegada més (de tantes!) us heu superat.




Gràcies amics !!! estem en contacte.

El mercat de Fes, o atrevir-se a imaginar

Quan la Mar va fer aquella foto al mercat de Fes, ni ella ni nosaltres sabíem fins quin punt marcaria les nostres vides. Suposo que va pensar que els raigs de sol filtrats a través del sostre de fusta donaven una iluminació molt peculiar a l’escena. Quan miro la foto recordo l’olor que feia el mercat, aquell cóctel de les mil i una espècies amb la pudor de les pells assecades al sol que venia del barri dels curtidors. També recordo, i encara em descollono, el petit Mohammed “le freak” que ens portava pels carrerons de la medina medieval mentre explicava la ruta amb l’idioma que li demanessis. 12 anys, 25 idiomes :)

Probablement després d’aquell viatge molts de nosaltres vam ampliar horitzons, vam sacsejar una mica la imaginació i ens vam atrevir a començar a somiar coses que abans consideràvem impossibles. Sens dubte però la Mar va ser qui va somiar més i millor, i un cop a Barcelona, va pendre una decisió molt inspirada: va enviar aquella fotografia a un concurs de viatges del Carnet Jove, i va guanyar el primer premi: Dues voltes al món.

                                         Fes, Marroc,abril 2006 . Foto de Mar Costa  http://www.marcostaphoto.com/

Dues voltes al món? Però es pot fer això? És possible? Ni tan sols ens havíem plantejat que una cosa així es podia fer… no coneixíem ningú que hagués fet res semblant… què fort. El cap ens va començar a donar voltes… Potser el pas més difícil i important per a fer realitat una il·lusió és ser capaç d’imaginar-la.

Quantes vegades deixem de fer realitat una il·lusió per no atrevir-nos a somiar-la?

Ara la Mar ens plantava davant dels morros una evidència: És possible.

Vam començar a ordenar les peces del trencaclosques. Algunes peces es colocaven soles, altres no aconseguíem encaixar-les i ens deixaven el neguit de la incertesa… la prudència per evitar el desengany. Evidentment, s'havien de donar moltes circumstàncies favorables en el mateix moment, i algunes nits anaves a dormir pensant que els astres podien no alinear-se mai... Però poc a poc la llista de requisits necessaris s'ha anat complint i els dubtes existencials han anat minvant a mesura que hem anat parlant amb altres viatgers i recopilant informació sobre com donar la volta al món amb una motxilla a l’esquena. Preparar el viatge en comú ha estat la primera part de l’aventura, una part que demana temps i paciència, i que a canvi et permet viatjar des del sofà un any abans d’agafar el primer avió… el pre-viatge ha estat fantàstic, potser tant com ho serà el viatge en sí mateix.

Ara el bitllet ja està pagat, i la data fixada, el 9 de Març. S’ha acabat el condicional i comença el futur simple. La veritat és que amb tota la feina que se'ns ha girat no hem dedicat massa temps a pensar en les conseqüències de fer aquest viatge. El què tenim molt clar són les conseqüències de no fer-lo: passar-nos la resta de la vida pensant que un dia vam tenir la sort i el privilegi de poder fer la volta al món, i vam deixar passar la oportunitat.

És l'hora de la volta, del gir, de la revolució ! d'enderrocar el règim de la rutina i gaudir de la llibertat !

Us enyorarem molt, esperem que les emocions del viatge i els vostres comentaris en aquest blog compensin en part la tristor de no tenir-vos a prop.

Els vostres amics, fills, germans, néts, nebots, cosins…i tiets!

Núria i Sergi