29 de juliol 2010

Sipadan: Bajo el maaaar!

Aquests dies hem estat fent un curs de submarisme a Sabah, Malaysia. Despres de treure'ns el certificat "Open water Diver", que ens acredita per anar fins a 18m de profunditat, vam fer unes quantes inmersions a Sipadan. Aquesta illa de l'est de Sabah es famosa per acollir una gran diversitat de criatures submarines, grosses i petites, perilloses i inofensives.


Qualsevol intent de descriure l'experiencia es quedara a mig cami... aixi que millor mireu algunes fotos!!


A tres metres de nosaltres... vam tragar saliva...

Un banc de Jack Fish nedant en cercles formant un "tornado"

Una mica de color!!

La tortuga es lenta pero majestuosa, tot un espectacle.

Perseguint la tortuga!

A veure qui troba el peix...

Conclusio: Quan tingueu l'oportunitat de submergir-vos, no la deixeu escapar !!





25 de juliol 2010

Macao: casinos amb regust mediterrani

Hong Kong no és una ciutat per motxilerus, ni per l’ambient, ni pels preus. No existeixen albergs ni hotels barats (si un hotel val 20$/nit llavors és un puticlub), la gent va impecablement vestida, i tots els bars són l’Starbucks o cosins-gemans de l’Starbucks, i els carrers estan nets i desinfectats... llavors com és que vam anar a parar a Hong Kong? Doncs gràcies a un d’aquests invents del ciberespai que et fa pensar que la globalització té els seus aventatges: el Couchsurfing. Gràcies al Thomas i al Imran vam aconseguir passar per Hong Kong amb els dos ronyons al seu lloc.


Desde Hong Kong vam decidir fer una escapada a Macao, excolònia portuguesa i capital del joc, una barreja estranyíssima d’edificis colonials, hotels de 5 estrelles i casinos farcits de llumetes de colors que recorden a un “pavo real” aparellant-se.

Aquí ens pensàvem que seríem milionaris, Macao.

Vam jugar-nos 10 euros a la ruleta, sempre al 23, i vam sortir pelats... ara no sabem que fer perquè pensavem rebentar el casino per finançar el viatge.... haurem de seguir menjant arròs (que és vida!) fins que tornem a Barna.

Ens va agradar Macao, és una barreja més delicada que el poti poti de Hong Kong, i té alguns racons encantadors.

Mandarin House, Macao.

Encara que hi ha parts de Macao que grinyolen... jutgeu vosaltres mateixos...


La petita Venècia de cartró-pedra, una "delícia" arquitectònica, Macao.

20 de juliol 2010

HK

Si alguna ciutat del món hagués de representar com n'és d'absurd l'estil de vida occidental, aquesta ciutat seria Hong Kong. De fet l'absurditat comença en què ni pertany geogràficament a occident, ni políticament a un país capitalista (amb totes les cometes i ejem... que s'hi vulguin posar). Després de passar una setmana a Hong Kong, comences a pensar que potser els indis no estan tan bojos...
La vida a Hong Kong gira entorn tres eixos fonamentals, o més aviat tres obsessions que els tormenten:

1. Com puc estalviar temps per poder treballar més.
2. Com puc consumir al màxim amb el mínim de temps.
3. La ciutat és un niu de gérmens que em volen contaminar. Hem d'eliminar-los.


Com es llegeix en el cartell, aquesta barra a l'entrada d'un edifici ordinari es desinfecta 4 vegades al dia.

Tenint en compte que nosaltres no treballem, que el nostre temps és elàstic com una goma de pollastre i que la higiene de les nostres motxilles és francament millorable, podeu imaginar-vos que cantàvem més que una anxaneta coronant la cibeles el dia del mundial de "La Roja". Però si ets capaç d'interioritzar aquests tres conceptes, et pots considerar un ciutadà de Hong Kong. No cal estudiar la història de la ciutat, ni la llengua, ni cantar l´himne ni menjar la cuina tradicional. A Hong Kong el passat és una càrrega que estorba , i la coherència un paraula emprenyadora...
Tot i això, si deixes de banda els pensaments trascendentals i les teories de pa sucat amb oli, te'n adones que Hong Kong és una ciutat fascinant, especialment a la nit. Els bars chic, les botigues de superluxe, els gratacels iluminats amb els passatges elevats que els comuniquen, és la cara lluminosa de la ciutat; les llums de neó, les parades de menjar barat i els puticlubs, és la part obscura. Hong Kong està tant a prop de la decadència i la prosperitat que la pudor i el perfum esdevenen inseparables.

És una nova fragància, és la fragància del futur.


Centre de Hong Kong.


Vista des de la planta 55 de l'edifici IFC, Hong Kong.

Us deixem amb un vídeo d'un clàssic de Hong Kong, la nit a les carreres. Les paraules malsonants són producte de l'emoció...


12 de juliol 2010

L'arròs és vida !!

Qui ho diria que aquest minúscul granet blanc sustenta milions de vides humanes. Alguns el conreen, elles  el recullen, hi ha qui el refina, també qui l'empaqueta, altres el transporten, molts el venen i tots ens el mengem.

Farinetes d'arròs pel més petit !! quina feinada triturar els grans i passar-ho pel sedàs.



A gran part del continent asiàtic l'arròs és la base de l'alimentació. Fa la mateixa funció que el blat en la nostra cultura (tot i que per desgràcia el pa està desapareixent de les nostres taules, excepte per la meva iaia Maria, que no ha deixat mai de cruspir-se un tros de pa de pagès entre cullerada i cullerada...).

El progrés tecnològic a Birmània és molt incipient en tots els sectors, però especialment en l'agricultura, on la majoria de les activitats encara es realitzen de forma tradicional. Gràcies a això, és fàcil entendre tot el procés d'un conreu passejant pels camps i entorns rurals.


A Birmània s'obtenen 2 collites d'arròs a l'any.
Primerament es llencen les llavors d'arròs (els propis grans de la collita anterior) sobre petites parcel·les inundades d'aigua.
En un mes haurà aparegut una planta d'un verd lluminós d'aspecte semblant a l'herba que poblarà densament la parcel·la. Això seria el planter.




Passat aquest mes és moment de transplantar el planter de 3 en 3 bris a tota l'extensió del camp inundat. Cal replantar-lo perque la planta tingui l'espai suficient per crèixer correctament.
En 3 mesos la planta s'haurà fet alta i presentarà les espigues on hi ha les llavors o grans d'arròs. Llavors es talla la planta encara dins els camps inundats i es deixa assecar.


Les espigues seques s'han de picar contra el terra perque alliberin els grans de color marronós que encara contenen totes les cobertes de la llavor. Per obtenir l'arròs blanc s'ha d'utilitzar maquinària que realitzi el procés de blanqueig o refinament, és a dir que separi la part externa marronosa anomenada segó del gra blanc. El segó s'utilitza per alimentar les gallines.






Pel que fa a la gastronomia, el poble birmà és un artista elaborant plats amb arròs... encara que no els hi demaneu una paella. A les taules familiars és comú trobar un enorme bol d'arròs blanc que cadascú se servirà i acompanyarà amb una petita quantitat de vegetals saltejats, pollastre o porc fregit, curries de verdures o peix, patates estofades, cacahuets o sèsam, pasta de chili, etc. Si volen variar opten per altres maneres de cuinar i presentar l'arròs com pastissets d'arròs, fideus d'arròs o dolços d'arròs.


A l'esquerra pastissets de sticky rice acompanyats de salsa de tomàquet picant i a la dreta bunyols de farina d'arròs acompanyats de xarop de canya de sucre.

06 de juliol 2010

Descens per l'Ayeyarwady

Cases de pescadors, trajecte de Bhamo a Katha, 24h fins a Mandalay.


Seguint el rastre del G. Orwell a l'antic English club de Katha, 18h fins a Mandalay.

 
S'acaba el dia, 12h fins a Mandalay.

- Sergi... Sergi... aixeca't, hem de recollir les motxilles i baixar a baix, ha començat a ploure -. Tant bon punt la Núria acaba la frase, em cau una gota sobre el front. En efecte, comença a ploure, i sabent com funciona la climatologia a Birmania, hem d'espavilar-nos a baixar al pis inferior si no volen acabar xops en qüestió de minuts. Són les dues de la matinada, la nit és tant negra que enlloc d'estar baixant pel riu Ayeyarwady sembla que estiguem en una nau espacial explorant l'espai exterior. El silenci és absolut... la inmensitat evocadora... però no és moment per reflexions èpiques! comença a fer aquell vent que anuncia tormenta i hem de marxar pitant! Però a baix? Hem d'anar a baix? L'última imatge que tinc del pis inferior del ferry és del moment de pujar, al poble de Katha. No recordo haver vist ni un trist forat on posar mitja galta del cul, i tenint en compte que en Jimbo és un armari empotrat que compta per tres, no sé com ens en sortirem.

Quan arribem al "lower deck" la situació és pitjor que abans... mobles, bicis, sacs d'arròs, fusta de teca i milions de birmans que ens miren amb cara de "heu pringat", i tenen tota la raó, hem pringat. Llavors en Jimbo agafa les rendes de la situació i treu aquell orgull d'americà de Texas (el de les pelis del Will Smith "Nunca te rindas, hijo mio...") i es dirigeix cap a un dels camarots que donen al passadis. Un monjo obre la porta, parlen una estona i riuen. En Jimbo ens fa un gest amb la mà... sembla que hem trobat aixopluc.

- Núria... Núria... aixeca't, en Jimbo baixa aquí, i el vaixell ha trencat motors -. Obro els ulls, miro cap a dalt i veig la cara del Sergi. Quan s'aparta la llum del passadis em torna a cegar. Des del terra encaixo la mà del Jimbo i ell es despedeix amb el seu castellà de Texas: "Buen viajo, Noria". El monjo surt del seu camarot i m'ofereix una tassa de cafè calent, potser és la seva forma de disculpar-se per haver-me fet dormir fora de l'habitació. El budisme també ens reserva un tracte "especial" a les dones...

Excepte pel fluorescent d'interrogatori que m'enfocava, he estat de sort amb el tros de passadís que m'ha tocat: el terra no estava gaire oxidat, les restes de fruita i regalims "d'aigua" es trobaven a una distància prudencial i els insectes que recorrien el meu llençol m'han respectat prou. Milers de noies entren i surten de la cabina del davant per anar al lavabo... això sembla el camarot dels Hermanos Marx!!

“Oiga mozo, ¿y no seria mas fácil que en lugar de intentar meter mi baúl en el camarote, metiera mi camarote dentro del baúl?"

Comença a clarejar i en el riu apareixen petites barques de fusta amb veles pintoresques que recorden a un patchwork. El Sergi torna a escena i m'explica que a la sala de comandaments estan arreglant la caixa de canvis en plan rupestre amb una palanca i que la roba del capità està estesa de punta a punta de la sala... Com que em puc fer una idea dels calçotets d'aquell bon home, decideixo seguir gaudint del paisatge mentre es fa de dia.

Per fi soroll de motors... falten 6 hores per arribar a Mandalay.