30 de març 2010

CRICKET!!

El fervor que tenen els indis pel Cricket és comparable al nostre pel futbol. Després de preguntar a diversos indis per les normes i haver desistit en l'intent d'entendre l'esport, ens quedem amb un concepte: S'assembla al Beisbol. I entenem el beisbol? pregunta incomoda.

Sergi batejant pels carrers de Jaisalmer, India.

Potser el fet de no entendre com va aquest esport afegeix encara mes merit a la meva habilitat pel cricket. L'altre dia a Jaisalmer uns nens em van convidar a jugar i vaig fer un recital... primer el amb el bat i després com a llensador. On estan els "ojeadores" quan els necessites? Tant de talent natural no es pot desperdiciar!! Segur que si em veu l'entrenador dels Calcuta Bulls em fitxa... pero com que no hi havia massa tesimonis ens hem conformat amb un video que em va fer la Nuria... ja sabeu... si teniu contactes en el mundillo del cricket reenvieu-lo siusplau.

27 de març 2010

Deshnok: culte a les rates!

Prop de Deshnok hi ha un temple anomenat Karni Mata, l’actratctiu del qual son les rates. Centenars de rates. Rates marrons, peludes, de llargues cues que campen lliurement pels passadissos del temple deixant clar que en aquell espai les persones son les intruses. De fet el temple està adaptat per a elles, ja que totes les parets tenen forats del seu tamany, conectats entre ells, i a cada contonada tenen palanganes plenes de llet i dolços (prasad) que els peregrins els hi porten. Vaja, que viuen a cos de rei.



Rates!!

La llegenda diu que quan el seu fill va morir, Karni Mata va demanar al Déu de la mort que el revisqués, i després de diversos embolics que no vénen al cas només van aconseguir reviure’l en forma de rata (kaba). Aquest “miracle” es va anar repetint per tots el membres de la família de Karni Mata, de manera que actualment unes 600 famílies del poble asseguren que són descendents de Karni Mata i que quan morin aniran a fer companyia a les rates del temple.

Nosaltres vam deambular pel temple el just per fer les fotografies i poder dir que vam caminar pels passadissos amb les rates corrent pels nostres peus. A mi gràcia em feia la justa, però la Núria estava encantada i les perseguia dient “ratatouille ratatouille!!”. La veritat és que entre que t’has de descalçar i que el terra està enganxós (cagarades o el sucre dels prasad?? qui sap...) tampoc donaven ganes de fer-hi un picnic matinal... La Núria però, que tenia una conexió especial amb aquells petits animalons, va aconseguir que una rateta posés per la foto mentre bevia llet... va faltar poc perquè digués “Lluííííísss”

Rata del temple Karni Mata saludant a la Núria, Deshnok, India.

25 de març 2010

Gangaur festival

El Gangaur festival es una festa on hi participen fonamentalment dones, vestides amb saris de colors cridaners, i que és exclusiva de l’estat del Rajhastan. Aquesta festa es fa en honor als déus Gan i Gauri (encarnacions de Shiva i Parvati), i bàsicament consisteix en què les dones casades resen pels seus marits i les solteres per aconseguir trobar-ne un. En general el paper de la dona hindu a l’india, pel què hem vist fins ara, és bastant aquest. Ser dona a l’índia, si ets hinduista o musulmana, significa estar supeditada a la voluntat del marit tenir molt poc poder de decisió sobre com vols viure la teva vida. Tenint en compte que aquestes dues religions suposen més del 90% de les religions de l’Índia, no cal dir més.


Tornant al festival, aquest s’allarga 18 dies després del Holi (aquella festa dels colors on acaben tots pringats...), sent els tres últims dies els més moguts. Durant aquests últims tres dies se celebren processons on es passeja una reproducció de Gan i Gauri que comencem en el palau/fort de la ciutat.

Dos homes transporten la representació de Gan, Mandawa, Shekawhati, India.


Les dones del poble van en processó, Madawa, Shekawhati, India.
Nosaltres vam tenir la llet de coincidir amb aquest festival en els seus últims dos dies. El penúltim dia el vam viure a Mandawa, a la zona de Shekawhati, i l’últim a Bikaner, que va ser especialment vistós perquè la ciutat té un fort imponent. A més en aquest últim vam poder colar-nos a la “rebotica” del fort, dins el recinte on no pot accedir el públic, i seguir la festa “a peu de pista”, com diu la gent de bàsquet. Va valer la pena.



Moments previs a l'inici de la processó. Fort de Bikaner, India.



Carrossa on s'ubicaran les representacions de Gan i Gauri. Bikaner, India.

22 de març 2010

Shekawhati Sunraise

-Sunraaaise!!

La nena que ens havia demanat la foto no va riure però jo gairebé em tiro pel terra... la Núria està progressant moltissim amb l’anglès, s’està llençant i cada dia que passa se la veu més segura, però per sort de tant en quant encara em regala algun moment memorable com aquest. L’anglès és fàcil, somriu = sunraise, i llestos. La veritat és que pel nivell d’anglès que tenen els indis, anem més que sobrats (qui ho diria!). Per aquí la gent parla en primer lloc el seu dialecte, Gujarati, Punjabi, etc.. i com a llengua comú tenen l’Hindi. D’anglès ben poquet.

Aquests primers dies, després de l’estrés de la capital, hem fet una ruta per Shekawhati, una zona rural que es troba a l’oest de Delhi, dins l’estat del Rajhastan. Tot i que és una zona força visitada potser no és tan turística com Jaisalmer, Jodhpur i companyia, així que podem dir que hem estat relativament tranquils. Hem tingut l’oportunitat de veure diversos pobles de la zona, uns pobles que en el seu moment, a principis del s. XX, van viure un moment d’esplendor econòmic lligat a l’èxit de la ruta comercial de la seda. Aquesta època d’esplendor va deixar un llegat arquitectònic comú en tots els pobles, les anomenades “havelis”. Les havelis son cases inmenses i minuciosament decorades i pintades que pertanyien a la gent benestant, generalment comerciants. L’estat d’aquestes havelis en la actualitat és bastant desastrós, bàsicament perquè la majoria dels propietaris les han abandonades per anar a viure a Delhi, Mumbai o Calcuta. Aquest estat d’abandonament deixa veure que Shekawhati ha passat temps molt millors, però gràcies a alguna gent i associacions que es dediquen a restaurar havelis n’hem pogut veure algunes que són per caure de cul. Impressionants.

Haveli de Fathepur, Shekawhati, India.
La gent que ens hem trobat pel camí ha estat molt agradable amb nosaltres, fins i tot encantadora, un contrast absolut amb Delhi. Al poble “campo base” on hem estat, Mandawa, hem trobat un xaval de quinze anys que ens ha ensenyat el poble i ens ha presentat la seva família, la guinda del pastís d’aquests tres dies fantàstics.

En aquest video podreu veure la Núria amb la mare i les tietes del guia “Lalu”, fent inmersió a la cultura india.



Namaste amics, Namaste!

20 de març 2010

Com comprar un bitllet de tren a Delhi

-You can’t stay here!! – ens vam mirar estranyats, el vigilant de la porta de detecció de metalls de l’entrada de l’estació de trens de Delhi ens prohibia el pas amb la mà en alt.

-We need to make train ticket reservation.
-It’s not here! This is only for indian people.

L’home ho deia amb tanta autoritat i tantes vegades que vam començar a dubtar. La Lonely Planet ho deixava ben clar: l’International Tourist Bureau, que és l’únic organisme que pot vendre bitllets de tren a estrangers, es troba al primer pis de l’estació; no feu cas si algú us diu el contrari.

Aquesta última frase ens protegia contra les mil-i-una persones que de camí a l’estació, t’ofereixen bitllets a través d’agències de turisme, però si el guàrdia del control de l’entrada ens prohibia el pas... què s’havia de fer? De moment el miràvem indecisos...

-I’m a goverment worker, I’m not lying to you. This my card - va ensenyar les credencials, efectivament l’acreditaven com a treballador del govern, amb la foto de carnet corresponent.

L’home ja ens demanava un rickshaw per anar a l’oficina correcta quan la Núria va posar seny i va dir:

-Ei Sergi, que la guia ho diu ben clar: a la primera planta.
-Collons Núria que és el paio de seguretat, que treballa pel govern...

Mentre la Núria rebuscava a la Lonely el paragraf de la discòrdia un segon home es va afegir a la festa.

-Where are you from...??
-Please give us five minutes, we are trying to look some information in the book.

El segon home es posava pesat, i sostenia la mateixa teoria que l’anterior. Acte seguit ens va mostrar la mateixa credencial que l’anterior... també treballava pel govern... i tot començava a fer pudor...

-People here always lie to you, don’t trust them!! Leave the book and listen to me – L’home ja estava demanat un rickshaw quan li vam dir que gràcies però que no calia, pensàvem anar a la primera planta.

-You stupid boy!! You are crazy!! You don’t trust me?? You don’t respect me!! I’m a goverment worker!!

Vam deixar que l’home perdés els papers, i vam dirigir-nos cap al primer pis mentre sentiem els seus crits enmig de la multitud.

Just abans d’arribar a les escales d’entrada un tercer home d’uniforme ens barra el pas.

-Where are you going, this is not allowed!!

Sense ni mirar-lo l’apartem i seguim endavant. Per fi arribem a les escales i pujem al primer pis. Llegim el cartell “International Tourist Bureau” i entrem.

És com un oasis: silenci, aire acondicionat, funcionaris i altres guiris que com nosaltres, han superat la prova.


Main Bazaar del barri de Paharanj, Delhi.

19 de març 2010

Viena entre amics !

Que bé que hem estat a Viena!! El Markus i la Mar ens han fet sentir com a casa, i la veritat és que després de dos dies a l’India els trobem molt a faltar... Que bé que estàvem a casona, fent aquells llargs esmorzars que no seguien cap horari, jugant a Tag als vespres i passejant per la ciutat, de cafeteria a cafeteria... Quina vidooorraaa!! La ciutat ens ha semblat elegant, senyorial, amb carrers amples i edificis que recorden que un dia van ser un gran imperi.


Ens ha sorprès; que l’emperador Joseph fos tan i tant treballador mentre Sissi es passava hores ciudant-se el cabell, que les cafeteries vieneses siguin un submarí de fum, la passió dels vienesos pels cementiris, i la costum d’alguns homes vienesos de pixar asseguts per deferència a les dones... quant de civisme!!!


Moltes gràcies schone Mar i schone Markus.... “tzu mia oda tzu dia”??







16 de març 2010

Londres: BYE BYE moqueta!

Durant els últims vuit anys havia associat Londres al cel gris, la birra tèbia i el metro desesperantment car. Fins aquí diria que aquestes impressions les puc compartir amb força gent que ha visitat London. Desgraciadament els meus records no acabaven aquí... també relacionava Londres amb rentar plats en una cuina d'un restaurant turc infumable, netejar lavabos i arrencar xiclets de sota les taules dels coles dels adorables british boys and girls, tots rosadets amb el seu uniforme blau impecable... així que reconec obertament que tenia un GRAN prejudici contra Londres.


La Núria debutava a la ciutat amb una sola expectativa: la de la gran invasió de la moqueta britànica. Per acabar-ho d'adobar des d'un inici vaig intentar contaminar-la amb comentaris del tipus: Mira quin cel!!! Mira quin cel!! Si jo visqués aquí em tiraria pel balcó!!! No veurem ni un raig de sol en quatre dies!!! Prepara't!!!



 

Efectivament no vam veure ni un trist raig de sol en tres dies (tampoc vam veure pluja!) però ens va quedar la impressió que si els londinencs tinguessin bon clima viurien en una ciutat gairebé perfecta. Al contrari del què recordava ens hem trobat una ciutat accessible, fàcil de caminar i .... barata? Últimament cada vegada que sortim per Europa trobem que tot s'ha abaratit tant!!! És fantàstic!!! Potser la lectura és que la nostra estimada Barcelona ens escanya massa...

Vam dedicar els tres dies de Londres a combinar els clàssics ineludibles amb les zones "supercool", que deixen de ser cool en qüestió de setmanes devorades per la continua metamorfosi de la ciutat. La vida d'una zona "cool" és efímera, ja que neix quan els artistes i la cool people s'hi instala motivats pels lloguers baixos i mor quan aquests comencen a pujar a mesura que les masses identifiquen la zona com: "Supercool"!! La llei fonamental és que quan un turista com nosaltres la visita és probable que estigui firmant el seu certificat de defunció...
Així doncs, podríem dir que Camden ja no és tan cool com abans perquè s'ha convertit en un parc temàtic i els barris que molen ara es troben a l'East End... (Spitafields i Hoxton son lo más de lo más encara que hi ha qui defensa que ja han mort i que Dalston els ha agafat el relleu...no hi ha qui s'aclari...)
Conclusió: Londres ens ha sorprès molt, és una ciutat en constant canvi però que conserva l'encant que li dóna el pes de la història. A més ara comença a ser assequible a les butxaques catalanes.
Això sí, segueixen enganxant xiclets a tot arreu....

08 de març 2010

Primer feia gràcia... després hem patit !! MARXEM !!

Ens hem llevat de bon matí amb una pila de coses per enllestir. Quan hem sortit de casa plovisquejava, quan hem sortit del metro plovia. En acabar els tràmits al banc ja queien els primers delicats i blanquets flocs de neu, que morien abans de tocar el terra. Quan hem entrat a la farmàcia de la Núria per acomiadar-nos era evident que estava nevant !! quina alegria, quina il·lusió, mira que macuuuuu... Al sortir de la parada del Congrés, en el camí cap a casa, ja ens hem fotut de fred i tant bon punt hem arribat, hem corregut a buscar la càmera per perpetuar el moment. Quan la neu ja quallava formant aquells bucòlics paissatges ens hem començat a mirar amb incredulitat... que nevi així a Barcelona ? això para en 5 minuts oi ?. La neu ja cobria tots els balcons, els carrers i els cotxes i el vent llençava milers d'inmensos i terrorífics flocs cap a totes les direccions !! ai mareta que som una república bananera i no estem preparats per aquestes situacions d'emergència ! ai mareta que les notícies diuen que han tallat moltes carreteres i tenim tot el païs en alerta ! ai mareta que demà no ens enlairem cap a Londres i no comencem la nostra volta al món!!!




Demà us expliquem com ha anat.

07 de març 2010

Una muntanya de preparatius

La muntanya de preparatius acaba sent una muntanya rusa: moments de calma en que et sembla que ho tens tot controlat i moments de nervis i adrenalina en penses que marxaràs amb la meitat de coses resoltes.

Vam penjar una llarga llista de deures a la nevera que recordava a les fotos d'aquella gent que fan dieta, com un martiri psicològic cada cop que obres la porta durant setmanes i setmanes... Us fem cinc cèntims de la "dieta" :
  • BITLLET D'AVIÓ: un cop definida la ruta, per fi arriba el dia en que has de comprar el famós bitllet oneworld (són molts euruuuuusss !!). Tot i haver parlat amb el banc, en el moment de pagar vam tenir complicacions amb els límits de les targetes.
  • VISATS: hem gestionat només el de l'India (quin pollastre ! té molta tela) i la resta els resoldrem pel camí.
  • COMPTE CORRENT I TARGETES: nosaltres ens hem fet un compte a Kutxa perque si tens menys de 30 anys hi ha l'opció d'extreure diners arreu del món per 1 euro de comisió. També cal decidir quantes i quin tipus de targetes ens endurem .
  • MONEDA: demanar uns quants dolars o euros per emergències ( el temps dirà si ens hem quedat curts o llargs).
  • VACUNES: sort que ja en teníem moltes de posades d'altres viatges, però tot i així ens ha anat pels pèls !! resulta que la ràbia i la encefalitis japonesa tenen varies dosis i es necessita com a mínim un mes entre la primera i l'última dosi.
  • BOTIQUÍ: revisar els medicaments que pots aprofitar de casa, i comprar una pila de capses de Malarone i spray antimosquits.
  • ASSEGURANÇA MÈDICA: resolta molt eficaçment gràcies a l'Antonio de TEAN. Finalment hem contractat Fiatc, prou bé de preu i una bona cobertura. Tant de bo no haguem de comprovar quant bona és.
  • MOTXILLA: bufff, complicadissim. Roba d'estiu, d'hivern, roba interior, sac de dormir (el gran dilema, hivern o estiu ??), tovallola, sabates, necesser, etc, etc, etc.
  • TECNOLOGIA: netbook, camara (no és reflex perque no hi entenem i pesa un ou ! la nostra és la estupenda G11 de Canon), mòbil que ens serveix de mp3, els seus corresponents carregadors, targetes de memòria i complements varis.
  • BLOG: ens va costar posar-lo a punt, però ara ja el tenim aquí !
  • GUIES i INFORMACIÓ DELS PAÏSOS: portem amb nosaltres una revista de Londres i una guia del Rajasthan (India). Degut al pes no podem endur-nos res més així que hem hagut de recollir la informació de les guies de les biblioteques de Barcelona.... es deuen pensar que trafiquem amb les lonelys !!. L'Anna i en Jordi (gràcies per la fondue !!), i el Marc i la Mireia ens han ajudat a recollir informació i a resoldre moltes qüestions.
  • CARNET DE CONDUIR INTERNACIONAL:  la jefatura ha agilitzat molt els tràmits i amb tot el papeleo a punt, el tens a la mà amb 1 hora. Per cert els que us vau treure el carnet l'any 2000 penseu en la renovació, nosaltres vam tenir un sorpreson !.
  • CARNET D'ALBERGUISTA INTERNACIONAL:  fàcil, fàcil ! Pagues 5 eurus i no necessites ni foto que amb 3 minuts el tens fet. Després potser no ens serveix de gaire.
  • Contactar amb COUCHSURFING i WWOOF.
  • SKYPES: colocar-lo a tots els ordenadors de casa els pares, com n'estant de contents ,així podran veure que cada cop estem més formosos !!
  • Deixar la FEINA i el més difícil els magnífics companys !!!
  • Practicar les tècniques de supervivència que ens proposa el Javi ! gracias Javi i Maria ahora podremos aprovechar al máximo las 3500 variedades de papas peruanas !! ya te contaremos cual arde mejor... Us deixem amb el vídeo,

02 de març 2010

És l'hora dels adéus... i vam montar una festassa !

Volem donar-vos les gràcies a cada un de vosaltres per fer-nos viure una nit inoblidable !! Marxarem amb un record fantàstic de la última farra a Barcelona. Quan tornem, ho repetim de nou amb tots vosaltres més els qui no hi vau poder ser i els qui ens vam deixar en el tinter.

                                                                       Preparats...


Llestos...


Ja !!!



Agraïments molt especials : als pares Guiu per l'inmensa col·laboració, al Marc Iniesta per la tremenda música, al Gerard i la Laia per la polaroid (que no vam poder utilitzar perque ningú ven pel·lícula, ho sentim), a l'Oriol i l'Alba per l'estupendo kit salvavides, al grup Súnion&friends pel preciós video que ens va emocionar, sou collunuts !! i per últim als amics de farmàcia pel seu video multicultu :) Aquest si que el pengem perque creiem que tenim el deure moral de donar a conéixer les vostres dots interpretatives i vocals; una vegada més (de tantes!) us heu superat.




Gràcies amics !!! estem en contacte.