Bolivia... i els bolivians

La meva mare m'ha explicat alguna vegada una història sobre la seva terra natal, Granada, que intenta reflexar el contrast entre la bellesa de la zona i el caràcter difícil dels seus habitants. Va més o menys així:

Diu que quan Déu es va proposar crear la terra, es va reunir amb els seus arcàngels per decidir els dons i defectes que concediria a cada ciutat. Quan li va tocar a Granada, Déu va començar a dictar mentre els arcàngels prenien nota: "A Granada le concederemos el palacio más bonito del mundo, unos jardines de igual belleza, el Sacromonte i el Albahicín. Tendrá cerca una sierra nevada envidiada en toda la región, y será la cuna del mejor poeta del mundo..."

Veient que el Totpoderós s'envalentonava, un dels arcàngels va tossir una mica per cridar la seva atenció...

"Dime Gabriel, hay algún problema?"

"No señor... es sólo que si concede tantos dones a Granada, todo el mundo querrá vivir allá..."

"Tranquilo chico tranquilo, lo tengo todo pensado."

"Qué piensa hacer?"

"Llenar Granada de granadinos para que nadie quiera ir para allá"

Doncs bé, aquesta història és directament aplicable a Bolivia... crec que al Totpoderós li va funcionar l'estratègia i va repetir el criteri en altres llocs del món.

Com heu pogut veure en alguns dels posts que hem penjat, la diversitat natural que conté aquest país és impressionant. Entrant per l'oest, compartit amb el Perú, et trobes el llac Titicaca i la zona dels altiplans; muntanyes de 4000 a 6000 m. d'alçada, pics nevats, planícies inacabables, llames i voltors. En aquesta zona és on la civilització Tihuanaco, molt anterior a la incaica, va decidir establir la seva capital, que va perdurar més de 2000 anys.

Els rostres encastats en el mur del temple enterrat, Tihuanaco, Bolivia.

Un cop arribes a la Paz, una ciutat anodina però amb una ubicació extraordinària, pots decidir si seguir cap a l'est, pujar cap al nord o baixar al sud. Si vas cap al nord arribes a la zona on l'altiplà s'entrega a la selva amazònica, una mescla de dos ecosistemes oposats que resulta en el parc natural amb més biodiversitat del món. És com el fill d'un nigerià i una escandinava... pur exostisme.

Si vas cap al sud arribes als paisatges surrealistes del salar de Uyuni. Horitzons de sal blanca com la neu, llacs de colors, roques de formes impossibles, colònies de flamencs i geisers. Només li manquen rellotges de paret desfent-se damunt les pedres en ebullició.

Si continues cap a l'est arribes a les ciutats de Sucre i Potosí, les dues ciutats amb més personalitat del país. Sucre és una ciutat colonial plena d'esglésies i cases blanques, de llarg la ciutat amb més encant de Bolivia. Potosí és una ciutat lligada a una muntanya, el "cerro rico", d'on s'extreuen els minerals que "alimenten" als seus habitants. Amb un parell d'hores de caminar pels corredors asfixiants de les mines i xerrar amb algun dels miners que hi treballen cada dia et fas una idea bastant acurada de la duresa de la professió; pols, falta d'oxigen, calor i foscor, sens dubte el mite del treball a la mina està ben fonamentat.

Vestits tradicionals al mercat de Tarabuco, Bolivia.

Dins les mines de cerro rico, Potosí, Bolivia.

Però tornant a l'inici del post... què passa amb els bolivians? Doncs que són molt antipàtics. Molt! Massa... és tan sorprenent la seva antipatia com el llac rosa que vam veure a Uyuni. En cada un dels nivells de relació humana, els bolvians s'esforcen en fer-te sentir tan incòmode com sigui possible. Des del "bon dia" matinal que queda sense resposta o l'intent de conversa cordial on et deixen amb la paraula a la boca, fins al NO sistemàtic a qualsevol favor que demanis o l'apatia quan solcitites que t'aclarin algun dubte, els bolvians es guanyen dia a dia el poc honrós títol de país més antipàtic del nostre petit gran viatge. Ens queden quatre països més per conèixer però aquesta gent han deixat el llistó tant alt que crec que estem en condicions d'atorgar el premi. Evidentment hi haurà bolivians encantadors (probablement a l'exili) a qui aquest post no farà justícia, igual que ma mare i la meva iaia són granadines i bellíssimes persones, però no podem fer altra cosa que explicar el què ens hem trobat.

A més, anant a coses més serioses, a Bolivia hem tingut una de les experiències més desagradables del viatge. Hem patit el primer robatori. Confiats pel bon ambient i la seguretat que vam respirar a Colòmbia i Perú, vam deixar les bosses sense tancar amb candau dins l'habitació de l'hotel. Uns dies després vam obrir la cartera dels "diners per emergències" i vam veure que a partir d'ara, si tenim alguna emergència, l'haurem de pagar en espècies...

En conclusió, Bolivia és un pais que s'ha d'anar a veure una vegada a la vida, pero creiem que amb una vegada és suficient...

La Núria a Bolivia, al fons Argentina, frontera de Puerto Chalanas

Sergi en el pais de les meravelles

Aquest matí mentre em dutxava el sostre s'ha evaporat i una llum blanca cegadora m'ha abduït...

Quan he despertat, al meu voltant només he vist un mar de sal que dominava tots els horitzons...

He caminat durant hores fins a trobar un escarbat gegant petrificat, i li he pujat al damunt per veure què divisava...

A la llunyania he pogut veure uns flamencs, i m'hi he apropat per pregunta'ls-hi què hi fèiem en aquell lloc...

Quan estava a pocs metres del llac els flamencs han començat a destenyir, pintant el llac de color salmó...

He sortit corrent, desconcertat, fins que he trobat algú remullant-se en unes termes... per fi!! 

Quan estava ben a prop he vist que nomes eren ombres, rostres i cossos negres i plans que es submergien a l'aigua.

M'han dit que en aquest planeta, quan el sol es pon les persones es converteixen en ombres per sempre, així que he fugit buscant una manera de tornar a casa abans de la posta.

He trobat uns forats que escopien fum, i m'hi he llençat de cap... llavors he anat a parar dins d'un intestí còsmic que ha atravessat l'espai exterior i m'ha deixat caure sobre el llit... m'he mirat les mans, m'he mirat els peus... tot en ordre, encara queden cinc minuts perque soni el despertador... avui anirem d'excursió al Salar de Uyuni!!!





El supermercat amazònic

Com ja sabeu pel post anterior, la selva et pot treure la vida. Ara us volem explicar que també te la pot donar.

Durant segles, desenes de comunitats indigenes s’han desenvolupat en la més profunda i llunyana selva amazònica amb un mínim o inclús nul contacte amb altres éssers humans. La jungla els ho proporciona tot: palmeres per construir els sostres de les cases, troncs per aconseguir estris i llances, plantes medicinals per curar malalties, i diferents productes amb què alimentar-se.

De totes les activitats, buscar el pa de cada dia és la que ocupa més hores. Això vol dir recolectar, caçar, pescar i cultivar certs vegetals com yuca, blat de moro, patata dolça, arròs...

La recolecció és una pràctica molt important: petites fruites desconegudes per nosaltres, o altres tan desitjades com el cacau, plantes aromàtiques, o bolets de tot tipus, formen part de la taula de cada dia. Però si la gana t’enganxa a mig camí, sempre pots provar un cruixent i energètic aperitiu de termites per anar fent boca !!

En René, el nostre guia, fent un tast de termites, Parc Madidi, Bolivia.

Bolets anomentas "pechuga de pollo", Parc Madidi, Bolivia.

Per caçar cal tenir una habilitat extraordinària. Els animals es mouen molt ràpid per terra i es camuflen molt bé a dalt els arbres, així que els indigenes tenen un dò per veure’ls, apropar-s’hi i encertar amb la fletxa. Generalment cacen aus i porcs salvatges, excepte al mes de maig, quan arriben les celebracions, en que cuinen mono aranya a la brasa (la Candy, d’origen indígena, ens comentava que al maig és quan estan més grassonets, idealment molsudets i gustosos... mmmm...).

A nosaltres ens agrada conèixer les coses de primera mà, així que per descobrir com de dificil és aconseguir el menjar enmig de la jungla, vam decidir anar a pescar. A partir d’ara, esperar una hora a la cua de la peixeteria ens semblarà una diversió d’allò més agradable.

Per pescar primer cal trobar uns cucs que viuen dins unes canyes de la vora del riu, els qual serviran d’esqué pels peixos petits tipus sardina que neden en zones més estancades. Un cop pescats els peixets, aquests seran els “nous cucs”que serviran per pescar peixos més grans com el bagre, el tucuno o el pintado. Finalment, després de 4-5 hores d’espera, molta paciència i una mica de sort, marxes feliç amb algun peixot, que generalment es cuina a la brasa o bé dins de fulles o canyes de bambú. Vam suar la tinta gorda!! però us assegurem que aquell peix estava per llepar-se els dits.


Res de canyade pescar! només fil i esqué i molt d'estil ! Riu Beni, Bolivia.

El peix catfish de 7 kilos que vam pescar ! a continuació cuinat dins les fulles i dins el bambú.



El menjar és molt important, però més ho és l’aigua. La seva obtenció a partir de la pluja o del riu és el més usual, però en cas de necessitat també pots intentar trobar l’arbre adequat, que guarda el líquid a l’interior, i tallar-lo amb el machete per a aconseguir una bona font d’aigua fresca.

Bebent d'un arbre Uña de gato, increïble la quantitat d'aigua que conté, Parc Madidi, Bolivia.

Doncs bé, fins aquí la descripció del supermercat amazònic. Com heu vist demana molt esforç, molt coneixement i no sempre t’endús el que vols cap a casa... però tot surt ben baratet i t’estalvies la quota del gimnàs!!

Han vingut els Reis!! Guanyadors concurs amazònic

Quin èxit! Gràcies a tots per participar!! Hem vist que molts de vosaltres heu fet recerca cibernètica, cosa que ens encanta però a la vegada ens fa una mica de por perquè nosaltres no ho hem fet, ens hem refiat de les explicacions del nostre guia René, autòcton de la zona encara que tingui nom d'artista francès...

Dit això, anem al tros. La solució és la següent:

Maten o poden matar: 3,6,7,8,10,11

Són criatures inofensives: 1,2,4,5,9

El sistema de puntuació l'hem ajustat una mica respecte el què vam dir per fer-lo més just. Segons el què deia el primer post només contava el nº d'encerts, cosa que no tenia massa sentit perquè llavors la persona que posava que tots mataven era evidentment la guanyadora, amb 6 encerts (i 5 errors és clar). El sistema que hem decidit és que la puntuació final de cadascú és nº encerts menys nº d'errors.

I els guanyadors són.....

(redoble de tambores)

Maria Àngels Ramos Avilés... natural d'Andalusia i que resideix actualment al C/ Venècia a Barcelona, treballa a l'hospital de Sant Pau i afirma que la seva passió és la pintura. L'Àngels té 5 encerts i cap error. Mama et vas deixar els chanchos troperos!! Quan van en manada de 100 a 300 et mengen viu!!
L'Àngels s'endú a casa un magnífic collaret fet per nosaltres mateixos amb llavors i fruits de la selva amazònica (concretament és fet de chonta, wairuro i motaku).

Marc Guiu Comadevall... natural del C/ Joànic de Gràcia i que actualment resideix prop del mercat de Sant Antoni. El Marc treballa al Parc Científic de Barcelona i afirma que la seva passió és el bàsquet i últimament no para de córrer mil tipus de curses diferents. En Marc té 6 encerts i 1 error. Germanet ! el primer és un insecte inofensiu !
El Marc s'endú a casa uns impressionants estalvis individuals per a dues persones, fets de les fibres d'una palmera amazònica de la qual no vam apuntar el nom.

Sabem que aquest resultat desperterà suspicàcies entre els nostres amics, gent desconfiada que sovint dubten de la nostra integritat. Només us podem dir que qualsevol queixa o apel·lació es pot enviar a la següent adreça: Camino de las palmeras altas, segunda cabaña a la derecha, Rurrenabaque, Bolivia. Apartado de correos: sin apartado. Allà hi ha un home que es diu Pánfilo que rep les cartes i les llegeix amb molta atenció i carinyo (l'únic que passa és que a en Pánfilo li encanta la tonyina i a vegades deixa les cartes pringades d'oli, o sigui que potser es perd informació...).

Gràcies de nou a tots per la participació!!!! Ens ha fet molta il·lusió que s'animés tanta gent!!! Ens hem divertit molt llegint les respostes... Mama (Magdalena)!! vam riure moooolt, què vol dir que cap mata?! no duraries ni 20 segons enmig de la jungla, prova de fer-li moxaines a un caiman !

Berggren!!! Cuando volvamos a Bcn nos vamos a hacer unas birras al Raval!! Me ha hecho mucha ilusión saber de ti. Un abrazo!

Feliços Reis a tots!! Sou els millors!!

Concurs de Reis Amazònic! Participeu!

A Colòmbia ens queia massa lluny, i al Perú era massa car, així que a Bolivia no podíem deixar passar l'oportunitat d'endinsar-nos a la selva amazònica, el bosc tropical més gran del món. La zona que vam triar és el Parque Nacional Madidi, un parc amb una biodiversitat impressionant situat al nord-oest del pais, i la conclusió és que ha valgut la pena esperar. Ja haviem caminat per la selva a l'illa de Borneo, a Malaysia, però la veritat és que l'espessor de la flora i la varietat de la fauna amozòniques són incomparables.

Mentre caminàvem per la selva obrint-nos pas a cop de "machete", passant a escassos centímetres d'algunes de les criatures més mortíferes del planeta, vam pensar en vosaltres... i en el dia de Reis...

Perquè no organitzem algun tipus d'activitat interactiva amb la gent que llegeix el blog? Farem un concurs relacionat amb el viatge i el guanyador/a rebrà un record molt especial provinent de les terres amazòniques. Gran idea!!

Només faltava saber quin concurs, però no vam tardar massa a trobar-lo... es diu....

(redoble de tambores...)

MATA... O NO MATA?

Aquest fantàstic concurs que agradarà a petits i grans consisteix en identificar quins dels 11 animals que us mostrem a continuació és considerat mortífer pels indígenes de la selva amazònica boliviana. Tots els animals que veureu els hem trobat durant aquesta setmana per la selva, i la informació sobre si és o no mortífer l'ha suministrat el nostre guia, un autòcton de la zona. La majoria de fotografies les hem fet nosaltres mateixos, però en algun cas l'aparició de l'animaló ha estat tan fugaç que hem hagut de "robar" les fotos d'internet.

Dues aclaracions finals: Un animal és mortífer si et pot matar, encara que no sempre que ataqui resulti fatal.

El guanyador/a del concurs sera la primera persona que respongui correctament indicant quins animals són mortífers, i en cas que ningu encerti, el premi serà per qui més s'acosti. Heu de clicar "comentari", escriure els numeros que creieu que són mortals, i posar el vostre nom al final. El dia 7 de Gener publicarem un post anunciant el flamant guanyador...

Aqui van les estrelles de l'espectacle:




num. 1, insecte amazònic.

 

num 2, armadillo.

num 3, caimán.



num 4, culebra verda - liana

num 5, mono aranya.

num 6, chanchos "troperos".

num 7, insecte volador vibora cucu.

num 8, rusc d'abelles amagat sota una fulla.

num 9, capybara, el rosegador més gran del món.



num 10, piranya.



I per acabar, l'ultim animaló, el num. 11, us el mostrem en el següent vídeo... després de gravar-lo el guia ens va explicar que quan ataquen poden saltar més d'un metre...