Descens per l'Ayeyarwady

Cases de pescadors, trajecte de Bhamo a Katha, 24h fins a Mandalay.

Seguint el rastre del G. Orwell a l'antic English club de Katha, 18h fins a Mandalay.

 

S'acaba el dia, 12h fins a Mandalay.

- Sergi... Sergi... aixeca't, hem de recollir les motxilles i baixar a baix, ha començat a ploure -. Tant bon punt la Núria acaba la frase, em cau una gota sobre el front. En efecte, comença a ploure, i sabent com funciona la climatologia a Birmania, hem d'espavilar-nos a baixar al pis inferior si no volen acabar xops en qüestió de minuts. Són les dues de la matinada, la nit és tant negra que enlloc d'estar baixant pel riu Ayeyarwady sembla que estiguem en una nau espacial explorant l'espai exterior. El silenci és absolut... la inmensitat evocadora... però no és moment per reflexions èpiques! comença a fer aquell vent que anuncia tormenta i hem de marxar pitant! Però a baix? Hem d'anar a baix? L'última imatge que tinc del pis inferior del ferry és del moment de pujar, al poble de Katha. No recordo haver vist ni un trist forat on posar mitja galta del cul, i tenint en compte que en Jimbo és un armari empotrat que compta per tres, no sé com ens en sortirem.

Quan arribem al "lower deck" la situació és pitjor que abans... mobles, bicis, sacs d'arròs, fusta de teca i milions de birmans que ens miren amb cara de "heu pringat", i tenen tota la raó, hem pringat. Llavors en Jimbo agafa les rendes de la situació i treu aquell orgull d'americà de Texas (el de les pelis del Will Smith "Nunca te rindas, hijo mio...") i es dirigeix cap a un dels camarots que donen al passadis. Un monjo obre la porta, parlen una estona i riuen. En Jimbo ens fa un gest amb la mà... sembla que hem trobat aixopluc.

- Núria... Núria... aixeca't, en Jimbo baixa aquí, i el vaixell ha trencat motors -. Obro els ulls, miro cap a dalt i veig la cara del Sergi. Quan s'aparta la llum del passadis em torna a cegar. Des del terra encaixo la mà del Jimbo i ell es despedeix amb el seu castellà de Texas: "Buen viajo, Noria". El monjo surt del seu camarot i m'ofereix una tassa de cafè calent, potser és la seva forma de disculpar-se per haver-me fet dormir fora de l'habitació. El budisme també ens reserva un tracte "especial" a les dones...

Excepte pel fluorescent d'interrogatori que m'enfocava, he estat de sort amb el tros de passadís que m'ha tocat: el terra no estava gaire oxidat, les restes de fruita i regalims "d'aigua" es trobaven a una distància prudencial i els insectes que recorrien el meu llençol m'han respectat prou. Milers de noies entren i surten de la cabina del davant per anar al lavabo... això sembla el camarot dels Hermanos Marx!!

“Oiga mozo, ¿y no seria mas fácil que en lugar de intentar meter mi baúl en el camarote, metiera mi camarote dentro del baúl?"

Comença a clarejar i en el riu apareixen petites barques de fusta amb veles pintoresques que recorden a un patchwork. El Sergi torna a escena i m'explica que a la sala de comandaments estan arreglant la caixa de canvis en plan rupestre amb una palanca i que la roba del capità està estesa de punta a punta de la sala... Com que em puc fer una idea dels calçotets d'aquell bon home, decideixo seguir gaudint del paisatge mentre es fa de dia.

Per fi soroll de motors... falten 6 hores per arribar a Mandalay. Imprimir l'article