Agra i el Taj Majal

Quan parlavem de la ruta per India ens agradava la idea de fer una ruta alternativa i més d’una vegada haviem considerat passar d’Agra... una ciutat molt trillada turísticament, amb un reclam universalment conegut que haviem vist en milions d’imatges i sobre el qual haviem sentit tots els elogis i metàfores possibles. El Taj Mahal tenia pinta de ser un d’aquells llocs superfamosos que acaben per no satisfer les expectatives. Finalment vam decidir incloure’l per la proximitat amb Delhi i per no passar-nos de llestos amb el rollo alternatiu... i ha estat un veritable encert.

El Taj Mahal és completament diferent als grans monuments que veus per l’Índia. És senzill com una gota d’aigua. És un edifici de formes bàsiques, familiars per tothom, prou gran per impressionar i prou petit per descobrir-lo en el primer cop d’ull i no haver de rodejar-lo i admirar-lo a trossos. D’una elegancia atemporal i gens ferragós. És aquell bombó deliciós que t’hi cap just a la boca sense haver-lo de mossegar.

Les diferencies del Taj amb la majoria de l’arquitectura india que haviem vist es podrien explicar amb motius objectius: el Taj pertany a l’art islàmic mogol, no hinduista-jainista, no és un temple sinó una tomba i no es troba incrustat en mig del caos de la ciutat india sinó en un recinte ajardinat a la ribera del riu Yamuna. Pero per damunt de tot el què el diferencia és que la seva raó de ser no respon a la religió, sinó a l’amor que Sha Yahan sentia per Mumtaz Mahal, i d’alguna manera aquest sentiment inspira totes les formes que dibuixa cada pedra de marbre blanc.

Imprimir l'article