Rajhastan, terra de reis

Rajhastan és un dels estats més pobres d’Índia. És una terra àrida, en gran part desèrtica, organitzada a partir de grans ciutats sumides en el caos i petits pobles aferrats a les carreteres que les uneixen. Desde l’autobus dóna la impressió que la vida d’aquests pobles ha der dura, tant per les condicions i els suministres bàsics (escaseja l’aigua) com per l’aillament que suposa viure-hi. Estan al mig del no res, tenen molt poc i son molts per repartir. Al Rajhastan és molt difícil aixecar la vista i no veure ningú per molt remot que sigui el lloc i per molt fosca que sigui la nit. Sempre hi ha un turbant taronja assegut al marge de la carretera o un sari vermell caminant en mig del desert.


Les ciutats més emblemàtiques del Rajhastan, tret de la capital Jaipur, són Jaisalmer, Jodhpur i Udaipur. Nosaltres vam dedicar un parell de dies a cada un d’elles. Tenen en comú que en un passat no massa llunyà eren ciutats sobiranes, gobernades per un Marajà que vivia en un fort o un palau. Aquests forts i palaus son imponents, plens d’habitacions amb mosaics i relleus impressionants, amb un grau de detall sorprenent, difícil de captar en una foto.
Cada ciutat té el seu tret distintiu:

Jaisalmer està al mig del desert del Thar, prop de la frontera amb el Pakistan, i se l’anomena la ciutat daurada perquè les cases i el fort que la presideix estan fetes amb la mateixa sorra del desert. Ens va agradar molt, la gent ens va semblar bastant tranquila i vam poder passejar sense que ningú ens agobiés massa.

Jodhpur no ens va agradar tant, però el seu fort és tant contundent que val la pena visitar-la només per veure’l. La decepció és que l’anomenen la ciutat blava perquè suposadament les seves cases són d’aquest color, cosa que nosaltres posem en dubte ja que només en una petita zona predomina aquest color.

Udaipur, la ciutat romàntica de la Índia, és coneguda com la ciutat del llac (quan els monzons són generosos...). És una ciutat molt bonica, més neta i cuidada que la resta. Quan hi passeges entens perquè és la ciutat on els indis amb recursos vénen a casar-se. Hotels bonics, vistes al llac, cafès encantadors i gent tranquila. Tot i que ens va semblar una mica ciutat-decorat guardem un record molt especial d’Udaipur perquè allà hi vam fer una classe de cuina india brutal.

Finalment abans de tirar cap a Agra ens vam aturar a una última ciutat del Rajhastan, més petita que les anteriors, Bundi, una ciutat més blava que Jodhpur i més màgica que Udaipur. Bundi té un palau fantasma enfilat en un turó, on només hi habiten monos que grimpen de finestra en finestra. Abans d’entrar un home et dóna un pal perquè els espantis si et molesten. Suposo que flipeu tant com nosaltres quan ens ho van dir, però és cert i tenim fotos que ho demostren. Semblava el palau dels micos del Libro de la selva... A més a Bundi vam assistir a una festa familiar amb més de 500 convidats on es celebrava el primer tall de cabell del nen de la casa, sí senyor!! Després diuen que els nens catalans estan mimats... a nosaltres el primer tall de cabell ens el fa el “Hmnos Jiménez Peluquería Unisex” i si et queixes del pentinat et cau una colleja...

Imprimir l'article