PLA "B"

Si un paio amb cara d'espavilat puja al teu vagó de tren després de 10 hores de viatge infumable fotent bots amunt i avall i et proposa baixar del tren i anar a sopar a casa seva, és molt difícil rebutjar. Tens tantes ganes de baixar del "saltamontes" de fira que estàs molt ben predisposat per qualsevol opció que et permeti fotre el camp. Estàs a punt de començar un PLA "B".

Un pla "B" per definició necessita d'un pla "A" per poder existir. El nostre pla "A" era arribar a Hsipaw, un poble de l'est de Birmània situat al cor de l'estat Shan. Quan faltaven dues hores per arribar en Naing Naing va aparèixer en escena i ens va convèncer per anar amb ell i fer dos dies de trek per la zona visitant els pobles dels voltants. Un pla "B", més improvisat i imprevisible, més emocionant i desconegut.

No teníem massa clar on estàvem. De fet encara no sabem com s'escriu el nom del poble perque no apareixia a la nostra guia. El poble forma part d'una zona on fa cinc o sis anys hi havia enfrontaments entre la guerrilla rebel i el govern, i això fa que la infraestructura turísica (hotels, restaurants, però també timadors i plastes) sigui molt baixa. Només arribar vam anar a sopar a casa el personatge, i ens en vam adonar que aquell home no era un guia qualsevol. D'entrada va comentar-nos que el sopar el feia la seva filla perque la seva dona estava a la presó fins que se celebressin les eleccions generals, al cap de 4 mesos.

D'acord... ja l'hem ubicat... és dels bons...

Després ens ensenya un article d'una revista belga que explica la seva història: descendent de l'últim rei Palaung (una ètnia minoritària que habita a les muntanyes del voltant), excombatent de la guerrilla i després reporter de guerra quan canvia el fusell per una videocamara. La seva mare era la metgessa de la guerrilla i el seu germà està exiliat al camp de refugiats de la frontera tailandesa.

És dels bons i l'han putejat tant com han pogut...

Fa uns anys enrera la guerrilla Palaung va decidir rendir-se després de disparar la última bala del cargador. Acabades les bales, acabada la guerra. Bona part d'ells van emigrar a Tailàndia i d'altres es van entregar. En Naing Naing va ser dels segons, i això li va costar uns anys de presó. Al sortir va decidir tirar per la branca del turisme, una opció habitual dels birmans marginats pel govern. Quan necessita diners puja al tren i convenç algun turista extenuat pel viatge infernal...

El trek amb en Naing Naing és el millor que hem fet fins ara, tot i la pluja, el fang i la boira. Cada 10 min apareixia amb alguna història sobre la regió, el govern o els dies de guerrilla. De tant en tant també entonava alguna estrofa del "Baby One More Time" de la Britney Spears... i a continuació afegia "She is going down..." Si si amic meu... She is really going down..... tot seguit et feia un truc de màgia amb dues pedres del cami... tot un crack.

Per cert aquí van tres consells bèlics bastant macabres però útils si algun dia us persegueixen per la jungla rollo Rambo a "Acorralado".

1. Si has de posar una mina no la posis al camí, posa-la als arbres que hi ha als marges perque és on s'amaguen els soldats quan els hi dispares. Aquest consell és molt bèstia però ell ens el va explicar molt seriós, així que deu ser important.

2. Si pots deixa una vaca morta al mig del camí, els soldats enemics sempre tenen gana. S'hi tiraran a sobre i seran un blanc fàcil.

3. Desenganxa una de les soles de les teves botes i torna-la a enganxar del revés, serà incòmode però deixaràs petjades difícils de rastrejar.

A part d'aquestes perles del combat de guerrilla, en Naing Naing ens va portar per pobles Poulong i Shan que no havien vist un blanc en molt de temps... alguns nens quan ens veien corrien cap a casa aterroritzats, d'altres reien i saludaven. La gent era d'una hospitalitat increïble, aquí sí que es pot dir allò de "El poc que tenen t'ho donen...". Els birmans són uns hostes excepcionals, d'una honestedat que fora d'aquí ja no existeix.

Hem enganyat de nou la Núria perque es disfraci, aquest cop de Palaung.

La cirereta (guinda?) del pastís va arribar després del trek. Vam decidir arribar fins a Hsipaw amb moto, però com que només hi havia un conductor per dues motos, algú havia de conduir-ne una (amb marxes eh!! poca broma!). El resultat és que després de dues hores de classe el Sergi ja és un conductor expert.

 

Els dos transports més populars de la zona.

"Me encanta que los planes salgan bien..." Hannibal dixit.

Imprimir l'article