20 de juliol 2010

HK

Si alguna ciutat del món hagués de representar com n'és d'absurd l'estil de vida occidental, aquesta ciutat seria Hong Kong. De fet l'absurditat comença en què ni pertany geogràficament a occident, ni políticament a un país capitalista (amb totes les cometes i ejem... que s'hi vulguin posar). Després de passar una setmana a Hong Kong, comences a pensar que potser els indis no estan tan bojos...
La vida a Hong Kong gira entorn tres eixos fonamentals, o més aviat tres obsessions que els tormenten:

1. Com puc estalviar temps per poder treballar més.
2. Com puc consumir al màxim amb el mínim de temps.
3. La ciutat és un niu de gérmens que em volen contaminar. Hem d'eliminar-los.


Com es llegeix en el cartell, aquesta barra a l'entrada d'un edifici ordinari es desinfecta 4 vegades al dia.

Tenint en compte que nosaltres no treballem, que el nostre temps és elàstic com una goma de pollastre i que la higiene de les nostres motxilles és francament millorable, podeu imaginar-vos que cantàvem més que una anxaneta coronant la cibeles el dia del mundial de "La Roja". Però si ets capaç d'interioritzar aquests tres conceptes, et pots considerar un ciutadà de Hong Kong. No cal estudiar la història de la ciutat, ni la llengua, ni cantar l´himne ni menjar la cuina tradicional. A Hong Kong el passat és una càrrega que estorba , i la coherència un paraula emprenyadora...
Tot i això, si deixes de banda els pensaments trascendentals i les teories de pa sucat amb oli, te'n adones que Hong Kong és una ciutat fascinant, especialment a la nit. Els bars chic, les botigues de superluxe, els gratacels iluminats amb els passatges elevats que els comuniquen, és la cara lluminosa de la ciutat; les llums de neó, les parades de menjar barat i els puticlubs, és la part obscura. Hong Kong està tant a prop de la decadència i la prosperitat que la pudor i el perfum esdevenen inseparables.

És una nova fragància, és la fragància del futur.


Centre de Hong Kong.


Vista des de la planta 55 de l'edifici IFC, Hong Kong.

Us deixem amb un vídeo d'un clàssic de Hong Kong, la nit a les carreres. Les paraules malsonants són producte de l'emoció...


Imprimir l'article

4 comentaris:

  1. Ei parella !
    Veig que no us perdèu res, fins i tot " una nit a les carreres".
    Sembla que l'hipodrem és tancat? . Suposo que en aquesta ciutat de gratacels, hi ha poc espai obert i verd.
    Disfruteu tot el que pogueu.

    Magdalena

    ResponElimina
  2. Ei parella,

    gran narració, és un plaer enorme llegir-vos, les sensacions i impressionsque transmeteu són, al marge diferents, una visió que enriqueix el lector.

    Endavant,seguiu escrivint i cuideu-vos molt.

    Joan

    ResponElimina
  3. eeeeehhh no em queda clar quin cavall guanya!!!
    son molt freaks aquestes ciutats asiàtiques, crec q hauríeu d'apreciar la neteja, aquí brilla per la seva absència ;-)

    vull mes videos,!!!!

    mooooolts ptns!

    ResponElimina
  4. Nuria i Sergi25 de juliol, 2010

    Holaaa!!

    Joan I Magdalena, moltes gràcies pel suport incondicional!! Ens anima molt veure que us agrada el blog...en el hipodrom era obert pero tenia un lateral a cobert.

    Maruchi!!! vam apostar pel 8 i pel 9. Si guanyava el 8 ens enduiem molta pasta i amb el 9 molt poqueta però l'emoció de què guanyes un d'ells ja va valer la pena !!! total vam guanyar 2,8 euruuuuuusssss !! jajajajaja
    La secció de videos la tenim en ment ! quan poguem la inagurem.

    MOLTS PETONS PER A TOTS!!

    ResponElimina