12 de juliol 2010

L'arròs és vida !!

Qui ho diria que aquest minúscul granet blanc sustenta milions de vides humanes. Alguns el conreen, elles  el recullen, hi ha qui el refina, també qui l'empaqueta, altres el transporten, molts el venen i tots ens el mengem.

Farinetes d'arròs pel més petit !! quina feinada triturar els grans i passar-ho pel sedàs.



A gran part del continent asiàtic l'arròs és la base de l'alimentació. Fa la mateixa funció que el blat en la nostra cultura (tot i que per desgràcia el pa està desapareixent de les nostres taules, excepte per la meva iaia Maria, que no ha deixat mai de cruspir-se un tros de pa de pagès entre cullerada i cullerada...).

El progrés tecnològic a Birmània és molt incipient en tots els sectors, però especialment en l'agricultura, on la majoria de les activitats encara es realitzen de forma tradicional. Gràcies a això, és fàcil entendre tot el procés d'un conreu passejant pels camps i entorns rurals.


A Birmània s'obtenen 2 collites d'arròs a l'any.
Primerament es llencen les llavors d'arròs (els propis grans de la collita anterior) sobre petites parcel·les inundades d'aigua.
En un mes haurà aparegut una planta d'un verd lluminós d'aspecte semblant a l'herba que poblarà densament la parcel·la. Això seria el planter.




Passat aquest mes és moment de transplantar el planter de 3 en 3 bris a tota l'extensió del camp inundat. Cal replantar-lo perque la planta tingui l'espai suficient per crèixer correctament.
En 3 mesos la planta s'haurà fet alta i presentarà les espigues on hi ha les llavors o grans d'arròs. Llavors es talla la planta encara dins els camps inundats i es deixa assecar.


Les espigues seques s'han de picar contra el terra perque alliberin els grans de color marronós que encara contenen totes les cobertes de la llavor. Per obtenir l'arròs blanc s'ha d'utilitzar maquinària que realitzi el procés de blanqueig o refinament, és a dir que separi la part externa marronosa anomenada segó del gra blanc. El segó s'utilitza per alimentar les gallines.






Pel que fa a la gastronomia, el poble birmà és un artista elaborant plats amb arròs... encara que no els hi demaneu una paella. A les taules familiars és comú trobar un enorme bol d'arròs blanc que cadascú se servirà i acompanyarà amb una petita quantitat de vegetals saltejats, pollastre o porc fregit, curries de verdures o peix, patates estofades, cacahuets o sèsam, pasta de chili, etc. Si volen variar opten per altres maneres de cuinar i presentar l'arròs com pastissets d'arròs, fideus d'arròs o dolços d'arròs.


A l'esquerra pastissets de sticky rice acompanyats de salsa de tomàquet picant i a la dreta bunyols de farina d'arròs acompanyats de xarop de canya de sucre.
Imprimir l'article

4 comentaris:

  1. Això sí que és una bona classe culinaria... quina gana, quina bona pinta. Encara que suposo que vosaltres estareu tips de tant d'arròs!! Molts petonets, us seguim des de la distància!!

    ResponElimina
  2. Núria i Sergi,

    Feia temps que no us seguia però ja veig que la vostra aventura segueix sent tan apassionant com el primer dia!

    Seguiu així!

    Molts petons!

    Susanna

    ResponElimina
  3. Ostres el JJ. farà un edició especial de les vostres aventures.
    Sòc un fan del vostre blog.
    Apa!
    Jm.

    ResponElimina
  4. Núria i Sergi25 de juliol, 2010

    Ei gent !! merci per comentar els nostres post !!!! el Sergi si que comença a estar fart de l'arròs... i una mica de bull blanc i negre amb pa amb tomata entraria finíssim....

    Per cert Jm no tenim ni idea de qui pots ser, ni tampoc el J.J, però ens fa il·lusió que segueixis les nostres aventures. Una abraçada per a tu, al J.J, al J.R i al pendó de la Swelen...

    ResponElimina