16 de setembre 2010

De què s'alimenten els gegants?

Just baixar de l’avió, mentre esperava a la cua de control de passaports, em vaig adonar que estava completament rodejada de cossos inmensos, amb formes volumptuoses, de gran complexió i alçades considerables. Em vaig sentir com un liliputiense aterrant en un regne de gegants, un regne anomenat Tonga. La pregunta era inmediata: “I què mengen per ser tan enormes ?”


La Lata pelant la cassava abans de cuinar-la, Nuku'alofa, Tonga.

Tonga és un país de carnívors per excel·lència, no conceben l’opció de preparar un àpat sense que hi hagi una important part proteica: pollastre, xai, vedella, porc, vísceres, ous, peix, marisc, etc. Pels jardins de totes les cases es passegen lliurament gallines i porcs, els primers són la dieta del dia a dia i els segons es reserven per a les grans celebracions.

Un mestre rostidor de pollastres, centre de Nuku'alofa, Tonga.

El plat de carn o peix sempre va acompanyat d’una abundant quantitat de tubercles o arrels, generalment bullits o fets a la brasa. Els més populars són la kumara o patata dolça amb diferents colors i graus de dolçor (a nosaltres ens recordava a un moniato), la cassava o tapioca que es caracteritza per la seva textura densa, l’exòtic taro i finalment el yam per a les ocasions especials. Degut al seu gran consum i al fet que tots ells necessiten entre 8 i 10 mesos per crèixer, el paisatge de Tonga està envaït per aquests cultius, vagis on vagis.

Planta i tubercle de la purple kumara, la més dolça de les patates.

Per acabar-ho d’adobar, per si no hi havia prou aportació calòrica amb els plats principals, la fruita fresca més popular és el coco i la bolleria barata s’està introduint a les llars. El coco s’utilitza tant quan és verd (inmadur) per beure’n la seva aigua i quan és madur per menjar directament la seva carn o per ratllar-lo i convertir-lo en crema o llet de coco, producte utilitzat en infinits plats de les illes del Pacífic.

Si preferim sutilesa i aromes exquisits, no pot faltar una perfumada vaïna de vainilla, clàssicament conreada a la polinèsia.
Vaina de vainilla de la nostra granja. 

El ritual més important en la la cultura gastronòmica tongana és cuinar ‘lu a l’umu els diumenges. Umu és la paraula que designa la tècnica de coure sota terra mitjançant un forn de pedres calentes i ‘lu són els plats que s’obtenen d’aquesta tècnica culinària. Per preparar un ‘lu es barregen trossets de carn o peix amb cebes, espècies i llet de coco, i s’embolica tot plegat amb fulles de taro en forma de paquet.

Procés d'elaboració del 'lu cuinat a l'umu.

Però si vols convertir-te en un gegant, més important que tot plegat, és omplir-te el plat fins dalt tants cops com calgui fins que no quedi res damunt la taula. Així és com ho fa Tonga, i així és com ho hem fet nosaltres!


Imprimir l'article

3 comentaris:

  1. Bé, la culinària tongana ja os deu agradar, hi ha proteines i després dels llocs on només tenien verdures barrejades a taula, això és de gourmets especialitzats.
    Aneu prou bé, toca fred però que hi farem, ha d'haver-hi de tot!!
    Ja enviarem mails més amplis.

    Molts petons. Cuideu-vos i seguiu tant ferms i animats com de costum. Sou extraordinàris !!!

    Magdalena i Joan

    ResponElimina
  2. Quines cuixes més maques...

    mmmhhh!!!

    trebla

    ResponElimina
  3. A Chiloé també utilitzant aquesta forma de cocció (umu)peró alla cuinan un caldo de marisc i carn molt fort "curanto".
    Quan estigue alla no dexeu de provar-ho.
    Molts petons, trotamons Arguiñanos.
    Angels

    ResponElimina