07 d’abril 2010

Chili, cúrcuma, coriandre i comí: desxifrant la cuina india

El Rajastan és una regió de contrastos, i això també inclou la seva cuina. Els plats principals son ferotgement picants i especiats, els pans per si sols insípids, i els postres tant dolços que freguen l'empalagós.
Com a bons comensals volíem resoldre els misteris de la cuina india: perquè tot els plats tenen un gust tant semblant ?  perquè "not spicy, please !" mai és del tot no spicy, què hi posen ?... La resposta la vam trobar a la ciutat d'Udaipur, gràcies a unes classes de cuina que ens van entusiasmar !!. La Shashi, una mestressa de casa encantadora, va ser la nostra professora durant 4 hores a la cuina de casa seva. Plat a plat, recepta a recepta, vam anar descobrint alguns dels secrets que desconeixíem, i vam acabar la vetllada amb un festin menjant els plats que havíem elaborat nosaltres mateixos. Fantàstic !



Pels amants de la gastronomia i interessats, a continuació us fem cinc cèntims del que hem tastat i après:

PANS, no es deixen fermentar i l'amasat és bastant ràpid així que són plans, sense gaires aromes i es couen en superfícies planes molt calentes. Sovint hi afegeixen mantega, formatge o all, entre d'altres, per fer-los més gustosos,
-Chapati (o Roti): rodonet, el més sencill de la família i el més estimat pels indis, constitueix el seu dia a dia.
-Parantha: triangular, durant l'amasat s'intercala ghee (mantega clarificada) i s'obté una massa que s'assembla a la nostra pasta de full.
-Naan: ovalat i una mica més esponjos i dens.

 


  
A dalt a la dreta un Chapati coent-se, a l'esquerre el Sergi amasant, i a baix al centre un Naan amb formatge i tomaquet 








VEGETALS, LLEGUMS i ARROSSOS, són els ingredients que constitueixen els plats principals de la cuina india ja que es tracta en gran part de cuina vegetariana. Generalment, tots aquests plats tenen aquell gust que us comentàvem, això és degut al convinat d'espècies anomenat Masala. Tant se val si cuinen aloo (patates), palak (espinacs), brinjal (albergínia), ker (fines mongetes verdes), mattar (pèsols), basmati (arròs), dhal (llenties) o chana (cigrons), les múltiples combinacions entre ells sempre contindran molt chili vermell en pols, curcuma, all, coriandre i comí.
Arròs biryani

Una opció diferent, sovint presentada com a snack o per a una celebració familiar, són els Pakoras. Patates, cebes i altres verdures s’arrebossen en una mescla de farina de cigró i especies, i són fregides en oli vegetal ... així doncs, una tempura a la indú.

THALIS, el nom d’aquest plat prové de la safata metàlica en que se serveix. Dins la safata hi ha diferents pans que es mullen en les diferents salses picants, curries picants, iogurts que també acaben sent picants. És un plat molt típic de la India ja que sacia molt i val poc. A nosaltres mai ens ha acabat de fer el pes (la boca bull !!), a excepció d’un que sí hem disfrutat a Varanasi perque era una versió recomenada bastant occidentalitzada.


LÀCTICS i DOLÇOS, la llet consitueix un element important en la preparació de formatges, begudes i part dels dolços.

-Masala chai: beguda que es sol pendre per esmorzar i a la tarda. Es tracta d’una boníssima infusió de llet amb té negre i espècies com el cardamom, el pebre negre i el gengibre.
-Curd: a la llet sencera se li afegeix llimona i en poques hores s’obté aquest quall o iogurt.
-Panner: formatge fresc obtingut sense fermentar del curd. Molt utilitzat tallat a trossets en plats de verdura... com si no hi fos perque resulta ser bastant insípid.
-Lassi: batut refrescant de curd amb sucre, fruites o fins i tot salat. La nostra salvació per esmorzar, per berenar o de postres... sobretot el de plàtan.
-Raita: en sóc una fan !!! es tracta d’una sopa freda com el gaspatxo però de curd amb verduretes crues tallades dins.
-Gulam jamun: esponjosess boletes de massa de llet, fregides i remullades en almíbar.
-Kulfi: gelat obtingut de llet reduida. A una celebració familiar que vam assistir vam poder tastar el kulfi de festuc (és a dir pistaxuuu) i vaig decidir parar al tercer bol que sino encara hi seríem !.

A dalt un bonissim Lassi de platan i a sota el curd
Imprimir l'article

10 comentaris:

  1. Nois! Quina bona pinta!!No se´si picaven , però semblen bons. Quan torneu ens haureu de mostrar el què heu après i cuinar algun d'aquests plats. D'acord?

    ResponElimina
  2. pero si el1s pans son boniiiissims, i al chai em vaig fer adicta! heu probat els pastissos? a q cruxeixen d tan sucre q porten?

    vull un sopar indi quan torneu!!!

    ptns i abraçades

    ResponElimina
  3. Xavalins!!! Vaig seguint el blog i flipo, quan torneu sopar cultural pq fijo q no és la única sessió culinaria del vostre viatge!!!
    Ja se us troba a faltar!!!
    Petonarros!

    Txuca

    ResponElimina
  4. Ohh! Añañao al poder! Jo aqui si que he disfrutat, sobretot a la part dels dolçoooooos! Muaaa

    ResponElimina
  5. hola chefs! vaya tela...

    bé, seguint amb la dinàmica, i com no podria ser d'una altre manera... Sergi! Espectacular, increible..en una paraula: superiors! El Madrid jugava i tenia la bola...si però el barça i nosaltres estavem tranquils.
    Bé, jo estava molt nerviós però dins meu hi havia una certa tranquil.litat al pensar: "que volen fer aquesta colla de fills de puta que només saben jugar a futbol de tan en quan...".

    La resta ja la saps: 0-2, el primer de Messi i el segon de Pedro...tots dos a pasada de Xavi (aquest payo és realment bo).

    Bona ruta i visca el Barça!

    SEGUIREM CAMINANT CAP A ÍTACA!!!!!!!

    Aitor

    ResponElimina
  6. Perdoneu, amb la Sílvia encara no havíem fullejat el blog... bé sí, però no els post de març i abril...
    Jo dic que la Núria està molt guapa i la Silvia que el Sergi està per mullar pa... cuidaaaooo!!!

    La enveja va in crescendo... ens n'alegrem molt i molt.

    Us seguirem de ben aprop...

    passeu-ho bé i vigileu amb els cràpules com els de l'estació...

    terryman

    ResponElimina
  7. daniel de sarria11 d’abril, 2010

    me alegro mucho de tu exsito ten mucha envidia te felicito si te puedo ayudar en algo dimelo seguiremos

    ResponElimina
  8. daniel de sarria12 d’abril, 2010

    mandanos precios de las cosas

    ResponElimina
  9. Sou uns cracks nens, quina enveja que em doneu ! Us felicito sobretot pel seguiment que ens permeteu fer pel blog. Una abraçada i moltes gracies per compartir-ho !

    Joanma.

    ResponElimina