Sikkim Flower power !

Flower Power! Després del Tibet i Nepal arribem a la terra de les flors, el te, els arbres i les muntanyes, on la naturalesa explota, o millor dit desborda perquè la zona de Darjeeling i el Sikkim és la més humida i plujosa que hem visitat fins ara. Durant aquests dies la boira s’ha acabat convertint en el tìpic convidat pesat que allarga el cafè fins al vespre i al final es queda a sopar... la veritat és que li dóna un caire misteriós al paisatge però per contra no et deixa veure la muntanya més alta de l’Índia (el Kanchenzonga 8.598m). Durant els 3 dies de Darjeeling i els 6 del Sikkim només ens va donar una treva la primera tarda.

Darjeeling és la terra del te. El te indi és un arbust rollo “seto” com els que divideixen els jardins comunitaris. No fa olor i no té res d’exòtic però quan plantes milers de Km quadrats amb aquest arbust queda un quadre molt bonic. Si a més li poses les muntanyes i la boira entre mig el quadre és preciós... i llavors és quan comença l’exotisme i el mite del te de Darjeeling. Nosaltres vam provar un te 1st Flush del 2010 premium (el Ferrari dels tes) i ens vam arribar a la conclusió que guanyava molt amb tres cullerades de sucre, així que probablement no som els més indicats per parlar de les virtuts d’aquesta infusió.

Recollint el te per 1 euro al dia, Darjeeling.

La ciutat de Darjeeling s’extén bastant caòticament per les muntanyes, com la majoria de poblacions de la zona (una mica a l’estil Vallvidrera). És una ciutat amb gràcia a mig camí entre el Nepal, l’Índia i Anglaterra, i a primer cop d’ull sembla una zona rica en relació a la resta de l’Índia. Nosaltres vam de dedicar-li un parell de dies per veure una fàbrica de te, caminar pels camps, pujar al toy train, anar al museu del muntanyisme (el sherpa Tensing que va coronar per primera vegada l’Everest amb en Hillary va néixer aquí) i veure un tigre de Bengala al zoo. Per cert un zoo molt recomanable.

Posseïts per la il·lusió de pujar al toy train, Darjeeling.

El tercer dia ja vam agafar un jeep per anar cap al veí Regne del Sikkim, una part de l’Índia diferent en quant a cultura (la llengua majoritaria és el nepalès), religió (budisme fonamentalment) i gent. Els Sikkimesos son tranquils i somriuen facilment. És una terra molt preparada pel turisme perquè cada estiu queda envaïda per exercits de turistes indis que vénen de Calculta en busca de pau i harmonia, així que no hem tingut cap dificultat per moure’ns per la zona, trobar allotjament i menjar. Tot fàcil, tot maco i tot barato.

Jo tenia una casetaaa, Hansel i Gretel... Sikkim.

L’activitat reina del Sikkim és el trek, però com que nosaltres comencem a tenir una sobredosi de guies, yaks i tendes de campanya vam decidir caminar un parell de dies pel nostre compte i llestos. Les caminades pel Sikkim són fantàstiques; camins encantadors, escenes bucòliques, autòctons que et guien amablement i casetes Hansel i Gretel que enamorarien al mateix Joan Miquel Oliver. Només li posem un “però”: És bastant fàcil trobar-te gossos vagabunds bastant cabrejats pels camins sikkimesos, i l’experiència no és massa agradable...

En conclusió: han estat un dies perfectes per reuperar forces i preparar-nos per un dels plats forts del viatge, Myanmar en ple monzó (ja ens podem agafar fort...). Imprimir l'article