15 d’agost 2010

7 dies a Sydney

En un dia assolellat d’hivern, Sydney és l’escenari ideal per filmar una comèdia romàntica. Ha de ser un d’aquells matins frescots on el sol pica amb ràbia, com els què hem tingut aquests tres primers dies. Si la Julia Roberts i en Hugh Grant haguessin entrat a la cafeteria i s’haguessin assegut a la taula del costat ens hagues semblat la cosa més natural del món... ella faria algun error simpàtic, ell respondria amb un comentari encantador i començaria la història d’amor.


El secret de les comèdies romàntiques és que en realitat tothom s’enamora de l’escenari, tant actors com espectadors. Ha de ser un escenari espontàniament bonic, no llepat, i les situacions que viuen els actors han de semblar producte de l’atzar, mai preparades.

La película pot començar en una oficina de la planta quaranta-cinc d’un gratacel del downtown, amb milions de telèfons sonant de fons, però no poden passar més de 15 min sense que els protagonistes es deixin caure en una petita i càlida cafeteria, o facin footing per un parc públic fabulós, o corrin per la sorra de la platja amb els peus tocant l’aigua. Tots aquests escenaris es concentren a Sydney a 20min de distància.

És inevitable enamorar-se a Sydney, perquè és inevitable enamorar-se de Sydney.

Des de les platges de Bondi Beach a les cases victorianes de Paddington, des de l’Òpera House al Skyline, en cada passeig per Sydney hem descobert una faceta nova de la ciutat, una nova manera de viure-la i disfrutar-la. Hem expremut cada oportunitat que la ciutat oferia: presenciar partits de rugby rudes i surferos hàbils, veure com el sol es pon en un Sydney Harbour envaït per milions de gavines, descansar a l’ombra dels inmensos arbres dels Botanical Gardens i fer el xafarder a les botigues de disseny dels Surry Hills. Fins i tot hem corregut 14 km a traves de la ciutat en la cursa popular anual que va del Hyde Park a Bondi Beach... Per acabar posant la cirereta al pastís fent una nit a l’òpera amb “Les noces de Figaro”.

Sydney és la òstia, si podeu esgarrapar una setmana per anar-hi, no ho dubteu ni un segon.

*Apunt poc glamourós: probablement la comèdia romàntica sobrepassi el pressupost previst i s’hagin de fer alguns miracles pressupostaris. El productor es cabrejarà, el director haurà de tallar escenes i la Julia Roberts rebaixar el seu caché, però al final tothom sortirà del cine amb un somriure...

Imprimir l'article

9 comentaris:

  1. sou estupendos, nomes puc dir q us trobo a faltar!

    Gracies pel video, m'ha encantat :-)

    ResponElimina
  2. Ostres!
    Un partit de Rugbi, la meva il·lusió sería veure els wallabies en directe. Buaaaaaaaaaaaaaaa.
    Apa!
    JM.

    ResponElimina
  3. Ara sí que em feu enveja!!!

    Asfalt, rugbi, òpera, gratacels, parcs... M'ho apunto!!! Sidney ens espera!!!

    Gràcies i fins la propera!

    SU

    ResponElimina
  4. Ja us convenia una estada " vacacional" i Sidney ha valgut la pena. Ens apuntem per a una sortida a l'altre banda de món , en un futur.

    Joan i Magdalena

    ResponElimina
  5. Ja us convenien unes dies "vacacionals" i sembla que Sidney s'ho val. Ens apuntem a fer la visita a aquesta altra banda del món , en un futur .

    Petons, petons......
    Joan i Magdalena

    ResponElimina
  6. Marçal Valls17 d’agost, 2010

    Carai carai! Des de fa molt temps que Sidney està a la llista, però està moooolt lluny!

    Ja veig que seguix de putíssima mare!

    Només dir-vos tres coses:

    Disfruteu, disfruteu i disfruteu!!!

    Una abraçada i cuideu-vos!

    ResponElimina
  7. Nuria i Sergi17 d’agost, 2010

    Amics!

    El video és una creació de la Nurieta, el Sergi és l'ajudant de l'ajudant de càmera.. jeje
    El bitllet d'avió a Sydney costa un ronyó, però de veritat que és un viatge rodó, una ciutat fantàstica envoltada d'unes platges alucinants i muntanyes verges a una hora en cotxe. En 10 o 12 dies es pot fer sense presses, i si podeu fer-ho per Nadal o setmana santa us podreu banyar sense congelar-vos... MERCI A TOTS PER COMENTAR! Una abraçada!

    ResponElimina
  8. doncs no serà per ganes! ho apuntem a la llista!
    Núria m'ha encantat el vídeo!

    esperem la propera entrega!

    ResponElimina
  9. Ostres Sergi, amb aquesta teva habilitat narrativa dotada d'un sutil punt irònic i d'una capacitat per trobar paral·lalismes i comparacions amb tan d'encert, crec que estàs preparat per desbancar en Mikimoto en el seu Afers Estrangers.
    Per cert, m'atreveixo a posar música a la peli romàntica que t'inspirava Sidney: Monica Mancini - Sensa Fine (els italians també són uns mestres de l'art de les comèdies romàntiques...).

    Bueno xiquets, que bé saber que esteu tan i tan bé. Que seguiu així fins al final i quan arribeu aquí no us desprengueu d'aquest bon plan que porteu, és més amareu-nos-en a tots!

    Marc Iniesta

    ResponElimina