Explorant Austràlia

Quan el primer vaixell carregat de presoners britànics va arribar a les costes d'Austràlia, l'any 1788, ningú va sortir a rebre'ls. Es calcula que en aquell moment hi havia uns 300.000 aborigens a l'illa (equivalent a tenir els habitants de Badalona repartits per un territori 15 vegades més gran que Espanya...).

No hi havia ningú; només platges, deserts i muntanyes. Els britànics, més que envaïr l'illa, es van dedicar a ocupar l'espai buit, un espai tan inmens que en aquests 200 anys encara no han tingut temps d'omplir-lo. Només cal allunyar-se dos-cents kilòmetres de les grans ciutats per trobar-se amb paisatges verges per on fa molt temps que no passa ningú, si és que algú hi ha passat mai.

Grose Valley. Blue Mountains, Austràlia.

Nosaltres vam anar cap a les Blue Mountains, un parc nacional situat a hora i mitja de Sydney, i ens vam sentir per moments com els primers convictes que van trepitjar el continent. La inmensitat davant nostre, animals extranys, cangurs creuant per davant del cotxe (per si no hi havia prou dificultats amb el tema de conduïr per l'esquerra!). La possibilitat d'explorar el territori enmig del no-res al costat d'una de les ciutats més modernes i cosmopolites del món. Hi ha res més exòtic?

Camí de les Blue mountains vam aturar-nos al zoo més increïble que mai hem visitat... amb el plus de què abans d'entrar-hi no sabiem que era tant increible. Gran part dels animals es movien lliures pel zoo, en contacte directe amb les persones. Això inclou cangurs, koales, emus, wallabies, animals de granja i cocodr... eeeeeeeeeiiiii... el cocodril estava tancat :)

Featherdale Wildlife Park, Austràlia.

Curiosa és la demografia del continent, a grans trets: australians-europeus ocupant les classes altes i vivint la dolce vita, són els qui et trobes sortint de les cases victorianes de Paddington, comprant a les botigues de Surry Hills o fent surf a la Bondi Beach. Formant la classe mitjana-baixa milions d'immigrants asiàtics: xinesos, vietnamites, malayos... treballant com mules per guanyar-se la ciutadania australiana. Al final de la cadena, ocupant les classes més baixes hi ha els aborígens, una petita minoria amb els ingressos més modestos, nivells eductatius més bàsics i tasses de criminalitat més altes... el més curiós és que a diferència del què va passar amb altres colònies, els aborigens australians no van firmar mai una rendició oficial que reconegués que la seva terra pertanyia als britànics, de manera que podrien llevar-se un matí qualsevol, presentar-se davant del primer ministre i preguntar-li:

Estem encantats amb la vostra visita, però... quan teniu pensat marxar?? Imprimir l'article