Quan he despertat, al meu voltant només he vist un mar de sal que dominava tots els horitzons...
He caminat durant hores fins a trobar un escarbat gegant petrificat, i li he pujat al damunt per veure què divisava...
A la llunyania he pogut veure uns flamencs, i m'hi he apropat per pregunta'ls-hi què hi fèiem en aquell lloc...
Quan estava a pocs metres del llac els flamencs han començat a destenyir, pintant el llac de color salmó...
He sortit corrent, desconcertat, fins que he trobat algú remullant-se en unes termes... per fi!!
Quan estava ben a prop he vist que nomes eren ombres, rostres i cossos negres i plans que es submergien a l'aigua.
M'han dit que en aquest planeta, quan el sol es pon les persones es converteixen en ombres per sempre, així que he fugit buscant una manera de tornar a casa abans de la posta.
He trobat uns forats que escopien fum, i m'hi he llençat de cap... llavors he anat a parar dins d'un intestí còsmic que ha atravessat l'espai exterior i m'ha deixat caure sobre el llit... m'he mirat les mans, m'he mirat els peus... tot en ordre, encara queden cinc minuts perque soni el despertador... avui anirem d'excursió al Salar de Uyuni!!!
Ara si que veig que t'assembles als Neanderthals, només et manca l'estaca!!
ResponEliminaEl Jordi
Com és habitual continueu fent gaudir els amics amb el vostre tarannà i uns textos impressionanats i inspiradíssims. Seguiu !!!
ResponEliminaJoan
eeiii em podeu donar el vostre email??,fa temps q us vull escriure i no trobo l'adreça!!
ResponEliminaSoc la Irene, de malasia!! com va anar a siapdan??
petons!!!!
m'encanta!
ResponEliminaMolt gran!
ResponEliminaMarc
Ara ja pots escriure un llibre!!!
ResponEliminaUna abraçada aventurers!
Sergi, que t'has fumat?
ResponEliminaNúria, no et fa por?
Una abraçada!!
Adrià V.
Tela, tela, una es despista uns dies del blog i em perdo el concurs... llàstima però lo més preocupant de tot és q perdem al Sergi!!!! Sergi torna ja q no sé si són els animalons inofensius, el sol o les altures però alguna cosa no t'ha sentat b!!! jeje grandíssim el post!!
ResponEliminaPetonassos
Txu
jajaja... que bo :)
ResponEliminaSergi, per l'amor de Déu... MENGEUUUUUUUUUU!!!!
Maria
Aix quan et vegi la mama com se't marquen les costelles... estàs buscant l'enviament d'un cargament de jamoncito? per mi bé, segur que m'en cau algún!
ResponEliminaWenu, m'agrada aquesta nova faceta teva... espero que al pròxim et superis, havera fins on podem forçar!!
Un besazo als 2!!
Gent!!
ResponEliminaNomés vull tranquilitzar-vos... va tot bé... és que volia saber que senten les petardas que fan un nu a l'interviu... jejeje..
Per cert Irene!! Sipadan molt bé!! Increíble!! et deixo el nostre email aqui pq la llibreta on tenim el vostre correu electrònic l'hem enviada ja cap a casa. És "nuriasergi@gmail.com", espero que llegeixis el comentari. Una abraçada a tothom!!