El supermercat amazònic

Com ja sabeu pel post anterior, la selva et pot treure la vida. Ara us volem explicar que també te la pot donar.

Durant segles, desenes de comunitats indigenes s’han desenvolupat en la més profunda i llunyana selva amazònica amb un mínim o inclús nul contacte amb altres éssers humans. La jungla els ho proporciona tot: palmeres per construir els sostres de les cases, troncs per aconseguir estris i llances, plantes medicinals per curar malalties, i diferents productes amb què alimentar-se.

De totes les activitats, buscar el pa de cada dia és la que ocupa més hores. Això vol dir recolectar, caçar, pescar i cultivar certs vegetals com yuca, blat de moro, patata dolça, arròs...

La recolecció és una pràctica molt important: petites fruites desconegudes per nosaltres, o altres tan desitjades com el cacau, plantes aromàtiques, o bolets de tot tipus, formen part de la taula de cada dia. Però si la gana t’enganxa a mig camí, sempre pots provar un cruixent i energètic aperitiu de termites per anar fent boca !!

En René, el nostre guia, fent un tast de termites, Parc Madidi, Bolivia.

Bolets anomentas "pechuga de pollo", Parc Madidi, Bolivia.

Per caçar cal tenir una habilitat extraordinària. Els animals es mouen molt ràpid per terra i es camuflen molt bé a dalt els arbres, així que els indigenes tenen un dò per veure’ls, apropar-s’hi i encertar amb la fletxa. Generalment cacen aus i porcs salvatges, excepte al mes de maig, quan arriben les celebracions, en que cuinen mono aranya a la brasa (la Candy, d’origen indígena, ens comentava que al maig és quan estan més grassonets, idealment molsudets i gustosos... mmmm...).

A nosaltres ens agrada conèixer les coses de primera mà, així que per descobrir com de dificil és aconseguir el menjar enmig de la jungla, vam decidir anar a pescar. A partir d’ara, esperar una hora a la cua de la peixeteria ens semblarà una diversió d’allò més agradable.

Per pescar primer cal trobar uns cucs que viuen dins unes canyes de la vora del riu, els qual serviran d’esqué pels peixos petits tipus sardina que neden en zones més estancades. Un cop pescats els peixets, aquests seran els “nous cucs”que serviran per pescar peixos més grans com el bagre, el tucuno o el pintado. Finalment, després de 4-5 hores d’espera, molta paciència i una mica de sort, marxes feliç amb algun peixot, que generalment es cuina a la brasa o bé dins de fulles o canyes de bambú. Vam suar la tinta gorda!! però us assegurem que aquell peix estava per llepar-se els dits.


Res de canyade pescar! només fil i esqué i molt d'estil ! Riu Beni, Bolivia.

El peix catfish de 7 kilos que vam pescar ! a continuació cuinat dins les fulles i dins el bambú.



El menjar és molt important, però més ho és l’aigua. La seva obtenció a partir de la pluja o del riu és el més usual, però en cas de necessitat també pots intentar trobar l’arbre adequat, que guarda el líquid a l’interior, i tallar-lo amb el machete per a aconseguir una bona font d’aigua fresca.

Bebent d'un arbre Uña de gato, increïble la quantitat d'aigua que conté, Parc Madidi, Bolivia.

Doncs bé, fins aquí la descripció del supermercat amazònic. Com heu vist demana molt esforç, molt coneixement i no sempre t’endús el que vols cap a casa... però tot surt ben baratet i t’estalvies la quota del gimnàs!!

Imprimir l'article