Els inques: Genis? Tirans? Víctimes?

Et dic una paraula i tu em dius sense pensar a quina altra paraula l'associes: Barça! Cinc... Madrid! Zero... Espanyol! Un..... Perú! Inca....

El meu amic imaginari és una persona amb enteniment, mentalment equilibrada i sense tares futbolístiques :) Associar Perú amb la civilització Inca és un pensament inmediat perquè la importància d'aquest imperi, el més gran de la història precolombina de Sud-amèrica, es fa evident pràcticament a cada racó del país andí.

Ara bé, a mesura que hem anat desgranant la història d'aquesta civilització hem descobert que no coneixíem pràcticament res dels inques, que la majoria de coneixements que creiem que teníem venien de pel·lícules pèssimes.

La història que nosaltres coneixiem era si fa no fa la següent: els inques eren un imperi mil·lenari amb coneixements prodigiosos en matèria de construcció, astrologia, logística, art, agricultura, sistemes de comunicació, etc.. que van desaparèixer per la barbàrie de l'invasió espanyola, que els va exterminar per apoderar-se dels seus recursos miners, bàsicament or i plata.

L'esquelet de la història és més o menys cert, però hi ha moltes coses que mereixen una explicació més detallada. L'imperi inca va ser en realitat un imperi fugaç, d'expansió ràpida, que va durar aproximadament cent anys, des del 1450 al 1533, quan van arribar Pizarro i companyia. Abans d'això els inques eren un petit poble de la vall de Cusco, ni més ni menys espavilats que la resta. A arrel de ser envaïts pel poble del costat, van reconquerir les seves terres i van decidir que, ja que hi eren, seguirien expandint-se. En aquest aspecte els inques es van regir pel mateixos criteris que els espanyols més tard, "quant més millor", i van començar a envaïr els pobles dels voltants, gràcies a la seva superioritat militar, fins a construir un imperi que arribava des de Xile fins a Equador, i desde la costa Peruana fins a l'interior de Bolivia.

Centre de ceremònies, Pisac, Perú.

I llavors quin va ser el gran mèrit dels inques? Doncs que enlloc d'erradicar les cultures que envaïen i deixar-les en l'oblit, van aprofitar els aspectes més positius de cada una d'elles. Pràcticament tots els coneixements i habilitats que s'atribueixen als inques pertanyen en realitat a civilitzacions anteriors a ells: els paracas, nazca, chimú, wari, tihuanaco, entre moltes més. L'imperi Inca no és més que la síntesi del bo i millor de les cultures que van poblar el nord de sudamèrica 3000 anys de que arribessin/m els espanyols.

En el fons aquesta reflexió augmenta la dimensió de la tragèdia que va suposar la conquesta espanyola, ja que amb els inques no va morir la cultura d'un sol poble, sinó el llegat de la majoria de civilitzacions que havien poblat la zona al llarg de la història. Contràriament al què els inques havien fet, els espanyols no van/m respectar en absolut les tradicions i cultura inca, només es van dedicar a expoliar l'or i a imposar la religió catòlica amb fanatisme a tort i a dret.

La primera església catòlica, Chinchero, construida sobre els murs inques, Perú.

I aquí ve l'últim matís a la història inicial (ho prometo...). Per ser justos, en realitat la conquesta espanyola no va aniquilar directament la major part del poble inca. Dos factors anteriors a l'arribada dels espanyols van minvar decisivament la població indígena. El primer és la guerra civil en què l'imperi inca es trobava inmers just abans que arribessin els espanyols. La guerra per la successió del tron inca entre dos germans va eliminar una gran part dels soldats de l'imperi. El segon són les malalties que els conqueridors van portar amb ells, i que van viatjar molt més ràpid que els soldats i els cavalls espanyols. En realitat quan els conqueridors van començar la guerra amb els inques la meitat de la feina ja estava feta.

I fins aquí la verdadera història, si és que hi ha històries verdaderes.

Nosaltres quatre vam endinsar-nos en la cultura inca explorat el "Valle Sagrado", la vall on les restes arqueològiques inques tenen més presència, i només podem dir que és el llegat arqueològic més impressionant que mai hem vist (no hem estat a Egipte). Les terrasses de conreu omplint les diferents cares de la muntanya, els pobles i temples inques al cim, el sistema de regadiu que connecta els conreus, i l'increïble treball de la pedra que s'observa en cada mur. Et quedes amb la boca oberta. Pisaq, Moray, Ollantaytambo, són llocs increïbles que si no són més famosos és perquè el seu germà gran, el Macchu Picchu, fa una ombra interminable que tot ho tapa.

Estem al centre ! Terrasses de conreu circulars per l'estudi de l'agricultura, Moray, Perú.

L'increïble sistema hidràulic, Pisac, Perú.

Imprimir l'article