Fruita siusplau!



Obra del colombià  Fernando Botero.

La cuina colombiana no té res a veure amb aquesta simplicitat que pintava Botero, però et pot fer sentir com un dels seus obesos personatges quan acabes l'última cullerada. Les nostres àvies estarien ben contentes a Colòmbia !! recordarien amb nostàlgia aquelles coccions que duren tot el matí i les digestions que s'allarguen tota la tarda... tot ben espès i contudent, no fos cas que passesis gana.

El menú d'un dinar comú s'inicia amb una sopa densa on generalment no reconeixes els ingredients perque s'han desfet amb tantes hores de fer-ho bullir, com el clàssic sancocho (patata, yuca, ñame, plàtan, blat de moro, verdures, llegums, carn i espècies). Després arriba el plat principal on no hi pot faltar un tros de pollastre, carn o peix : carne desmechada, pollo sudado, sobrebarriga, carne asada, albóndigas, morcilla antioqueña ... no és pais per vegetarians. L'acompanyament del plat segueix amb la tònica i consisteix en arròs, frijoles o altres llegums i un bon patacón (plàtan verd fregit). Ni tan sols la beguda pot ser un simple got d'aigua ! glops de llimonada, sucs variats o el pitjor: agua panela (aigua amb sucre).

Tipic dinar colombià.

Entrehores pots omplir aquell budell que comença a quedar-se buit amb un fritanga com les empanadillas o les arepas (massa de farina de blat de moro fregida ). Tot ben lleugeret !

Arepa d'ou, clàssica varietat de la costa colombiana.

I per sobreviure a tot aquest atiborrament? Colòmbia té la més magnífica, exòtica, deliciosa, i colorida varietat de fruites fresques, tantes que algunes no sabíem ni que existien.

Si ens hem de mullar, la nostra recomanació seria la següent: una fruita, la granadilla; un suc en aigua, el lulo; un suc en llet, el maracuya. BONÍSSIMS!!

Imprimir l'article