Daaale flaaaca!!

Daaale flaaaca, agarrá el pasaporte que xegamos a Argentina!!


Ha estat posar un peu a Argentina i experimentar com una onada d'optimisme ens feia reviure l'esperit. En un viatge tant llarg com aquest és cada vegada més necessari comptar amb l'hospitalitat de la gent del pais per mantenir l'energia i les ganes de fer coses. Ens agrada veure cares somrients, gent entusiasmada per poder-nos explicar com viuen, què senten, quins problemes pateixen i quines ilusions tenen, i Argentina és un bon lloc si vas necessitat de comunicació i proximitat. Aquest és el pais de les sobretaules, la tertúlia, el debat, la teoria... cada argentí té la seva pròpia visió de perquè el país és com és, o potser tots tenen la mateixa però cada un té la seva pròpia manera d'explicar-la. És el millor lloc on podiem anar a parar després d'un pais tant aspre com Bolivia.

Després del fred de l’altiplà bolivià hem rodolat pendent avall fins a a les planes càlides del nord d’Argentina. Durant aquest mes el país està en plenes vacances estivals, i aquest ambient es respira especialment a la regió de Misiones, al nord del país, on hem trobat temperatures de 40º, albergs plens de "veinteañeros" alternant el “mate” amb el “fernet-cola”, i aquell silenci de migdia que se sent a l’estiu, quan el sol infernal fon l’asfalt dels carrers deserts.

A part de banyar-nos a la “pileta” i gronxar-nos a l’hamaca, hem aprofitat per fer una incursió a Paraguay i visitar algunes de les runes que donen nom a la regió, les missions jesuítiques dels S.XVII i XVIII. Aquestes missions són les restes que queden dels pobles que els jesuïtes van crear amb la intenció de cristianitzar els indígenes de la zona, els guaranís, quan aquestes terres encara eren inhòspites i l’accés a les mateixes una aventura difícil i perillosa. L’acció que els jesuïtes van desenvolupar en aquesta zona es pot veure com una imposició de la religió i cultura europees, perquè de fet així va ser, però no és menys cert que les missions jesuítiques representaven en aquell moment un oasis de “civilització” on es respectaven en certa manera els drets bàsics dels indígenes, es promovia l’educació, l’art, la música i la propietat agrícola colectiva, encara que tot fos passat pel filtre de la religió cristiana. Els jesuïtes aprenien el guaraní i repartien la collita equitativament entre totes les persones de la missió, a més de permetre a cada família posseir una terra pròpia per conrear el què volguessin lliurement.

Missió jesuïta de Trinidad desde el cim del campanar, Paraguay.

Tenint en compte que la majoria d’indígenes en aquells temps estaven sota el règim de l’esclavisme i els treballs forçats que imposaven “caballers” espanyols i portuguesos amb bastanta menys sensibilitat que els missioners jesuïtes, es podria concloure que la missió no era un mal lloc per viure. De fet gran part dels indígenes s’hi adherien voluntàriament.

Una curiositat: el nom de la postura del “misionero” ve de la insistència dels missioners per promoure aquesta postura entre els indígenes, ja que la consideraven com l’única no pecaminosa. Es veu que quan van arribar a aquestes terres van quedar escandalitzats amb les costums sexuals dels guaranis, que no anaven gens d’acord amb la doctrina de l’església... pobrets jesuïtes... i pobrets guaranís!!

Les runes de l'església de Trinidad, Paraguay.

Imprimir l'article