Etiopia "is different"

Etiopia s'associa a fam, sobretot despres de les fotografies de la crisi alimentaria de l'any 1984. Aquelles imatges van mostrar al mon una de les veritats mes dures que poden existir:  persones morint de gana injustificadament. Si que es veritat que el Tigrai, la zona que va patir la crisi amb mes forsa, portava tres anys de sequia esperant una estacio de pluges que no arribava, pero tant determinant com la manca de pluges va ser l'actitud de la comunitat internacional i la del govern de Mengistu. Els paisos occidentals van negar l'ajuda que reclamava Mengistu pel fet que el govern d'Etiopia era marxista leninista, i esgrimien arguments en contra de l'ajuda com que en Mengistu utilitzava els diners per comprar armament, aixi que van adoptar una posicio totalment passiva. A l'altra banda Mengistu mostrava la mateixa passivitat, tot i disposar de recursos per atenuar la crisi. Despres de denunciar cinicament la falta d'ajuda internacional, va aprofitar la sequia per castigar la regio del Tigrai, ja que historicament aquesta regio havia donat suport a Eritrea en la guerra que aquest pais mantenia amb Etiopia. A Mengistu se'l recorda per ser un dels liders mes cruels a l'hora d'utilitzar la fam com a arma de guerra contra els rebels.

Sigui per una cosa o per l'altra, o per totes dues, la crisi alimentaria de l'any 1984 va acabar amb un milio d'etiops morint de gana. Un milio.

Pero Etiopia no es nomes fam, no ho era a l'any 1984 i no ho es ara.  Es innegable que la pobresa existeix, pero seria injust i fals reduir la realitat del pais a les fotografies dels anys 80's. 

Etiopia es el pais on va neixer la beguda del cafe i el nostre estimat Baltasar, el rei negre. Es la cuna d'una de les civilitzacions antigues mes importants de la historia junt amb els egipcis, els grecs o els perses, la civilitzacio Axumita. Tambe es el pais de les religions, on conviuen des de fa segles el cristianisme ortodox, el catolic, l'islam i el judaisme, a mes de l'animisme de les tribus del sud.

Un devot assegut sobre les pedres del Tigrai

A mes Etiopia es un dels pocs paisos d'Africa, sino l'unic, que no ha estat colonitzat a llarg termini (els italians van intentar-ho pero despres de cinc anys van sortir amb la cua entre cames... deixant com a unic llegat la pasta, la pizza, i uns machiatto que rivalitzen amb els de les millors cafeteries italianes). Potser per aixo (o potser no), relacionar-se amb els etiops es molt mes facil que amb la majoria d'africans. Son gent relaxada, amable i discreta, que parlen fluixet, i quan els mires i somrius, et tornen el somriure. Els etiops tenen uns trets fisics especials, producte de la mescla entre africans i arabs, que es plasma en unes faccions marcades, un nas caracteristic i un to de pell variable que va des del color negre carbo del sud d'Africa fins al daurat dels paisos del nord del continent. Per dir-ho rapid i clar, els etiops son gent guapa.

Pero no tots els etiops segueixen aquests patrons. A Etiopia pots trobar la gent mes estrambotica del mon. Al nord hi ha els monjos cristians ortodoxos, profundament reservats i religiosos, que fan missa vestits de blanc immaculat tot sacsejant una especie de cascabell mentre canten i es balancegen lleugerament. A l'altre extrem estetic i de costums hi ha la gent del sud. En aquesta part del pais conviuen desenes de tribus animistes, i cada una va al seu rollo. Alguns es pinten el cos com si fossin un gall d'indi... d'altres s'escarifiquen la pell (se la tatuen a base de cicatrius)... d'altres es posen un disc del tamany d'un donut entre les dents i el llavi, i n'hi ha uns quants que es llimen les dents en forma triangular, com les dents d'un tauro. El colmo son els Karo... que s'estimen tant els seus pentinats que dormen en uns coixins especials fets de fusta que eviten que se'ls hi espatlli el "look".

I per si el desconcert no era suficient... hi ha el tema del temps. Les manies que tenen els etiops quan es tracta d'organitzar les seves hores, dies, anys i mesos, desesperarien a l'angles mes excentric. A Etiopia viuen a l'any 2003 perque segueixen utilitzant el calendari julia enlloc del gregoria (el que van adoptar de forma consensuada tots els paisos cristians a mitjans del S. XVI). Pero encara n'hi ha mes... el dia etiop comensa quan surt el sol (que es considera que es a les 6 del mati), de manera que l'hora d'esmorzar es la 1 (les nostres 7), i les botigues tanquen a les 12 (les nostres 6 de la tarda). Per si no es prou embolic, els etiops han decidit que aixo d'alternar mesos de 30 i 31 dies (i un mes de 28?!?) es un desgabell, aixi que s'han muntat un any amb 13 mesos... 12 de 30 dies i un mes de 5 o 6 dies, depenent de si l'any es de traspas. No esta malament no?

Tot aquesta informacio, una mica desordenada i caotica, persegueix l'objectiu de respondre la pregunta que ja ens han fet mes d'una vegada (inclus els propis etiops): Perque heu decidit viatjar a Etiopia? Doncs perque aquest pais te una historia, una identitat i unes peculiaritats que el fan unic en el continent... Etiopia no es com la resta de paisos africans, tant per les seves llums com per les seves ombres.

Imprimir l'article