Una volta és una revolució: Una experiencia religiosa

La historia d'Etiopia es una llegenda que transcorre entre les tenebres de les seves tombes, deambula per les fosques cavernes de les seves esglesies i travessa els estrets passadissos dels seus monestirs. Es una historia que forma una mescla inseparable amb la religio, on les dades i els mites, el rigor i la fe, conviuen i es creuen teixint una trena que es remonta desde el naixement de Crist fins als nostre dies.

Recorrer el nord d'Etiopia suposa un viatge alucinant pels misteris de la seva historia i les intrigues del cristianisme ortodox. Avui en dia el cristianisme ortodox marca les tradicions, la cultura i la vida quotidiana de la majoria dels etiops, pero hi va haver un temps on aixo no era aixi. Quan el cristianisme va arribar a Etiopia, a mitjans del s.IV, els pocs etiops que van adoptar la religio van haver d'amagar-se de la majoria pagana, que no era massa receptiva amb el tema dels manaments, els pecats i els messies. La persecucio va arribar a tal extrem que els cristians van haver de construir les esglesies en els llocs mes inhospits i inaccessibles que poden existir, les roques escarpades del Tigrai. Es evident que els pobrets cristians no pensaven en aixo mentre excavaven la seva petita esglesia enfilada dalt de la muntanya, pero el cert es que les esglesies incrustades a les roues del Tigrai son una de les meravelles d'Africa.

Part de l'epica que rodeja aquestes esglesies es deu a l'aventura que suposa arribar-hi. Vam haver d'escalar les parets de roca, amb peus i mans, durant una hora, per poder plantar-nos davant la porta de l'esglesia d'Abuna Yemata.

La Nuria fent d'Indiana Jones! Amunt amunt cap a Abuna Yemata, Tigrai.

Una excursio poc recomanable si tens vertigen. La Nuria a punt d'entrar a l'esglesia, Tigrai.

Alla ens esperava el capella, sostenint la clau gegant que obria la diminuta porta, i una devota de 90 anys (que per no enfonsar la nostra autoestima vam assumir que havia arribat en helicopter). Un cop a dins tot era foscor, pero a mesura que els nostres ulls van acostumar-se a la llum tenue, les pintures de les parets es van comensar a revelar. Pintures planes, bastant senzilles, irregulars per estar pintades directament damunt la roca. Explicaven les mil histories del cristianisme ortodox, peripecies de sants i martirs, contes fantastics que s'escapen o complementen l'antic i el nou testament. Recolzat a la paret, embolicat en una tunica i turbant blancs, hi havia la figura del capella; obscur, vigilant, silencios. Es possible que la visio d'aquell home submergit en la foscor d'aquella esglesia milenaria sigui la imatge mes propera del que va ser el cristianisme primitiu, abans que el Vatica, el Benedicto i el papamobil entressin en escena.

Apostols, sants i martirs. Sostre d'Abuna Yemata, Tigrai.

Atencio a les biblies del s.VI - VIII apilades com si fossin tebeos a la base de la columna...

Despres de segles de penuries i fugitius, el cristianisme es va acabar consolidant, fins al punt que un dels reis etiops mes celebrats, Lalibela, va construir al s. XII els que es una de les obres arquitectoniques mes importants del cristianisme. Contrariament a les del Tigrai, les esglesies excavades a les roques de Lalibela no estan fetes per amagar-se de ningu. Son majestuoses, imponents, formant un complex de 11 esglesies comunicades entre si per passadissos i tunels secrets. Hi ha qui diu que si Lalibela no estigues a Etiopia, seria considerada una de les 7 meravelles del mon. Hi estem d'acord.

Esglesia de Sant George, a la dreta uns monjos oficiant la missa, Lalibela.

Descansant en els passadissos de Lalibela

Parets, arcs i pilars de roca vermella on durant tot el dia s'hi poden veure monjos ortodoxos oficiant cerimonies i escoltar els seus cantics monotons ressonant contra les pedres. Hi ha feligresos llegint llibres a cada raco, i velletes agenollades que fan petons a les pintures de sants i martirs. Aquesta atmosfera es el que diferencia Lalibela de la resta de restes arquelogiques que hem vist. Lalibela esta viva, i quan camines entre les seves cavernes sents que t'estas traslladant mil anys enrera.