Dubto que algú s'hagi interessat en comptabilitzar quantes
injeres devoren a diari els etiops, però si us dic que es l'únic que mengen 80 milions de persones 2-3 cops al dia, us podeu fer una idea dels números.
Us preguntareu doncs: què és la
injera?
La
injera és una enorme crêpe esponjosa amb un toc agri feta a partir d'un cereal exclusiu d'Etiopia anomenat
tef. La farina d'aquest minúscul cereal es barreja amb aigua, es deixa fermentar 3 dies ( sí sí... tres dies! Santa paciència!) i finalment la massa es cou, només per una cara, sobre una superfície metàl·lica.
|
Observant les diferents qualitats de tef, mercat de Bahir Dar. |
|
El resultat de la meva injera es pot deduir per les cares de les meves mestres, Bahir Dar. |
El que diferencia un plat d'un altre és l'acompanyament que es col·loca damunt de l'
injera. Podem degustar diversos
shero (salsa de farina de cigrons amb espècies), diferents
wats (estofats de verdures, llegums, carn o peix),
tibs (tires de carn cuita),
fir-fir (injera condimentada tallada a trossets), etc.
|
Remena... remena nena! Els wats porten hores de xup-xup, Bahir Dar. |
El turista, poc familiaritzat amb aquests nous noms, ha de recordar una norma bàsica per no penedir-se al posar-se la
injera dels dits a la boca: com més vermell sigui l'acompanyament més risc de cremor, esbufecs i llagrimots, perque contindrà més
berbere (chili vermell en pols).
El preferit de tots aquests plats (de fet és el plat nacional) és el
doro wat, que no és més que un estofat picant on hi flota una solitària cuixa de pollastre. En la nostra recerca culinària, no volíem marxar del pais sense provar-lo, però no ha estat cosa fàcil, perquè la nostra estada a Etiopia ha coincidit amb l'època de "fasting", un període de 56 dies previ a Setmana santa on els cristians ortodoxos no tasten cap producte o derivat càrnic.
|
Beyanatu, un clàssic de l'època de fasting, purs wats vegetals i llegums. |
Encara amb la boca i els llavis encesos, arriba l'hora del cafè. La beguda del cafè, original d'Etiopia, té un paper social cabdal. Quan algun familiar o amic et convida a casa, més val que tinguis la tarda lliure de compromisos; encendrà les brases, rentarà els grans verds de cafè, els torrarà lentament, bufarà el el fum aromàtic del torrat sobre la teva cara, matxacarà els grans en un morter i els farà bullir en aigua dins el clàssic
jebena. Finalment, et servirà tres tasses mentre feu petar la xerrada. El toc surrealista de tota aquesta tradició l'aporta el bol de crispetes que sovint fa d'snack entre xarrup i xarrup del què es considera el millor cafè del món.
|
La tieta de l'Eshetu ens serveix el cafè vestida de forma tradicional, Gonder. |
Però també pots beure un bon cafè sense tanta ceremònia, les cafeteries i restaurants de les grans ciutats serveixen uns macchiatos que rossen o superen les perfecció italiana, i només per 25 cèntims d'euruuu!
Qui acabi avorrit de tanta injera podrà recórrer a l'herència italiana, a base d'espaguetis i pizza, cuinats amb força gràcia arreu del pais... o a la combinació de suc de mango o papaya amb alvocat, una delícia que dóna una treva al paladar en el pais dels picants...
|
Diga-li suc... diga-li crema... deliciós! |
Mh! Ja tinc ganes de probar-ho!
ResponEliminaMarxem el 17 de maig, ja tenim vols i maletes a punt!