La nena que ens havia demanat la foto no va riure però jo gairebé em tiro pel terra... la Núria està progressant moltissim amb l’anglès, s’està llençant i cada dia que passa se la veu més segura, però per sort de tant en quant encara em regala algun moment memorable com aquest. L’anglès és fàcil, somriu = sunraise, i llestos. La veritat és que pel nivell d’anglès que tenen els indis, anem més que sobrats (qui ho diria!). Per aquí la gent parla en primer lloc el seu dialecte, Gujarati, Punjabi, etc.. i com a llengua comú tenen l’Hindi. D’anglès ben poquet.
Aquests primers dies, després de l’estrés de la capital, hem fet una ruta per Shekawhati, una zona rural que es troba a l’oest de Delhi, dins l’estat del Rajhastan. Tot i que és una zona força visitada potser no és tan turística com Jaisalmer, Jodhpur i companyia, així que podem dir que hem estat relativament tranquils. Hem tingut l’oportunitat de veure diversos pobles de la zona, uns pobles que en el seu moment, a principis del s. XX, van viure un moment d’esplendor econòmic lligat a l’èxit de la ruta comercial de la seda. Aquesta època d’esplendor va deixar un llegat arquitectònic comú en tots els pobles, les anomenades “havelis”. Les havelis son cases inmenses i minuciosament decorades i pintades que pertanyien a la gent benestant, generalment comerciants. L’estat d’aquestes havelis en la actualitat és bastant desastrós, bàsicament perquè la majoria dels propietaris les han abandonades per anar a viure a Delhi, Mumbai o Calcuta. Aquest estat d’abandonament deixa veure que Shekawhati ha passat temps molt millors, però gràcies a alguna gent i associacions que es dediquen a restaurar havelis n’hem pogut veure algunes que són per caure de cul. Impressionants.
Haveli de Fathepur, Shekawhati, India.
La gent que ens hem trobat pel camí ha estat molt agradable amb nosaltres, fins i tot encantadora, un contrast absolut amb Delhi. Al poble “campo base” on hem estat, Mandawa, hem trobat un xaval de quinze anys que ens ha ensenyat el poble i ens ha presentat la seva família, la guinda del pastís d’aquests tres dies fantàstics.En aquest video podreu veure la Núria amb la mare i les tietes del guia “Lalu”, fent inmersió a la cultura india.
Namaste amics, Namaste! Imprimir l'article
Quina llàstima que els " havelis" els deixin degradar, perquè pel que veig a la foto, hi ha una arquitectura i unes pintures esplèndides!
ResponEliminaEn el petit video la Núria ,amb els rinxols amagats i el senyal en el front, ""casi"" podria passar per una dona més d'aquesta família. Ja ens anireu explicant !!!
putus indius...
ResponEliminabé, només dir-vos que ahir vam fer l'aniversari de la moni al pis de diputació... la pregunta era, joder, el sergi i la nuria si que triguen tu... com sempre!
bé una abraçada als dos...
aitor
PD: sergi, suposo que estàs al cas:
arsenal-barça
cska-inter
bayern-manU
girondins-olimpique
salut!
Nuria estas estupenda!
ResponEliminaptoooooo!
Nanos!!! Quina ilu anar-vos llegint, espero que amb el pas dels dies no defalliu, és molt divertit anar sabent de vosaltres! Guiuiuiuiuiu... que guapa estàs d'india!! Petonets als 2
ResponEliminaNúria quina passada!!!!!!!
ResponEliminaNurieta!!!!!!!!!
ResponEliminaAvui les nenes m'han explicat com entrar-hi aki. He vist el q heu anat fent i m'ha encantat. Avui han vingut els teus papis a veuren's. Ens ha fet molta ilu.
Us envio mil petons a tots dos. Aprofiteu tots els minuts que viureu perquè de cadascun d'ells en treureu alguna cosa nova que apendre. Quina enveja!!!!!!!!!
Fins aviat. Sofía