Londres: BYE BYE moqueta!

Durant els últims vuit anys havia associat Londres al cel gris, la birra tèbia i el metro desesperantment car. Fins aquí diria que aquestes impressions les puc compartir amb força gent que ha visitat London. Desgraciadament els meus records no acabaven aquí... també relacionava Londres amb rentar plats en una cuina d'un restaurant turc infumable, netejar lavabos i arrencar xiclets de sota les taules dels coles dels adorables british boys and girls, tots rosadets amb el seu uniforme blau impecable... així que reconec obertament que tenia un GRAN prejudici contra Londres.


La Núria debutava a la ciutat amb una sola expectativa: la de la gran invasió de la moqueta britànica. Per acabar-ho d'adobar des d'un inici vaig intentar contaminar-la amb comentaris del tipus: Mira quin cel!!! Mira quin cel!! Si jo visqués aquí em tiraria pel balcó!!! No veurem ni un raig de sol en quatre dies!!! Prepara't!!!

 

Efectivament no vam veure ni un trist raig de sol en tres dies (tampoc vam veure pluja!) però ens va quedar la impressió que si els londinencs tinguessin bon clima viurien en una ciutat gairebé perfecta. Al contrari del què recordava ens hem trobat una ciutat accessible, fàcil de caminar i .... barata? Últimament cada vegada que sortim per Europa trobem que tot s'ha abaratit tant!!! És fantàstic!!! Potser la lectura és que la nostra estimada Barcelona ens escanya massa...

Vam dedicar els tres dies de Londres a combinar els clàssics ineludibles amb les zones "supercool", que deixen de ser cool en qüestió de setmanes devorades per la continua metamorfosi de la ciutat. La vida d'una zona "cool" és efímera, ja que neix quan els artistes i la cool people s'hi instala motivats pels lloguers baixos i mor quan aquests comencen a pujar a mesura que les masses identifiquen la zona com: "Supercool"!! La llei fonamental és que quan un turista com nosaltres la visita és probable que estigui firmant el seu certificat de defunció...
Així doncs, podríem dir que Camden ja no és tan cool com abans perquè s'ha convertit en un parc temàtic i els barris que molen ara es troben a l'East End... (Spitafields i Hoxton son lo más de lo más encara que hi ha qui defensa que ja han mort i que Dalston els ha agafat el relleu...no hi ha qui s'aclari...)
Conclusió: Londres ens ha sorprès molt, és una ciutat en constant canvi però que conserva l'encant que li dóna el pes de la història. A més ara comença a ser assequible a les butxaques catalanes.
Això sí, segueixen enganxant xiclets a tot arreu.... Imprimir l'article