Com comprar un bitllet de tren a Delhi

-You can’t stay here!! – ens vam mirar estranyats, el vigilant de la porta de detecció de metalls de l’entrada de l’estació de trens de Delhi ens prohibia el pas amb la mà en alt.

-We need to make train ticket reservation.

-It’s not here! This is only for indian people.

L’home ho deia amb tanta autoritat i tantes vegades que vam començar a dubtar. La Lonely Planet ho deixava ben clar: l’International Tourist Bureau, que és l’únic organisme que pot vendre bitllets de tren a estrangers, es troba al primer pis de l’estació; no feu cas si algú us diu el contrari.

Aquesta última frase ens protegia contra les mil-i-una persones que de camí a l’estació, t’ofereixen bitllets a través d’agències de turisme, però si el guàrdia del control de l’entrada ens prohibia el pas... què s’havia de fer? De moment el miràvem indecisos...

-I’m a goverment worker, I’m not lying to you. This my card - va ensenyar les credencials, efectivament l’acreditaven com a treballador del govern, amb la foto de carnet corresponent.

L’home ja ens demanava un rickshaw per anar a l’oficina correcta quan la Núria va posar seny i va dir:

-Ei Sergi, que la guia ho diu ben clar: a la primera planta.

-Collons Núria que és el paio de seguretat, que treballa pel govern...

Mentre la Núria rebuscava a la Lonely el paragraf de la discòrdia un segon home es va afegir a la festa.

-Where are you from...??

-Please give us five minutes, we are trying to look some information in the book.

El segon home es posava pesat, i sostenia la mateixa teoria que l’anterior. Acte seguit ens va mostrar la mateixa credencial que l’anterior... també treballava pel govern... i tot començava a fer pudor...

-People here always lie to you, don’t trust them!! Leave the book and listen to me – L’home ja estava demanat un rickshaw quan li vam dir que gràcies però que no calia, pensàvem anar a la primera planta.

-You stupid boy!! You are crazy!! You don’t trust me?? You don’t respect me!! I’m a goverment worker!!

Vam deixar que l’home perdés els papers, i vam dirigir-nos cap al primer pis mentre sentiem els seus crits enmig de la multitud.

Just abans d’arribar a les escales d’entrada un tercer home d’uniforme ens barra el pas.

-Where are you going, this is not allowed!!

Sense ni mirar-lo l’apartem i seguim endavant. Per fi arribem a les escales i pujem al primer pis. Llegim el cartell “International Tourist Bureau” i entrem.

És com un oasis: silenci, aire acondicionat, funcionaris i altres guiris que com nosaltres, han superat la prova.

Main Bazaar del barri de Paharanj, Delhi.

Imprimir l'article