07 de gener 2011

El supermercat amazònic

Com ja sabeu pel post anterior, la selva et pot treure la vida. Ara us volem explicar que també te la pot donar.

Durant segles, desenes de comunitats indigenes s’han desenvolupat en la més profunda i llunyana selva amazònica amb un mínim o inclús nul contacte amb altres éssers humans. La jungla els ho proporciona tot: palmeres per construir els sostres de les cases, troncs per aconseguir estris i llances, plantes medicinals per curar malalties, i diferents productes amb què alimentar-se.

De totes les activitats, buscar el pa de cada dia és la que ocupa més hores. Això vol dir recolectar, caçar, pescar i cultivar certs vegetals com yuca, blat de moro, patata dolça, arròs...

La recolecció és una pràctica molt important: petites fruites desconegudes per nosaltres, o altres tan desitjades com el cacau, plantes aromàtiques, o bolets de tot tipus, formen part de la taula de cada dia. Però si la gana t’enganxa a mig camí, sempre pots provar un cruixent i energètic aperitiu de termites per anar fent boca !!
En René, el nostre guia, fent un tast de termites, Parc Madidi, Bolivia.
Bolets anomentas "pechuga de pollo", Parc Madidi, Bolivia.

Per caçar cal tenir una habilitat extraordinària. Els animals es mouen molt ràpid per terra i es camuflen molt bé a dalt els arbres, així que els indigenes tenen un dò per veure’ls, apropar-s’hi i encertar amb la fletxa. Generalment cacen aus i porcs salvatges, excepte al mes de maig, quan arriben les celebracions, en que cuinen mono aranya a la brasa (la Candy, d’origen indígena, ens comentava que al maig és quan estan més grassonets, idealment molsudets i gustosos... mmmm...).

A nosaltres ens agrada conèixer les coses de primera mà, així que per descobrir com de dificil és aconseguir el menjar enmig de la jungla, vam decidir anar a pescar. A partir d’ara, esperar una hora a la cua de la peixeteria ens semblarà una diversió d’allò més agradable.

Per pescar primer cal trobar uns cucs que viuen dins unes canyes de la vora del riu, els qual serviran d’esqué pels peixos petits tipus sardina que neden en zones més estancades. Un cop pescats els peixets, aquests seran els “nous cucs”que serviran per pescar peixos més grans com el bagre, el tucuno o el pintado. Finalment, després de 4-5 hores d’espera, molta paciència i una mica de sort, marxes feliç amb algun peixot, que generalment es cuina a la brasa o bé dins de fulles o canyes de bambú. Vam suar la tinta gorda!! però us assegurem que aquell peix estava per llepar-se els dits.

Res de canyade pescar! només fil i esqué i molt d'estil ! Riu Beni, Bolivia.



El peix catfish de 7 kilos que vam pescar ! a continuació cuinat dins les fulles i dins el bambú.

El menjar és molt important, però més ho és l’aigua. La seva obtenció a partir de la pluja o del riu és el més usual, però en cas de necessitat també pots intentar trobar l’arbre adequat, que guarda el líquid a l’interior, i tallar-lo amb el machete per a aconseguir una bona font d’aigua fresca.

Bebent d'un arbre Uña de gato, increïble la quantitat d'aigua que conté, Parc Madidi, Bolivia.

Doncs bé, fins aquí la descripció del supermercat amazònic. Com heu vist demana molt esforç, molt coneixement i no sempre t’endús el que vols cap a casa... però tot surt ben baratet i t’estalvies la quota del gimnàs!!


Imprimir l'article

6 comentaris:

  1. Welcome to the jungle!

    ResponElimina
  2. Ostres...acabo d'entrar a aquesta pàgina per pura casualitat i primer he pensat que en aquest lloc jo també hi havia estat! i després de baixar una mica he vist que aquesta noia també la coneixia!
    Casualitats de la vida que vaig viure a sant just i que vam anar juntes a l'academia Bristol a intentar aprendre anglès i que després vam coincidir a través de l'Anna Victòria i la Janna que fèien Farmàcia amb tu. Casualitat que jo també em vaig permetre fer un any de viatge, encara que només va ser per sudamèrica (www.monanam.blogspot.com).
    Quina gràcia!Disfruteu l'aventura!!
    Laia

    ResponElimina
  3. Llàstima que m'he perdut el concurs, he estat fora uns dies i quan he arribat ja estava tot dat i beneït. Ja m'agradaria conèixer la selva!!!!! A veure si la Magdalena canvia de pensament i un dia d'aquests ens muntem un viatget per la jungla amazònica. Petons a tots dos
    Encarnació

    ResponElimina
  4. Nuria i Sergi08 de gener, 2011

    Osti Laia !! quina casualitat ! em sembla que la Janna em va dir algo de que també havies marxat molt de temps. No em parlis del Bristol... he après més anglès ara que amb totes aquelles academies. Ja miraré el teu blog ! Una abraçada!
    Encarnació ! si voleu anar de viatge amb la mare, res de la selva que us menjarien els mosquits ! penseu millor la destinació ! :) Petons a tots !!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  5. Ei!!. Ja veig que comenceu a estar preparats per sobreviure a la selva.( no s'us menjarien i vosaltres podrieu trobar menjar i aigua ). Diferent d'altres...........

    Petons

    ResponElimina
  6. Això sembla una trobada de cafés en un Starbucks, amb alegria, records i bon rotllo, cosa que és important perquè evidència l'estima que us té la gent i l'extraordinària vàlua de la vostra "aventura". Ja tinc enyorança dels dies, les visites i els viatges que varen viure junts pel Perú.

    Si a Magdalena se la mengen els mosquits santjustencs, de la selva no en sortiria viva malgrat que per ella no hi ha cap animalot mortífer.

    Com ja és habitual en mi: gaudiu però cuideu-vos molt i aneu en compte. Petons.

    Joan

    ResponElimina