El dia que la Núria va fer 30 anys

Aquest any la generació del 81 anirem entrant al grup dels trentanyeros, uns més tard que els altres, però ningú se’n salvarà. Som peces de dominó col·locades en perfecte ranglera i la primera peça ja ha caigut... La Núria ha fet 30 tacos!!! Preparèm-nos la resta!!

El dia a la Patagònia va començar amb un despertar a trenc d’alba on vam poder comprovar els efectes devastadors de complir 30 anys... ulls inflats, cara arrugada, la cremallera del sac marcada a la cara, dificultats en la parla i tremolors... el temps és un guardià cruel que no fa excepcions... tant bonica que era la Núria als 29!!

La Núria al Fitz Roy, estupenda, el dia abans de fer 30 anys.

Les 6:15 del matí del dia 30, la Núria ha fet 30 anys.

Com que la tragèdia sobrevenia vam decidir adoptar mesures desesperades: hem de fer esport. La Núria es decantava per comprar-se unes malles, un top i una cinta i començar a córrer sense destí fins aconseguir aturar el temps, però jo, que encara tinc 29 anys i un reg sanguini cerebral acceptable vaig considerar que era una solució una mica massa extrema, haviem de buscar una alternativa. I si aprofitem que estem al Chaltén, la meca del trek, la neu i el glaç, per fer una activitat sobre un glaciar?

Vam agafar els crampons i el piolet (i un guia :) i vam dirigir-nos cap al glaciar Torre, una massa de gel situada al peu de la mítica muntanya del mateix nom. Arribar-hi no va ser fàcil... vam haver de caminar unes quantes hores, soportar vents de 100 km/h i creuar rius amb tirolina per poder posar els peus sobre el glaciar, però un cop allà la experiència va ser fantàstica.

Àgilment per la tirolina!

El Sergi és el de la dreta, ensenyant els crampons! (cul fred:)

La Núria fins i tot va animar-se amb una paret de gel i la va escalar a cop de piolet, i això a la seva edat té molt mèrit.


Piolet en mà! I crampons als peus!Amunt amunt!

Vam tornar rebentats però orgullosos, i vam decidir marcar-nos un petit luxe per celebrar que haviem estat capaços de superar el repte. Una ampolla de vi negre, una truita de riu, 400g de “cordero patagónico” i una llum tènue per animar-nos i aconseguir superar, o almenys soportar el tràngol de fer trenta anys... ah i un bon tros de pastís tatin... mmm... i d’entrant un plat d’humus amb pa torradet... és que això dels trenta és molt fort...

Un bon tec per celebrar els 30!!

Crec que no ens han quedat seqüeles :)

Imprimir l'article