Els 6 pecats argentins

De tot Sud-Amèrica, Argentina és el país que més orgullós està del què és seu, al que més li agrada exportar les seves icones nacionals, donar-les a conèixer com a pròpies i deixar ben clar que, “allò tan fabulós”, porta el segell argentí. La llista és ben coneguda: en Maradona, en Che, la Evita, la Mafalda, el tango, el Perito Moreno .... i com no, en Messi.

I d’aquesta teoria, tampoc se n’escapa la gastronomia. Ningú marxarà del pais sense haver tastat més d’una i tres vegades el que jo anomeno els 6 pecats nacionals: las mediaslunas, el dulce de leche, els alfajores, las empanadas, l’asado i el mate.
No hi ha argentí que no consumeixi algun d’aquests típics productes diàriament, els apassionen... diria més; si s’ho proposen poden fer una dieta única i exclusivament amb els seus pecats ( Avís! No provar-ho dins les llars catalanes per risc d’hipercolesterolèmia i restrenyiment). A continuació us la presento:

Inicien el dia esmorzant dos o tres mediaslunas. Pel seu aspecte diríem que són croissants de tota la vida, però el cert és que tenen una massa diferent, més tipo briox, i són més petits que els nostres. En tot cas, entren d’allò més fi de bon matí.

Al migdia amb les presses de la feina recórren a unes simples empanadas. Per aconseguir l’empanada perfecte els argentins t’explicaran centenars de trucs, però tots es posen d’acord en que l’autèntica empanada criolla s’ha de preparar amb farina de blat i greix de vaca. El farciment depen de cada regió o ciutat, mescles de diferents ingredients com carn de vedella picada, xai, pollastre, verdures, patata, blat de moro, olives, panses, ou dur, etc. A nosaltres ens encanten, tan siguin fregides com fetes al forn.

Cap a mitja tarda sempre troben un forat per encavir-hi algun dolç que contingui dulce de leche (a altres països llatinoamericans ho anomenen manjar o arequipe) el qual és una massa cremosa de color marró obtinguda de bullir llet, sucre i vainilla. Tot allò que nosaltres pensem que es pot untar amb mantega, melmelades o xocolata, en la ment d’un argentí es fa exclusivament amb dulce de leche.
El rei indiscutible d’aquests dolços és l’alfajor. Els alfajores són dos galetes unides amb dulce de leche i recobertes de xocolata, glacejat o sucre. Tradicionalment s’elaboraven amb maizena (farina de blat de moro), però actualment la gran majoria d’alfajors fets de forma industrial difereixen bastant de la recepta original i s’assemblen al pastelito Bony-Tigreton de la nostra infància.

Quan la nit arriba, les brasses cremen, i l’asado o “parrijada” comença. Cordero, vacuno, chorizos, morcillas, pollo, achuras, vacío... els argentins envoltats del foc, la tertúlia i els vins nacionals són capaços d’ingerir tanta carn com us pogueu imaginar.

I l’acompanyant de tots aquests moments ? La infusió reina, l’omnipresent mate. Vagis on vagis, a l’hora que sigui, hi haurà un argentí carretejant el seu termo d’aigua calenta, el seu mate (recipient), la seva bombilla (palleta) i el paquet de hierba mate. A ple segle XXI, l’era del packaging i la portabilitat, és xocant veure com els argentins s’enfrasquen en el quilombo d’anar amunt i avall amb tot plegat i preparar una beguda on has d’afegir aigua cada 3 xarrups.

La veritat, és que per molt orgullosos que els argentins es sentin d’aquests pecats, l’origen de tots ells és incert. L’abril del 2003 la Secretaria de Cultura Argentina va anunciar la intenció de declarar patrimoni cultural argentí l’asado, les empanadas i el dulce de leche. No van passar ni 2 dies que Uruguay va posar el crit el cel i va recórrer a la Unesco perque arbitrés en el tema. La polèmica està servida i la discussió segueix vigent... i coneixent els argentins pot ser interminable.

Imprimir l'article