La força de la natura, els seus elements bàsics. L’aire, l’aigua, la terra i el foc.
Hi ha llocs on la naturalesa sembla adormida, com si passés per una llarga lletania que gairebé fa oblidar el seu poder. N’hi ha d’altres on la seva força es fa present a cada passa, i la petjada que deixen les seves enrabiades s’escampa per tot el territori. El sud de Xile és un d’aquests llocs. Muntanyes nevades, llacs de color turquesa, boscos milenaris i volcans fumejants dominen cada racó del paisatge, i en ocasions el canvien violentament.
Una bona manera de viure aquest entorn és caminar, plantar la tenda de campanya a la vora del riu, i jeure a l’ombra dels coihues mentre t’escalfes un tè amb el fogonet. Sentiràs llangardaixos movent-se al voltant, un "pájaro carpintero" repicant un tronc, i una remor que mai sabràs si és el riu, o el vent que mareja les fulles dels arbres... les araucàries juràssiques t’observaran des de les altures, i tu passaràs la mà pels seus troncs soferts com la pell d’un dinosaure... sense adonar-te’n deixaràs que la natura et traspassi els porus de la pell, i tot seguit experimentaràs el moment sutil en què deixes de presenciar un paisatge meravellós per passar a formar-ne part.
Que senzilla i complicada és la natura, que petita i inmensa, fugaç i eterna.
Imprimir l'article
Hi ha llocs on la naturalesa sembla adormida, com si passés per una llarga lletania que gairebé fa oblidar el seu poder. N’hi ha d’altres on la seva força es fa present a cada passa, i la petjada que deixen les seves enrabiades s’escampa per tot el territori. El sud de Xile és un d’aquests llocs. Muntanyes nevades, llacs de color turquesa, boscos milenaris i volcans fumejants dominen cada racó del paisatge, i en ocasions el canvien violentament.
Una bona manera de viure aquest entorn és caminar, plantar la tenda de campanya a la vora del riu, i jeure a l’ombra dels coihues mentre t’escalfes un tè amb el fogonet. Sentiràs llangardaixos movent-se al voltant, un "pájaro carpintero" repicant un tronc, i una remor que mai sabràs si és el riu, o el vent que mareja les fulles dels arbres... les araucàries juràssiques t’observaran des de les altures, i tu passaràs la mà pels seus troncs soferts com la pell d’un dinosaure... sense adonar-te’n deixaràs que la natura et traspassi els porus de la pell, i tot seguit experimentaràs el moment sutil en què deixes de presenciar un paisatge meravellós per passar a formar-ne part.
Que senzilla i complicada és la natura, que petita i inmensa, fugaç i eterna.
Roques de marbre erosionades en el llac General Carreras, Regió XI, Xile.
Bany tonificant en el llac LLanquihue davant el volcà Osorno, Regió X, Xile.
Pujant el volcà Villarrica (2847m) amb tot l'equipament !! Regió IX, Xile.
Reposant al cràter ! el Villarrica fumeja diàriament perque com molts volcans de Xile continua actiu!! Regió IX, Xile.
La posta de sol en el Parc Nacional Malalcahuello-Nalcas amb el volcà Lonquimay de fons, Regió IX; Xile.
Sota els efectes d'una sobredosi de natura... pau i amor en el Parc Malalcahuello-Nalcas, Regió IX, Xile.
Les originals araucàries envaeixen el paisatge en aquesta zona del pais, Parc Conguillio, Regió IX, Xile.
Passejant pel Parc Conguillio entre araucàries, llacs i volcans (el gran volcà LLaima), Regió IX, Xile.
El Llaima, un dels volcans més actius, la última erupció va ser el 2008. Regió IX, Xile.
“Es natural y es bueno, y si es bueno, es natural... que sí! Es natural y es bueno, y si es bueno, yo juego... dale gas!!”
Extraordinari!
ResponEliminaExcel·lent : les paraules i les fotos.
ResponEliminaMagdalena
Hi han altres móns i són en aquest.
ResponEliminaI vosaltres els descriviu magníficament!
Sou uns cracks, nennnnnnnsss!
Angels i Jordi
Faria un "canvi de lloc instantani" ara mateix per plantar-me allà!!!
ResponEliminaUs trobem a falta! Petonets,
Alba i Oriol