Dink!

Meravellos! Magnific! Excel.lent! Bonissim! DINK !!

Aquesta es una de les poques paraules que coneixem de l'amaric i practicament la unica que vam utilitzar durant 4 dies per comunicar-nos amb els pagesos de l'altipla etiop. Tampoc ens en calien moltes mes, perque la vida rural dels etiops es tan senzilla i natural que s'explica per si sola; ara agafo el burro per anar al poble del costat, porto els bous a lleurar el camp, les ovelles a pasturar... que estic cansat? jec sota una acacia... que estic avorrit? toco una mica la flauta... que es diumenge? ens reunim tots els homes del poble a veure cervesa artesana. No hi ha res mes a fer i no cal fer res mes, nomes deixar que els dies passin i resar perque les pluges siguin bones i les collites millors. Aquesta es la vida que porten un 80% dels etiops.

La figura mes habitual de l'Etiopia rural, dos homes caminant amb el basto a l'esquena.



Les dones cuiden del bestiar i els nadons.

 Per poder viure una mica el ritme del dia a dia de l'Etiopia rural, vam caminar durant 4 dies pels poblets del voltant de Lalibela. Mes que un trek d'escalar muntanyes i creuar rius, aquest ha estat un passeig per un estil de vida diferent, privat d'electricitat, d'aigua corrent i tecnologia, pero ple de tranquilitat i d'aquella connexio amb la terra que hem perdut la majoria dels occidentals. Per moments, el tipus de vida d'aquestes comunitats ens ha semblat el sumum de la naturalitat, un paradis bucolic, incontaminat i lliure de les necessitats postisses i els complexes inutils... pero de seguida te'n adones que es una valoracio feta a la lleugera. Res es tan facil, la vida rural a Etiopia te tants pros com contres; la manca d'acces a l'educacio, a la sanitat, a l'aigua potable, i les penuries quan una collita no es bona, son l'altre cara de la moneda, i poden convertir aquest paradis en un infern, com es va comprovar als anys 80's.

Els homes lleuren el camp "a la vieja usanza". Ni un sol tractor als camps Etiops!

Dones rentant roba a la vora del riu.

Un fotimer de nens pasturant les ovelles! La seguent generacio d'Etiops esta assegurada

L'unic animal exotic d'Etiopia, el Gelada Baboon!

Per bo o per dolent, sembla que les condicions d'aquestes comunitats canviaran en un futur proxim. Etiopia esta engegant un dels projectes mes importants de la seva historia: la construccio d'una presa al Nil Blau, l'afluent mes important del riu Nil ( 80% de l'aigua del Nil es etiop! ). Aquest projecte te com a objectiu principal la produccio d'energia electrica per abastir les comunitats rurals etiops, aixi com el control i la dosificacio de l'aigua. Els etiops estan molt il.lusionats amb la presa, fins al punt que paguen de bon grat un impost extra per finansar-la ( Egipte ha mogut fils per boicotejar els prestams dels paisos occidentals perque considera que la presa el perjudica ). Que passara quan l'Etiopia rural estigui electrificada? doncs que molt probablement els seus habitants milloraran les seves condicions de vida, en detriment de la preservacio de les seves tradicions. Des de l'optica egoista del viatger, que vol experimentar mons diferents al seu, aixo sera una gran perdua, pero es evident que Etiopia te tot el dret a "evolucionar" com totes les societats occidentals van fer en el seu moment. Nomes esperem que aquesta evolucio no signifiqui la perdua de les tradicions que formen la seva identitat.

Una noia etiop llegint al limit del penyassegat

Per acabar us expliquem que volem dir amb aixo de que els etiops son gent tradicional: quan hi va haver la guerra amb els italians, ara fa uns 70 anys, els guerrillers rurals etiops no van voler canviar la seva tunica blanca tot i saber que els convertia, mai millor dit, en un blanc perfecte. Els qui han vist filmacions de l'epoca diuen que es al.lucinant veure com els avions italians ametrallaven tot de petits puntets de color blanc inmaculat movent-se com un niu de formigues quan el trepitges. L'altre exemple, totalment vigent, es la manera com algunes comunitats rurals resolen els seus conflictes (per exemple, un pastor li roba una ovella a un altre). Els savis del poble porten l'acusat a l'esglesia, i li fan jurar amb la ma damunt la creu que no ha comes el crim. Si l'ha comes, no sera capas de negar-ho. Sabent que aquest sistema pot donar lloc al frau, els savis tenen un pla B per corroborar o desmentir el sistema de la creu: anar a la bruixa del poble amb alguna pertenensa de l'acusat i preguntar-li sobre la seva inocencia, el que digui la bruixa va a missa (la conclusio es que val la pena fer amistat amb ella per si de cas).

Els avis jeuen mentre les dones treballen assecant els cereals

Imprimir l'article