Chévere Colombia!

Imagineu el dibuix que pinta una criatura quan li regales un paper en blanc i una caixa de plastidecor... primer fa el contorn bàsic d’una casa, al costat pinta l’arbre, de fons les muntanyes i a una cantonada el sol. Després tria els colors segons un criteri que només comprenen els nens: la casa blava, les finestres grogues, la porta vermella. Un verd ben estrident per l’arbre i per les muntanyes allarga la mà i dóna per bo el primer que enganxa (el color groc del sol és innegociable, a menys que tinguem un nou Dalí a la família...).

Els plastidecors de Salento, Colombia.

 El carrer principal de Salento, Colombia.

Aquest quadre és el primer que vam veure al arribar a Salento, un poble enclavat en el cor del “Eje cafetero”, zona muntanyosa a set hores en bus a l’oest de Bogotà. Caminant pels voltants vam trobar muntanyes inundades de plantes de cafè i plàtans, fruites tropicals de noms i gustos desconeguts, i una de les joies de Colòmbia, el Valle de Cocora. Entre les muntanyes de Cocora la boira entra i es retira de la vall com les onades ho fan a la platja, és una boira densa com el fum que oculta un dels arbres més peculiars que hem vist fins al moment, la “palmera de cera”. Una palmera de tronc infinit i copa minúscula que pobla les muntanyes com si tinguessin espines.

Palmeras de cera, Valle de Cocora, Colòmbia.

Al final del camí que porta pel valle de Cocora vam veure l’ocell més fascinant de l’únivers, el colibrí. Abans de fotografiar-lo pensàvem que les papallones eren l’animal més difícil de captar amb la càmera...

Un colibrí batent les ales a la velocitat de la llum! Acaime, Colòmbia.

Però si alguna cosa enamora de Colòmbia són els colombians. Atents, divertits, educats, espavilats i hospitalaris. Quan li dones les gràcies a un colombià no et respon “de nada”... et respon “con gusto!”, no cal dir més. Imprimir l'article