Rapanui, el “melic del món”.
 |
| Els 15 moais de Tongariki, Rapa Nui. |
Un cop vista la cadena de successos que va esdevenir, queda clar que el sentiment més justificat hauria estat la por. El pànic, de fet. La història recent de l’illa de Pascua (nom que li va posar l’holandès que la va “descobrir” en el dia de Pascua), és un rosari d’expolis, esclavitud, abusos i estafes.
Una de les tragèdies humanes i culturals més grans que s’ha comès sobre el poble rapanui és a la vegada un dels motius que afegeix misteri sobre la civilització que poblava l’illa. A mitjans del segle XIX, uns traficants d’esclaus peruans van arribar a l’illa i es van endur per la força tots els homes per fer-los treballar en els dipòstis de “guano” del sud-oest del Perú. Fins aquí la tragèdia humana.
La tragèdia cultural rau en què aquests homes eren els únics dipositaris dels saber i dels secrets de la cultura rapanui, que es transmetia oralment de pares a fills. Morts els esclaus als diposits de guano, els coneixements es van perdre i mai van arribar a la següent generació. És cert que existeixen taules de pedra gravades amb jeroglífics que expliquen part de la cultura rapanui, però ningú sap llegir-les... què deuen explicar? Probablement el ritual de la cerimonia de l’home ocell, o el perquè de l’existència dels moais i la seva destrucció a mans del propis rapanui. Potser parlen de la deforestació i la superpoblació que va sumir l’illa en el caos, i que va acabar en canibalisme, si és que tot això va existir alguna vegada...
 |
| El volcà d'Orongo i el penya-segat Kari-Kari, Rapa Nui. |
 |
| Els petroglifs d'Orongo i els motus (illetes) on els competidors lluitaven pel primer ou en la cerimonia de l'home ocell, Rapa Nui. |
 |
| L'illa està plena de cavalls salvatges, Rapa Nui. |
Si hagués de triar un sol lloc per visitar de tot el món, segurament seria aquest!
ResponEliminaDisfruteu-lo molt!
Una abraçada.
Em vaig llegir un llibre anomenat "Collapse" que parla de l'illa de Pasqua com a cas paradigmàtic i a petita escala per entendre el que esta passant ara a la Terra: un sistema de creixement i producció insostenible que deriva en l'esgotament dels recursos i en un caos de la civilitació. És només una qüestió de temps... Diu el paio que ara mateix no tingui les terres, les llavors i el coneixements d'agricultura necessaris, ja fa tard. I això que és d'EUA i ex-militar! No vull transmetre fatalisme, però és una reflexió interessant que si més no és bo de tenir en compte...
ResponEliminaVosaltres seguiu disfrutant d'aquest estat espiritual tan bo que fa que tot es vegi amb optimisme i serenitat, que us ho ben mereixeu! (com tothom).
Una forta abraçada i fins a la propera petits exploradors!
Iniesta
Uei!
ResponEliminaEl lloc té una atmosfera única, i la càrrega cultural-històrica-arqueològica és inigualable, sobretot en un lloc tan petit... bueno ens queda Macchu Picchu, ja us direm què tal.
Respecte a la deforestació hi ha una teoria que diu que van talar tots els arbres per poder transportar els moais... en tot cas primer et preguntes: Però que no ho veien que s'estaven quedant sense arbres i que quan talessin l'últim s'haurien acabat per sempre?? Però que eren estùpids? No veien que els recursos s'esgoten, que no són infinits?? Després penses si nosaltres no estem el mateix, tothom veu que su seguim així acabarem els recursos, pero ningu es prou valent per parar de consumir el primer... i la voràgine continua... suposo que entre les tribus rapanui no va haver-n'hi cap prou valenta per ser la primera en aturar la construcció de moais... i van acabar deforestant l'illa. Si jo no talo l'arbre un altre ho farà.