L'aroma d'un pais

Mentre assaboríem el líquid dolç d’un fruit de cafè acabat de collir de l’arbre, en José Asdrúbal ens explicava una història interessant sobre l’origen de la beguda de cafè:

"En un inicio el café sólo se comía porque el fruto tiene una miel dulzona en el interior. Un dia un pastor se lo dio a comer a sus cabras, y se sorprendió al ver que las cabras no durmieron en toda la noche. Entonces se lo dio a unos guardas nocturnos para ver si el fruto les producía el mismo efecto. Al morder el grano crudo a los guardas no les gustó el sabor, y lo tiraron al fuego. Cuando el aroma que desprendieron esos granos al tostarse llegó a los guardas, estos recuperaron los granos del fuego y los pusieron en agua. Esa fue la primera y probablemente la peor taza de cafè de la historia”.





 José és el nét de Don Elias, un home que ha dedicat tota la seva vida al conreu de cafè orgànic a la seva petita “hacienda” als voltants de Salento. Ara, diu ell, ja és massa gran per fer la visita als turistes i per això li ha traspassat la tasca al seu nét. Un traspàs de coneixement i amor pel cultiu, perquè quan en José parla de l’obtenció del cafè ho fa amb claredat, rigor i passió.

Passejant per la plantació vam apendre com creix un arbre de cafè, quines diferències bàsiques hi ha entre la varietat Aràbica i la varietat Colòmbia, quines malaties i plagues pateixen, quins altres arbres conformen l’equilibri d’una plantació de cafè orgànic, com i quan es fa la recolecció dels seus fruits i quina producció n’obtenen.

Amb els fruits de cafè al cabàs vam anar cap a la casa per acabar d’entendre com s’obtenen els famosos grans de cafè marrons i aromàtics que tots coneixem. Allà vam observar els processos artesanals de despulpació, assecat, destrillat, torrat, moltura... i finalment vam tenir la nostra tassa calentona de cafè orgànic a les mans.

var. Arabica (esquerra) i var. Colombia (dreta)



Recoleccio manual dels fruits madurs



Despulpant

Assecat durant dies

Destrillat, treure la pell interna.

Torrat a foc lent durant 1 h i finalment molt

Abans de fer el primer xarrup vam recordar el que ens havia dit en José Asdrúbal: “a Colombia se viene a aprender sobre el café pero no a tomar buen café”. Tota la producció de primera qualitat de Colòmbia s’exporta al complet cap a Europa o EUA, excepte una petita quantitat que les families de les haciendas guarden pel consum propi, com era el nostre cas. Erem conscients doncs, que aquella tassa segurament seria la millor que provaríem al llarg del nostre viatge.
I el veredicte d’aquella tassa de cafè filtrat, sense màquines, sense químics, sense sucre, sense llet, sense Nexpresso i sense el George Cloney és que era senzillament deliciosa. What else?

Assaborint un bon cafe amb Jose Asdrubal i Don Elias, Salento, Colombia.

Imprimir l'article