El fabulos (i accidentat) viatge a Sesfontein

Despres de les dunes vermelles del sud de Namibia, els membres de la caravana dels desamparats vam decidir que conduiriem fins al nord-oest del pais, a les regions de Damaraland i Koakoveld. Aquesta part del pais es la menys desenvolupada de Namibia, i es on habiten (despres de ser expulsats pels alemanys durant la colonia) les tribus mes pintoresques i autentiques de tot el sud d'Africa, els Herero i els Himba.

Per arribar al nord el primer que vam fer es atravessar un dels deserts mes terribles del planeta, l'anomenada Skeleton Coast. El nom el deu a la quantitat de vaixells que han embarrancat als bancs de sorra de la costa, deixant els mariners que arribaven a terra ferma en la mes desesperada de les situacions: 600 km. de costa desertica, 16.400 km quadrats de no res, ni aigua, ni arbres... nomes un sol ferotge. Una mort segura.

Aixo es el que trobaven els mariners portuguesos que embarrancaven durant la seva ruta cap a les Indies.

Despres de 200 km. de conduccio cap a l'interior, el paisatge va comensar a canviar dramaticament. Vam comensar a veure arbres, horitzons verds, essers vivents!! I vam pensar que aixo presagiava uns quants dies de placida communio amb la natura... MENTIDA!!

Si en una zona semidesertica hi ha zones verdes nomes es pot deure a una cosa: els diluvis. En el primer ruixat fort vam comprovar perque el nostre cotxe de joguina ens havia sortit tan baratet... l'aigua es colava per les finestres, les portes, i pels claus que algun iluminat havia clavat al sostre. Per mes inri les carreteres es van comensar a omplir de fang, i els rierols que atravessaven la carretera en pocs minuts es van convertir en riuets... i al cap de dues hores ja eren senyors rius. Despres de passar-ne un parell a dures penes i aguantant la respiracio, ens vam topar amb aixo:

Un jeep d'una expedicio xilena que gravava un programa de viatges es va quedar atrapat durant dues hores enmig del riu. Nosaltres ens ho vam mirar al.lucinats fins que afortunadament el nivell d'aigua va baixar, i vam decidir remullar-nos una mica per ajudar-los a sortir.

Com que estava comprovadissim que el nostre vehicle era el mes tonto de la classe, vam decidir que nosaltres no creuariem el riu aquella nit, aixi que vam plantar la tenda tots cofois al marge de la carretera i ens vam comensar a preparar el sopar.

Estavem tant tranquils! Llastima que quan practicament ja era fosc va apareixer el jeep dels guardaparcs i ens va comentar, com qui no vol la cosa, que aquella era una zona frecuentada per lleons i que no sortissim sols de la tenda/cotxe a mitjanit. Unes estupendes i tranquilitzadores paraules de bona nit...  

Vam anar a dormir ben acollonits, amb un ganivet de tallar el pa i una forquilla de punxar carn d'aquelles llargues, que tenen una petita forca al final. Les vam posar al costat del coixi i vam creuar els dits.

Pero va sortir el sol i ningu ens havia devorat!! Conservavem tots els bracets, les cametes, els peuets... tot al seu lloc... no va ser necessari posar-nos seriosos amb la cuberteria pesada :), aixi que ens vam escalfar un cafe i vam seguir la marxa.

Potser per compensar les "emocions" de la nit anterior, el dia es va llevar esplendid, el sol era espatarrant, els rius tornaven a ser rierols, i alguns dels animals mes matiners es van deixar veure en l'ultim tram del cami... per fi arribavem a Sesfontein!!!!

Imprimir l'article