Sudafrica esta embolicada... qui la desembolicara?

Passejant per Cape Town, a mes de l'espectacularitat de l'enclavament de la ciutat, es impossible no percebre la importancia que encara te la raca en la societat sudafricana, i aixo que aquesta ciutat passa per ser la mes oberta i relaxada del pais. Poster perque encara es molt recent l'abolicio de l'apartheid i la celebracio de les primeres eleccions democratiques (1994), la raca encara marca des dels comportaments quotidians a les perspectives professionals o familiars de la majoria dels sudafricans.

Durant el periode de l'apartheid tots els sudafricans tenien un carnet identificatiu que servia sobretot per classificar-los dins d'un grup racial. Hi havia categories i subcategories, pero els quatre grups principals es podien considerar: blancs, asiatics, coloured (entre blanc i negre) i negres. Doncs be, encara avui en dia, tot i que no ho trobaras escrit enlloc, hi ha feines (escombriaire, paleta, caixera de super, aparca-cotxes) que nomes duen a terme negres, de la mateixa manera que se sap que hi ha empreses "blanques" on nomes els blancs i algun "coloured" molt espavilat hi poden treballar.

Les parelles interracials son rares, i la majoria de barris pertanyen en exclusiva a un dels grups racials. Els townships de la perfieria, on s'apilen milers de families pobres i on la criminalitat es altissima, son negres. Els barris bons com Constantia, on els camps de vinyes es perden en l'horitzo i cada casa te un jardi impecable al peu de la Table Mountain, son blancs. Entre mig hi ha els suburbis dels coloured i els asiatics, i molt de tant en quant es poden trobar alguns barris on la gent comensa a barrejar-se. Es evident que aquesta segregacio es deu en gran part a motius socioeconomics, pero no es menys cert que cada classe social-economica te una equivalencia directa amb un grup racial.

Camps de vinyes a 20 minuts de la ciutat, la "dolce vita" del barri de Constantia! 

El Beverly hills de Cape Town, la meca del pijerio, els apartaments de platja de Camp's bay, a 10 minuts del centre de la ciutat.

Com a resultat de tot aixo, no es dificil trobar gent descontenta amb la situacio actual del pais, ni tampoc ho es trobar algu (fins i tot gent no blanca) que miri nostalgicament el periode de l'apartheid. Una part dels blancs es queixen perque han vist retallats els seus privilegis, i critiquen les mesures de discriminacio postiva que el govern actual esta adoptant amb la raca negra. Potser la llei mes polemica es una llei laboral anomenada Black Empowerment, que preten ajudar a la insercio al treball de la gent negra obligant a les empreses a contractar el candidat negre si esta en igualtat de merits amb els candidats d'atres races. La comunitat blanca i coloured denuncia que aquesta llei s'esta desnaturalitzant fins al punt que ha desembocat en una contractacio massiva de gent negra no preparada, especialment en carrecs publics. Es dificil comprovar si aquesta situacio s'esta donant, pero nomes fent una ullada al president del pais queda clar que no sembla una denuncia descabellada. El president de Sudafrica (el segon despres de Nelson Mandela), fa que el Berlusconi sembli un escolanet al seu costat. No te educacio superior, te cinc dones, esta acusat de violacio d'una menor i quan li van preguntar com combatria el greu problema que representa la SIDA en el seu pais (sudafrica es el pais amb mes infectats del mon), va respondre que per prevenir-la nomes calia que la gent es dutxes a fons despres de fer l'amor.

A l'atra banda de la balansa, la comunitat negra continua reclamant una igualtat economica que no arriba, i unes compensacions historiques (com les dels terrenys que els hi van ser expropiats durant l'epoca de l'apartheid) que son dificils d'aplicar. Molts viuen en la contradiccio de parlar un idioma que detesten (l'Afrikaans), per haver estat imposat pels boers, i es innegable que una part important de la poblacio negra mira els blancs amb ressentiment (probablement justificat).

Un nen es tira de cap al port de Hout Bay

Enmig de tot aquest sarau hi ha els coloured, que per no desentonar tambe es queixen, i la veritat es que tambe tenen les seves raons: no disposen del patrimoni dels blancs, ni de l'educacio ni el "prestigi" que tenen els blancs a l'hora de trobar feina, pero tampoc es beneficien de les politiques pro-negres que du a terme el govern, de manera que una part important d'aquest grup racial es troba a l'atur i sense rebre cap ajut public.

Menjant "Braai", la barbacoa sudafricana, a casa d'una familia malay (coloured musulmans).

En conclusio: Sudafrica es un pais en plena transicio, amb tots els conflictes d'interessos i les tensions que aixo representa. La situacio del pais ha millorat en els aspectes mes fonamentals, com son el respecte als drets humans i a la llibertat, pero encara esta molt lluny de considerar-se un pais normalitzat en quant a la questio racial. A mes ha d'afrontar altres problemes de gran magnitud, com es la desigualtat economica extrema dels seus habitants, la criminalitat elevadissima de les seves ciutats i el nombre d'infectats de SIDA. Algun dia Sudafrica sera un pais on la majoria de la gent conviura en igualtat, pau i respecte, sembla impossible que no sigui aixi, pero pel que hem pogut veure nosaltres, el cami fins arribar a aquest dia sera llarg, dificil i doloros.  




Pujant la Table Mountain, l'imponent massis rocos que encercla la ciutat.





Ja gairebe hem fet el cim! Als nostres peus la ciutat de Cape Town.



Imprimir l'article