Safari "a lo gitano" :)

Per disfrutar de les postes de sol que sortien a "Memorias de Africa", no es imprescindible fer-ho des d'un lodge situat al mig de la sabana, ni recolzat a la finestra del jeep color crema que atravessa les planicies daurades plagades d'antilops, lleons i girafes. Evidentment que aquesta es una bona opcio... potser la millor, pero si el pressupost apreta hi ha maneres alternatives, potser no tan glamouroses pero tant o mes aventureres, de recorrer aquests paratges.

Nosaltres hem optat, davant els preus desorbitats dels tours i safaris de primer nivell, per llogar un cotxe a mig cami entre una furgoneta i un 4x4, i sortir a recorrer els llocs mes inhospits i desolats de Namibia. Per acabar d'abaratir costos hem decidit compartir el viatge amb dos canadencs que estan tant o mes pelats que nosaltres, de manera que la nostra expedicio sembla mes una caravana de marroquins baixant per l'estret amb una furgo de 3a ma per setmana santa que no pas un classic safari per Africa... no hi ha tot-terreny, no hi ha prismatics i no hi ha hermilla Coronel Tapioca amb butxaques per tot arreu, pero si que hi ha bona companyia i un ambient relaxat, i hem comprovat al llarg del viatge que aquest es realment l'unic ingredient imprescindible de qualsevol viatge.

Per dormir anem alternant, un dia a la tenda de campanya, un dia a la part de darrera del cotxe. Per menjar portem un fogonet que ens permet cuinar les delicies mes delicioses, i a la nit sempre ens ho maneguem per aconseguir unes birres i buidar-les mentre en Brad, un dels canadencs, toca la guitarra mentre el sol es pon.

De moment hem recorregut la part sud del pais, el desert vermell de Soussilevei i les muntanyes de Naukuluft, on hem trobat solitud (encara que a vegades no tanta com voldriem) i paisatges espectaculars. De totes maneres, al contrari del que pensavem, Namibia no es un pais tant complicat de viatjar. Les infrastructures son molt bones, l'aigua potable es bastant accessible i les zones d'acampada estan en general molt ben equipades. A mes, al contrari que el seu vei gegant, Sudafrica, Namibia gaudeix d'un ambient molt tranquil. El perill de robatori o atracament existeix, pero es infinitament mes baix que a Sudafrica i aixo et permet conduir i caminar amb calma... nomes has de vigilar les serps i els escorpins!!

Be doncs... ho deixem aqui de moment, quan tornem a tenir acces a internet us explicarem com continua aquest safari "a lo gitano" (ho diem amb carinyo), que a partir de dema comensara a tirar cap al nord del pais. Ara anem cap al camping perque els nostres companys canadencs s'han currat un sopar especial per celebrar que avui fa tot just 1 any que vam sortir a voltar el mon. Sembla que ens han preparat "comida mexicana"...

ANDALEEEEE!!!!!!!!

   

Imprimir l'article