30 de novembre 2010

Sonet a Punta Gallinas

El nostre viatge pel nord de Colòmbia, ens ha portat a un dels pobles més remots, màgics i desoladors que hem conegut fins al moment, Punta Gallinas. Aquest poble minúscul de la punta més septentrional de la peninsula de la Guajira, ple de cabres i contrabandistes, està habitat per una de les poques tribus indígenes que encara conserven les seves tradicions i llengua, els Wayuu. Ens va captivar des del primer moment, i ens va semblar que la millor manera de plasmar aquesta fascinació és amb una poesia, un sonet. Amb quina lleugeresa vam decidir-ho! Ens ha costat suor i llàgrimes quadrar les síl·labes i les rimes, però al final ha acabat sortint...


SONET A PUNTA GALLINAS

Arden las piedras al sol caribeño
marcando el contorno de la bahía,
el sol descubre una tierra vacía,
un barco hundido y un muelle pequeño.


Tres casas aisladas de adobe y cañas,
hamacas que oscilan al son del viento,
manglares que bailan un ritmo lento
pelicanos, cuervos, cabras y arañas.


Olas y dunas se elevan gigantes,
castillos de arena y agua salada,
grandes montañas con rumbos errantes.

Tiritan las barcas en la mar picada
coca y tabaco en chabolas flotantes,
culebras de mar viajando en la nada.



Imprimir l'article

3 comentaris:

  1. Sergi no sé si em fa por la soledat de les dunes, l'esquena de la Núria lluitant contra el pes de la motxilla, o l'animal que s'intueix a dalt de la penya...

    Martí, Silvia i Albert.

    preciós, molt maku!!!

    ResponElimina
  2. Esteu fets uns poetes. Que maco.

    Un petonas
    Naila, Oscar i Natàlia.

    ResponElimina
  3. Sergi, estas fantástic amb aquesta amaca i el barret, pero.... hem fa por que no t'hi acostumis:
    !menos samba i mes treballo!... hue, hue, hue,...
    y un consell ....aquesta foto, no la incluexis al teu curriculum laboral, si us plau...
    Angels

    ResponElimina